De retorn a casa, amb ganes de transformar

Vivim temps en els quals la política ha perdut, per a molts de nosaltres, el seu sentit més profund: ser una eina al servei de la transformació social. Durant anys he observat amb escepticisme com els discursos s’allunyaven de les realitats que vivim les dones, les persones joves, els qui habiten en els marges socials o els qui cuidem sense reconeixement.

Fa més de deu anys vaig prendre la decisió, com molts altres ciutadans d’Alcoi, d’abandonar la ciutat i anar a la recerca d’altres oportunitats laborals. Fuga de talent ho criden. Clar que cal veure els matisos de tal afirmació, perquè és obvi que en una ciutat com la nostra no existeixen totes les indústries i en molts casos, la necessitat de mudar-te per a poder treballar del que has estudiat i de la teua vocació, és una realitat que hem d’acceptar sense desprestigiar a la pròpia ciutat en si.

Però el meu punt de vista al respecte va canviar quan fa uns pocs anys em vaig convertir en mare, i vaig decidir deixar Madrid i tornar a la meua casa. No va ser una decisió fàcil, però sí profundament conscient. Madrid m’oferia oportunitats laborals, sí, però també una vida caòtica, impersonal, i extenuant. Els desplaçaments diaris em robaven hores valuoses. El ritme vibrant de la capital era desconcertant per a la meua nova vida.

Tornar a la terreta em va oferir una cosa ben distinta: qualitat de vida, proximitat, comunitat. Volia un entorn més tranquil per a educar al meu fill, on poguera créixer amb arrels, amb temps, amb calma i amb carrers que es caminen. I va ser des d’eixe nou lloc vital, que vaig començar a mirar la política local amb altres ulls. I així vaig arribar al projecte de Lorena Zamorano.

M’unisc a aquest projecte perquè posa la vida en el centre. Perquè no parla d’igualtat com una moda, sinó com una columna vertebral.

M’unisc perquè creu en la democràcia que es construeix des de baix. On els barris tenen veu i on la política no es fa en despatxos tancats, sinó en places obertes. Vull ser part d’una política que escolta, que aprén, que s’equivoca i rectifica. Que es fa junt a unes altres, mai sola.

M’unisc perquè posa en valor la cultura, l’educació i a la joventut. Perquè somia amb una ciutat on les xiquetes cresquen sabent que poden arribar on vulguen. On la joventut no siga sinònim de precarietat, sinó de futur.

I m’unisc, sobretot, perquè aquest projecte creu en el comú i en la comunitat. Decidisc entrar en política perquè vull ser part activa de la transformació de la meua ciutat i defensar un model de vida més just, sostenible i centrat en les persones. M’unisc al projecte de Lorena perquè comparteix els meus valors: igualtat, justícia social, sostenibilitat, participació real i una economia al servei de la vida. És un projecte valent, col·lectiu i coherent, que posa en el centre el que de veritat importa: cuidar, escoltar i construir comunitat.

En aquest projecte, amb orgull, podem dir que som moltes. Que el municipalisme transformador té rostre de dona, veu plural, i cor col·lectiu. M’unisc al projecte de Lorena Zamorano perquè vull una ciutat que cuide, escolte i construïsca des de baix. Perquè vull una ciutat que es semble a la vida que somiem.

PAOLA VALDÉS. Llicenciada en Comunicació Audiovisual