De treballs i anys passats
Enguany s’han complit sis-cents anys de l’arribada dels gitanos a la Península Ibèrica. Cal indicar-ho així, atés que quan van recalar el 1425 encara no existia Espanya com a subjecte polític.
Aquest poble nòmada havia sortit de la Índia fugint de l’ocupació de les tropes mogoles i va accedir per terres catalanes el 12 de gener. El comte Juan d’Egipte Menor es va reunir amb el rei Alfonso V d’Aragó, El Magnànim, amb motiu de demanar-li permís de pas pel regne i peregrinar fins a Santiago, seguint les sendes cristianes. El monarca va acceptar la demanda i va permetre el moviment dels nouvinguts.
A Alcoi hi ha referències escrites en relació amb la població gitana des del 1740. El “Llibre de cabildos” recull diversos acords en què les referències a la població gitana és constant amb motiu de la seua expulsió de les cases que ocupaven. Cal indicar que aquells anys, sota la denominació de «Prisión general de gitanos», es va perseguir la població romaní implacablement. És per això que van esdevenir un grup nòmada que itinerava de poble en poble.
Tot va començar a canviar a partir de finals dels anys quaranta del segle XX. Un nodrit grup de famílies es van instal·lar a Alcoi. Abans de la seva arribada, havien recorregut tota la península per motius comercials. Fruit d’aquesta itinerància era la procedència diversa dels membres. Els fills dels matrimonis havien nascut a València, Alacant, Múrcia o Madrid, mentre que els més grans no recordaven el seu lloc de naixement. Una vegada a Alcoi, de nou, anaven i tornaven, però ara per una zona més pròxima com era la comarca.
Les famílies Navarro, Moreno, Hernández, Heredia i Amador van decidir assentar-se posant fi a dècades d’itinerància. Es dedicaven principalment a dos dels oficis tradicionals propis com eren l’elaboració de cistelles de vímet i a la compra i venda d’animals.
Els matrimonis formats per Ricardo Hernández La Cruz i Guadalupe Heredia Montoya i el constituït per Francisco Heredia Heredia i Innocència Heredia Salazar es van establir als peus del Pont de Sant Jordi, als contraforts del Pont de Buidaoli, així com la majoria dels membres de les famílies Navarro i Moreno. Allí guardaven les canyes amb què elaboraven les cistelles i tenien cura dels animals a un recinte que van construir. En canvi, el matrimoni entre José Fernández “Tio Boca Ampla” i Teresa Moreno Amador “Tia Torrella” va decidir instal·lar-se a la Cuesta de las Flores i el matrimoni format per Francisco Navarro Moreno “Tio Porrote” i Ramona Amador es va instal·lar al barri del Tossal.
Assentar-se a Alcoi els va permetre millorar la seua economia. Venien les cistelles als mercats i a les fàbriques tèxtils i en relació amb la seua activitat com a tractants d’animals participaven a les fires de Cocentaina i Xàtiva. A sobre, se’ls solia veure als carrers oferint productes i serveis. La Tia Maria Heredia Heredia es dedicava a la venda de pintes i oferia la “Bonaventura”. El Tio Francisco Hernández Heredia treballava arreglant paraigües, bicicletes i aparells de tota mena i exercia també d’esmolador de ganivets. D’altra banda, Juana Moreno Moreno, La Canastera, que va aprendre del seu marit, Francisco Navarro Torres “Tio Negro”, l’ofici d’elaborar cistelles, les venia, amb els seus populars cargols, al carrer de Sant Francesc, mentre que el seu marit es dedicava a la compra i venda de bestiar a les fires.
Parlem de treballs i d’anys passats, d’uns oficis que ja no s’exerceixen, però sí d’unes arrels que són necessàries mantenir per saber qui som i d’on venim.