Dia Mundial de la Infància: més que una commemoració, un imperatiu global
El 20 de novembre se celebra el Dia Mundial de la Infància, data que recorda l’aprovació de la Convenció sobre els Drets de l’Infant l’any 1989. Aquesta jornada hauria d’aprofitar com un moment de reflexió crítica sobre el compliment dels drets dels infants. Tanmateix, les dades globals continuen mostrant unes mancances significatives.
En primer lloc, pel que fa al treball infantil, segons la UNICEF i la International Labour Organization (ILO), al 2024 hi havia aproximadament 138 milions de xiquets i xiquetes dedicats al treball infantil, dels quals uns 54 milions estaven exposats a activitats perilloses que comprometen la seua salut i desenvolupament. Aquestes xifres indiquen que, tot i alguns progressos, l’objectiu d’eliminar el treball infantil per al 2025 no s’ha assolit.
En segon lloc, la infància en zones de conflicte pateix una vulnerabilitat extrema. En el cas de la Franja de Gaza (territori palestí), UNICEF reporta que “més de 50.000 infants han estat morts o ferits des de l’inici del conflicte”. Consideren també altres impactes: al territori palestí, es denuncia que més del 80 % de les infrastructures sanitàries estan danyades o destruïdes, i mig milió de persones ja estan atrapades en famina a causa de la manca d’aliments i aigua potable. Aquest context mostra que la infància en zones de guerra no només pateix la mort i les ferides, sinó una pèrdua de futur: educació, salut, estabilitat.
Des del punt de vista de l’acció política i social, crec fermament que el Dia Mundial de la Infància ha de transcendir la simbologia i convertir-se en un compromís real. Les institucions internacionals, els governs nacionals i les organitzacions de la societat civil han de conjugar esforços per garantir que els drets dels infants —no només en contextos “normals” sinó especialment en contextos d’emergència i conflicte— siguen respectats.
Les polítiques locals constitueixen un nivell clau d’intervenció per garantir que els drets de la infància no queden només sobre el paper, sinó que es materialitzen a les seues vides quotidianes. A escala municipal, es despleguen mesures concretes que poden marcar la diferència entre l’exclusió i l’oportunitat, entre la vulnerabilitat i la protecció.
Primerament, la proximitat de l’ajuntament amb la ciutadania permet identificar més ràpidament les necessitats específiques de la infància i adolescència: per exemple les condicions d’habitatge, l’accés a l’educació, l’alimentació, l’oci i la salut. Això facilita elaborar diagnòstics participatius, com el que s’esta renovant a la nostra ciutat, i establir plans adaptats al context local.
En segon lloc, les polítiques locals poden establir nexes transversals entre àrees com es el cas del departament de infància amb educació, participació ciutadana, cultura, esports, benestar social joventut i policia. Això és essencial per prevenir situacions de risc —com el treball infantil, l’absentisme escolar o la violència— i protegir els infants, mitjançant protocols de coordinació, mecanismes de denúncia i sistemes de suport. Accions que ja hem posat en marxa gràcies a la gran tasca dels grups de treball específics per abordar la violència als diferents àmbits de la vida dels xiquets i xiquetes, mostrant com la política local pot incidir en camps específics.
En tercer lloc, les polítiques locals són fonamentals per a la participació infantil: involucrar els nens i adolescents a través de consells i fòrums —com el Consell Local d’Infància i Adolescència d’Alcoi— no només ajuda a que les decisions siguin més ajustades a la realitat, sinó que empodera els infants com a agents de canvi. Aquesta participació genera sentit de pertinença, responsabilitat i consciència de drets.
Finalment, la persistència i l’estabilitat de les polítiques locals garanteixen que els programes no siguen temporals o simbòlics sinó que tinguen un impacte real: com ara els projectes de Moments menuts (sorgits dels pressupostos participatius) i Menuts en Marxa amb les activitats durant el mes de la infància, el programa APPI entre altres.
L’aprovació de plans municipals d’infància, el seguiment de dades, l’avaluació transparent i la rendició de comptes són indicadors de qualitat que asseguren que la commemoració del Dia Mundial de la Infància no quede en una fita anual, sinó que servisca per impulsar accions continuades.
En suma, la defensa dels drets dels infants requereix que les polítiques locals es convertisquen en instruments operatius de prevenció, protecció i promoció. El treball des de l’àmbit local no substitueix les responsabilitats nacionals o internacionals, però sí les complementa i, sovint, les fa efectives en la pràctica diària.
Aroa Mira Rojano. Regidora d’Infància i Adolescència.