Cint
Temps era temps, l’any 1995 –fixeu-vos, han passat 30 anys– va saltar la polèmica –lingüística, val a dir– a les nostres places i carrers arran de la discussió suscitada en relació amb el topònim amb què referir-nos a eixe barranc d’origen tectònic a través del qual podem endinsar-nos a la serra de Mariola. Sí, en efecte, estic parlant del lloc on resten part de les cendres de l’Ovidi i on voltors cobejosos sobrevolen el cel. És clar, estic referint-me al barranc del Cint.
La polèmica va estar motivada precisament pel topònim «Cint», paraula l’origen de la qual deriva de «Cenyir», que el Diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua defineix, entre d’altres, com a “Ajustar o envoltar estretament” –fixeu-vos que l’entrada al barranc es realitza a través d’un estret ben cenyit–. La discussió es va fer pública quan la Generalitat Valenciana va contactar amb l’ajuntament amb motiu de clarificar el topònim, atés que estaven preparant un plànol sobre Mariola i –com és lògic– volien fer servir la denominació correcta.
Davant la qüestió plantejada, el personal tècnic del Gabinet Municipal de Normalització Lingüística va informar que per motius lingüístics la denominació més adient era la de barranc del Cint, tot i que popularment hi havia –i encara hui hi ha– qui utilitzava les denominacions de barranc del Sint, del Sinc o del Cinc. Si consulteu el diccionari esmentat podreu veure que en la nostra llengua no existeixen les paraules Sint ni Sinc, i que per molta forma d’V que tinga el barranc resulta –com a mínim, sorprenent– que la denominació correcta siga la de Cinc per allò del número romà. Per si algú pregunta, Zinc tampoc pot ser, ja que al barranc no apareix aquest element metàl·lic. Ximo Victoriano signava un article en aquest sentit al periòdic Ciudad aquell any.
Els historiadors locals també van treballar de valent aquesta la qüestió. L’historiador Ricard Bañó va explicar que els documents més antics –dels segles XIV i XV– feien servir les grafies «int» per a referir-se al barranc, és a dir, Cint, Çint i Sint. Aquestes referències es trobaven a llibres com ‘Cort de Justícia’ (1356), ‘Llibre de Consells’ (1436) i posteriors publicacions com ‘Resumen de antigüedades históricas’ (1781) del pare Picher i ‘Guia del forastero en Alcoy’ (1864) de José Martí Casanova. L’historiador Rogelio Sanchis i el lingüista Vicent Cabanes són de la mateixa opinió.
És per tot això que, en conseqüència, queda clar que des d’una perspectiva lingüística i històrica la denominació correcta és barranc del Cint. Al meu modest entendre, no hi ha dubte possible. Malgrat això, ara fa uns dies vaig fer una ruta per la serra de Mariola. Com tantes altres vegades, vaig caminar fins al Xorrador des de casa i poc després em vaig endinsar en el barranc –del Cint, clar–. Seguint el sender vaig arribar a les casetes de Vilaplana. Allí, abans d’enfilar cap al Coll d’en Sabata, vaig observar que sobre un dels senyals nous que ha instal·lat el Parc Natural i que indica la distància a què es troba l’entrada del barranc algú havia tapat amb un adhesiu blanc la paraula Cint i havia escrit a sobre Sinc. És curiós com moltes vegades pareix que fem passes enrere i que ens trobem atrapats en el temps. Vaig retrocedir 30 anys en aquell precís instant.
La toponímia –que és la part de l’onomàstica que estudia l’origen i el significat dels noms dels llocs– ho estableix sense ambages. El ‘Registre oficial de la toponímia d’Alcoi’ i l’oficial ‘Mapa toponímic del terme municipal d’Alcoi’ estableixen que la denominació correcta és barranc del Cint. El ‘Nomenclàtor’ o ‘Mapa oficial de carrers d’Alcoi’ també ho diuen així, tot i que, ai-las!, si munteu pel col·legi de La Salle cap amunt veureu que a la placa on s’indica el nom del carrer aquest està malament. L’ajuntament va serigrafiar barranc del Sinc. Espatarrant, veritat? Per favor, que la canvien…
Quan són Festes de segur que escoltem moltes vegades la magnífica marxa ‘El Moro del Sinc’ i bevem alguns dels licors tradicionals de l’empresa que també utilitza aquesta denominació en la seua marca comercial. Malgrat això, jo seguiré donant-li al play del reproductor i escoltaré la cançó ‘Voltors’ del grup Júlia, on les alcoianes canten: ‘Volen alt, voltors sobre mi, baixen desorientats, pel barranc del Cint, cap a mi’. Com que elles ho tenen clar, jo també.