Gaianes dona la benvinguda a l’estiu amb el Benicafest

Tenim una cultura riquíssima i una quantitat inabastable de cartells monòtons al nostre territori. A les grans ciutats es repeteixen cicles de concerts i festivals que conviden sempre a les mateixes bandes i persones. Els noms es repeteixen una vegada i altra i les localitzacions marginen els qui viuen als pobles i no tenen possibilitats de transport. Per això, iniciatives com la del Benicafest, organitzada per l’Ajuntament de Gaianes amb la col·laboració de la cooperativa Gola Seca, són tan necessàries pel nostre desenvolupament cultural, social i identitari. Una oferta que ja fa temps que es persegueix des de la corporació municipal i que busca “dinamitzar el poble” i “donar a conéixer grupets de la comarca i comarques limítrofes”, com assegura Jordi, veí del poble i part de l’organització.

La pista esportiva de Gaianes fa goig de veure. A la part de la barra es concentra una bona part de l’assistència, però també hi ha xiquets i xiquetes jugant al ritme de la música i gent que no solta la valla que la separa de l’escenari. Dalt de l’escenari estan Desustancia, una banda alcoiana amb essència gaianera que ompli el poble d’un ritme accelerat i molt de desvergonyiment, i la gent s’ho deixa tot als seus peus. Abans han cantat A Cormull, un grup de música familiar per a tots els públics, i després aniran les joves promeses del pop-rock valencià Hey Zuri, el folk electrònic dels transgressors Faixa —amb representació també gaianera— i el ska punki d’Arre-A.K.

A un racó de la pista esportiva de Gaianes hi ha també dues taules: en una, un grup de senyores gaudeixen de la música. Perquè tenim la idea errònia que els nostres majors no coneixen la diversió com nosaltres ho fem, i elles estaven allà per demostrar el contrari. La taula del costat oferia tapetes i entrepans a preus populars, filosofia que aplicava també a la barra del lloc.

La filosofia del Benicafest és clara: apostar per una cultura popular, que dinamitze els pobles i els dote de vida sense conflictes i d’una manera responsable. Tot i la il·lusió i la voluntat, Jordi Mallach, tinent d’alcalde del poble, assegura que la principal dificultat per organitzar coses així és l’econòmica. De fet, ho han organitzat tot amb 3000 euros. Però és senzill sentir l’alegria amb què s’ha fet i la satisfacció de veure que hi ha un objectiu que s’ha complit. Per això, l’ajuda de la cooperativa Gola Seca ha sigut essencial en el procés de naixement del Benicafest. Mallach deixa, a més, la porta oberta a noves edicions, i assegura que les bases del que estan celebrant estan molt clares: la posta en rellevància dels pobles i la seua oferta cultural i l’”ajuda a la música en valencià”, ara que està en hores baixes.

Els quatre de Desustància també agraeixen la feina del festival. A més d’haver sigut rebuts amb els braços oberts, organitzar esdeveniments que aposten per estils dissidents i persones que fan música per pur goig i sense cap intenció de professionalització —una pràctica tan respectable com qui decideix que s’hi vol dedicar— dona l’oportunitat a bandes desconegudes de fer el que sempre han volgut fer: tocar. Al final, és creure en les cançons des de l’arrel, des del que són i el que van vindre a fer, que era divertir-se i fer-nos sentir.