Bernardo Dias: d’Angola a Alcoi vivint un somni

L’Sporting *Hoquei Alcoi aconseguia la passada temporada un històric ascens a la OK Lliga Plata. En la seua estrena en la segona categoria de l’hoquei espanyol, en l’equip que dirigeix Pere Cañellas, format en la seua majoria per jugadors joves i de la casa, un nom va saltar a la palestra com a reforç exòtic i de “relumbrón”: Bernardo Dias s’enfundava la samarreta blanc-i-verda amb la intenció d’ajudar a consolidar al club en l’avantsala de l’elit.

Com a bon defensor, Bernardo Dias no fa soroll. Anticipa, curta, ix des de darrere amb vigor i també amb la calma de qui ha vist aquest esport des de totes les perspectives possibles. La seua presència transmet seguretat, però també amaga una història. Una història que va començar molt lluny d’Alcoi i que ara troba un nou capítol en la OK Lliga Plata.

Nascut a Angola, Bernardo va fer els seus primers passos en l’hoquei patines en el Clube Desportivo 1r d’Agost. Allí, en un club històric al seu país, va descobrir l’hoquei sobre patins amb tot just deu anys. Era un entorn on, com ell mateix destaca, la disciplina, el treball i l’orgull pel club es respiraven en cada entrenament.

El seu progrés va ser tan ràpid com ho és ell quan s’enfunda els patins. Va aconseguir títols nacionals en les categories base, i el seu lideratge començava a apuntar maneres. Acompanyava les seues virtuts amb una cridanera capacitat golejadora per a un jugador que, teòricament, partia com a defensa. Totes eixes característiques continuen veient-se en ell en l’actualitat, ara sobre la pista del Miguel Sarasa.

Amb l’objectiu d’enfrontar-se a un hoquei més competitiu i continuar creixent, Bernardo va fer el salt a Portugal en 2020. La seua adaptació a l’Oliveira do Hospital va ser immediata. Va estar dues temporades i va anotar 29 gols en 41 partits, xifres que confirmen el seu perfil ofensiu des de la saga, encara que, com ell mateix exposa “preferisc assistir que marcar”. Més tard, va passar pel Vila Boa do Bisbe i el Marítim. Allí va acabar d’afermar-se com un defensa complet, intens i amb lectura tàctica. “A Portugal hi ha un nivell d’hoquei molt alt”, explica. “De fet, per a mi la Primera Divisió portuguesa és la millor del món”, opina Dies.

A nivell personal, aquells anys també van ser un aprenentatge profund. Viure lluny de casa i madurar ràpid i a base de decisions difícils li van portar a créixer tant dins com fora de la pista. “Vaig eixir del meu país amb 21 anys i va ser dur”, reconeix. “Mai havia estat lluny dels meus més de dos mesos i ara ja porte cinc anys fora”, reflexiona, confiant a tornar al seu país per a passar les vacances de Nadal o d’estiu.

Després d’una etapa més que positiva en l’hoquei lusità, va sorgir una nova crida. L’Sporting Hoquei Alcoi, acabat d’ascendir a la OK Lliga Plata, buscava un jugador amb experiència, equilibri i personalitat. El projecte va convéncer a Bernardo, tant en l’esportiu com en l’humà, i la decisió la va prendre amb la claredat de qui sap reconéixer una bona oportunitat. Alcoi es va convertir així des d’aquest estiu en la seua nova casa. “Vaig rebre la proposta del Sporting i no m’ho vaig pensar”, sentència. “Jugar a Espanya sempre havia sigut un somni i ja s’ha fet realitat”.

Però més enllà de l’esport, aquest canvi va significar també un nou moviment vital. Encara que des de Portugal a Espanya el canvi haja sigut, segons exposa, “menys brusc” que deixar el seu Angola natal, no deixa de suposar arribar a un nou país i a una ciutat fins ara desconeguda per a ell. Qualsevol canvi implica sempre un repte. Bernardo ho va assumir sabent que cada pas forma part del viatge. I sembla haver-se adaptat a la perfecció al paisatge que ara l’acompanya. “Els meus companys i la ciutat m’han rebut molt bé. Porte ací tres mesos i la ciutat és tranquil·la i això m’agrada molt”, afirma.

En la pista, Bernardo s’està destapant com un defensa modern, complet i polifacètic. És sòlid en l’u contra un, intel·ligent en l’anticipació i amb una capacitat ofensiva que sorprén propis i estranys. També ordena, equilibra i orienta. “A Espanya, com ho era a Angola, soc un jugador més dur i agressiu, però també sé adaptar-me a l’hoquei més associatiu que es juga ací”, afirma.

La seua aportació al Sporting completa el que els entesos criden ara intangibles en l’esport. La seua experiència internacional i la seua maduresa es noten en xicotets detalls que matisen un partit, un aspecte clau per a un equip recentment ascendit a la segona categoria de l’hoquei nacional.
La seua carrera ho ha portat també a vestir la samarreta d’Angola. Va ser convocat amb la sub-20 i ha format part de diverses preseleccions absolutes, una experiència que defineix amb orgull i responsabilitat. Tindre la possibilitat de representar al seu país, fins i tot des de milers de quilòmetres, és una motivació permanent. “És un somni que em queda per complir. I estar a Alcoi, en una lliga tan competitiva com l’espanyola, podria ajudar-me a aconseguir-ho”, confia Dies.

Ara, a Alcoi, Bernardo Dias mira cap avant amb claredat. La temporada en la OK Lliga Plata és exigent, però també una oportunitat de creixement tant individual com col·lectiu. L’Sporting vol consolidar-se en la categoria i ell vol ser part d’eixe procés.

Treballar. Eixe és el verb que més es repeteix en el seu discurs i que millor defineix la seua trajectòria. Treball dur i a consciència. Així, de cara al futur, als seus 27 anys, somia amb “jugar en la *OK Lliga i en el nivell més alt que puga”, encara que reconeix que l’objectiu més pròxim és “ajudar l’equip a aconseguir els objectius de la temporada”.

Al final, més enllà de gols o anticipacions, la qual cosa caracteritza a Bernardo Dias és el camí. Eixe que va començar amb un estic en les pistes d’Angola i que hui continua, amb la mateixa il·lusió, en una ciutat que ja considera també la seua casa.