Carlos Pérez, el lideratge i el compromís al servei del NB Alcoi

Carlos Pérez, el lideratge i el compromís al servei del NB Alcoi. Ja han passat tres anys des que es va enfundar la samarreta negra del Nou Bàsquet Alcoi. Els seus minuts, els seus punts i el seu lideratge estan contribuint, dins i fora de la pista, a sostenir, sense fer soroll, un projecte caracteritzat aquesta temporada per la renovació després de l’eixida de figures importants i per l’aposta decidida pel talent de la casa.

La seua arribada a Alcoi no va ser una casualitat ni una decisió presa a la lleugera. «Em vaig quedar amb l’espina d’haver-me’n anat massa prompte», reconeix. Després d’eixir jove per posar rumb al Lucentum, sempre li rondava pel cap la sensació de no haver aprofitat del tot la possibilitat de jugar per a l’equip de la seua ciutat.

Quan les circumstàncies ho van permetre, no va dubtar a tornar. Primer «tantejant el terreny», com ell mateix afirma, i després integrant-se en una dinàmica que prompte va sentir com a pròpia. «Vaig anar entrant en el grup i vaig conéixer un conjunt de persones meravellós», explica.

Ara, tres campanyes després, Carlos Pérez no dubta a afirmar que ha trobat el seu lloc. «A nivell humà és un grup excel·lent. M’han tractat sempre amb molta comprensió i dóna gust compartir el dia a dia amb ells».

Eixa pinya, segons sosté, és una de les claus perquè el seu rendiment esportiu haja crescut de manera sostinguda fins a convertir-se en un dels referents del vestidor. Carlos Pérez prefereix parlar de «constància, compromís i treball diari» com a claus de l’èxit. «És el joc el que acaba posant-te en el lloc que et guanyes a la pista», explica.

No sent que haja evolucionat com a tal, sinó que ha assimilat i tracta de transmetre una manera d’entendre el bàsquet que es basa a donar sempre el màxim i aportar al grup. Aquest enfocament explica per què, en una temporada especialment exigent, la seua figura ha guanyat pes en l’equip.

El Nou Bàsquet Alcoi afrontava aquest curs amb la sensible baixa de Quique Pérez, un dels referents ofensius de l’equip. I eixa absència ha obligat a repartir responsabilitats. «Eixos balons que assumia ell ara hem de suplir-los entre tots», apunta Carlos, que reconeix haver assumit en aquest inici de temporada més tirs dels habituals. «Per sort estan entrant».

Però no només per sort. Les xifres avalen el seu impacte. En aquest començament de competició, Carlos Pérez és el màxim anotador de l’equip, el jugador més valorat i un dels més constants a la pista. Tot i això, ell insisteix a mirar més enllà de les estadístiques i destaca el treball col·lectiu i els plantejaments de l’entrenador, Pau Agulló, com a claus del bon rendiment general. «L’equip sap adaptar-se molt al rival i això és mèrit del treball de tots», assenyala.

Encara que ja apuntava maneres la temporada passada, Carlos Pérez s’ha consolidat enguany com a ala-pivot, una posició que no sempre ha sigut la seua, ja que estava més acostumat a exercir com a aler. «Jogue de quatre per necessitat», explica amb naturalitat.

Les baixes de jugadors com Quique Pérez, Marco Salvador o Alejandro Sanchis han obligat a reajustar peces en el joc interior i ell ha assumit eixe paper aprofitant la seua velocitat davant defenses més físiques i pesades, cosa que li permet generar avantatges en atac. «Ens adaptem al que l’equip necessita», resumeix.

Eixa versatilitat exemplifica bé la seua manera d’entendre l’esport, sempre amb l’individual per davall del col·lectiu. El jo al servei del nosaltres. Aquest plantejament també el trasllada al vestidor, on exerceix com un dels referents per als més joves, especialment per a aquells que fan el salt des de la categoria júnior a una Lliga Nacional molt més física i exigent. «Intentem ajudar-los a canalitzar la frustració i a entendre què implica competir en aquestes categories», explica Carlos.

I aquest aprenentatge valdrà el seu pes en or, encara més tenint en compte la marcada aposta del Nou Bàsquet Alcoi per jugadors joves i formats a casa. «S’està fent molt bon treball de pedrera. Jugadors com Mario, Sergi o Guille s’estan adaptant molt ràpid», assenyala. Eixa connexió entre la base i el primer equip genera un compromís que es nota i es contagia en el dia a dia.

L’equip marxa quart en la classificació, amb cinc victòries i cinc derrotes en els deu primers partits de la temporada. L’inici, per a Carlos Pérez, és «positiu i il·lusionant», encara més si es té en consideració la profunda renovació que ha assumit l’equip. «Estem competint en tots els partits, encara que se’ns n’han escapat alguns. Encara queda molt».

L’objectiu no és altre que anar pas a pas, amb «humilitat, treball i respecte». Eixa combinació de valors «ha sigut la clau per arribar lluny les dues temporades passades», recorda. El que seria el tercer playoff seguit torna a ser una aspiració, encara que sense obsessions. «Partit a partit».

Abans d’anticipar un futur que li agradaria que continuara vinculat al club «des d’un altre punt de vista», Carlos Pérez continua gaudint del present, continua gaudint del bàsquet com el primer dia. «És una via d’escapament, una manera de desconnectar. Sempre ha sigut i continua sent la meua passió», confessa.

Potser per això Carlos Pérez encarna com pocs l’essència del Nou Bàsquet Alcoi: compromís silenciós, treball i la convicció que l’èxit, en el bàsquet com en la vida, es construeix des del col·lectiu.