Corruptio optimi pessima
És el que ens faltava. Ara resulta que La Rosaleda no l’han acabada quan pertocava per culpa de la trama Koldo. Em vaig quedar petrificat. El braç de la corrupció, com l’ombra del xiprer, és allargada, eh? Veig La Rosaleda encara pates amunt i me’n recorde de la cara dels tres mosqueters corruptes del PSOE, i m’entra malhumor, de veritat. De confirmar-se que darrere del retard de La Rosaleda están Santos Cerdán i companyia, no sé, jo els agafava als tres i els condemnava a acabar ells soles la plaça, total, després de tant ajornament ja ens dóna igual, no?, i que el tres plantifiquen el Sant Jordi a braç a les quatre de la vesprada de qualsevol dia d’estos (encara què, ben mirat, el tal Koldo té tota la pinta de poder plantar-lo ell soletes). Ho dic per fer-los suar un poc. A l’hora d’escriure estes lletres no sé com acabarà la cosa, però acabe com acabe, el que ja està clar del tot és que l’UTE responsable de la construcció de la nova Rosaleda haurà batut ja el récord Guinnes de sol·licituds d’ajornament d’obra.
No sé com acabarà dic, però em serveix per a afegir alguna cosa sobre la corrupció. La llengua llatina, que literàriament li dóna volta i mitja al català, al castellà, i a totes les demés llengües filles, segons diuen gramàtics i escriptors, tenia una frasse contundent per a definir la malversació de polítics, jutges i intel·lectuals de prestigi: “Corruptio optimi pessima”, que significa “la corrupció del millor és pèssima”, perquè el mal exemple que dóna una persona elevada és devastador. Clar, si la trama Koldo roba milions d’euros a l’Estat no és igual que jo li robe a l’Estat l’IVA del pintor que m’ha fet la saleta d’estar. No és igual, però es lo mismo. Quan no paguem IVA estem sent corruptes en essència, i ens vendría bé pensar que potser una estafa a xicoteta escala no fa res, però moltes xicotetes estafes juntes són una catàstrofe.
I tot pels diners. Existeix la corrupció perquè hi ha diners. Ja li va passar al pobre Moisès quan va baixar del Sinaí amb les Taules de la Llei a les mans i se’ls va trobar a tots cantant i ballant i borratxos al voltant del Vedell d’Or. O no se’n recordeu de Charlton Heston en ‘Los Diez Mandamientos’? Doncs encara estem igual.
XIMO LLORENS. Periodista