Carmelites obri les seues aules a Europa en un intercanvi amb 17 estudiants irlandesos
Una completa experiència de convivència i aprenentatge durant una setmana, que exemplifica com el programa Erasmus+ s'integra ja de manera estructural en el projecte educatiu del col·legi alcoià
Mentre la ciutat apurava els últims dies de febrer, a les aules del col·legi Carmelites s’escoltaven accents distints i es creuaven rutines escolars que, fins fa poc, semblaven llunyanes. Dèsset alumnes i alumnes i dues professores del centre irlandés Pipers Hill College, procedents de Naas, van compartir durant tota la setmana passada classes, activitats culturals i vida familiar amb estudiants alcoians. El dissabte van tornar al seu país, però l’experiència —com subratllen des del centre— continua: al maig serà l’alumnat de Carmelites qui viatge a Irlanda per a tancar el cercle de l’intercanvi.
El cas de Carmelites s’ha convertit aquests dies en un exemple concret de l’impacte del programa Erasmus+ a Alcoi, una ciutat on cada vegada més centres educatius participen en mobilitats d’alumnat i professorat. Lluny de limitar-se a l’aprenentatge d’idiomes, l’Erasmus s’ha integrat en els projectes educatius com una eina de transformació pedagògica i social.
Així ho explica Pepe Cabanes, coordinador de l’intercanvi, que recorda que el centre va obtindre en 2025 l’acreditació Erasmus, una espècie de “segell de qualitat” que garanteix durant cinc anys la possibilitat de realitzar mobilitats sense haver de competir en cada convocatòria. “És una acreditació molt exigent; eixe any hi havia 68 places per a tota Espanya i es van presentar més de 1.300 col·legis”, assenyala. El procés obliga a demostrar com el programa contribuirà a canviar el centre: inclusió, atenció a la diversitat, sostenibilitat, ús de noves tecnologies i, sobretot, sistemes clars de selecció i avaluació perquè ningú quede fora per motius socials o econòmics.
L’arribada de l’alumnat irlandés és només una part visible d’un projecte més ampli. Carmelites combina mobilitats d’estudiants amb estades de professorat en altres països —l’anomenat job shadowing— que permeten observar de primera mà com funcionen altres sistemes educatius. Aquest curs, docents del centre han viatjat a Irlanda, Itàlia i Alemanya, i al març arribaran també professores franceses dins de l’intercanvi amb Le Bastión, de Carcassonne, amb el qual el col·legi manté relació des de fa anys.
En l’intercanvi, l’aprenentatge va molt més allà de l’aula. L’alumnat visitant assisteix a classes ordinàries, participa en activitats conjuntes i descobreix la ciutat i el seu entorn acompanyat per professorat i famílies d’acolliment. Aquestes últimes juguen un paper clau: “La convivència en una casa distinta, amb altres costums, és una lliçó de vida”, apunta Cabanes. Per a molts joves, és la primera experiència prolongada fora del seu entorn familiar, un assaig d’autonomia i adaptació que difícilment s’oblida.
El contrast entre sistemes educatius és un altre dels grans valors afegits. El Pipers Hill College, van explicar les seues professores al claustre de Carmelites en una trobada la setmana passada, treballa amb una diversitat cultural enorme: entre 70 i 80 nacionalitats conviuen amb naturalitat a les seues aules. “Només quatre dels alumnes que han vingut són de famílies irlandeses”, relata el coordinador. La integració s’aborda des d’una perspectiva pràctica i innovadora, amb iniciatives tan singulars com teràpies assistides amb animals per a alumnat amb dificultats de relació.
Eixa posada en comú entre docents és un dels aspectes que més es cuiden en el projecte. “No es tracta només que vengen els alumnes, sinó d’obrir el col·legi”, resumeix Cabanes. D’ací les sessions conjuntes entre claustres, les preguntes creuades i l’intercanvi d’idees que després es tradueixen en canvis reals en el dia a dia del centre.
L’experiència tindrà continuïtat al maig, quan els estudiants alcoians viatgen a Irlanda. Allí coneixeran una granja local, s’acostaran a la gastronomia tradicional, rebran classes de gaèlic —llengua que ja han començat a comparar amb el valencià com a idioma minoritari— i participaran en activitats relacionades amb el medi ambient i la integració cultural. També hi haurà visites a Dublín i altres eixides culturals.
L’exemple de Carmelites mostra com aquests programes ja no són una anècdota, sinó una aposta de ciutat. Una manera de “fer Europa” des del local, preparant als joves per a un futur en el qual moure’s, conviure i treballar més enllà de les fronteres serà, cada vegada més, la norma.