Diego Gisbert: pioner local en discdog
L'alcoià al costat del seu gos Maui s'emporten cinc primers llocs en la seua estrena en aquest esport caní en plena expansió al nostre país

Mascota i amo no sempre ha sigut un binomi ben avingut. De fet Diego Gisbert, propietari i ensinistrador de Maui, un gos pastor de la raça border collei, conegut per la seua habilitat per al pasturatge, sobretot d’ovelles, van haver de prendre’s un descans per diferents motius, fins que van donar amb la tecla correcta.
Tot va començar quan era un cadell. Diego Gisbert va descobrir en el llançament de disc una manera d’interactuar amena i divertida, en la qual no sols l’animal gaudia, també era una manera de canalitzar la seua energia i d’activar la seua intel·ligència.
Allò va ser a més, en un principi sense saber perquè es feien algunes coses, la qual cosa li va portar a participar en algun curs aïllat per a aprendre tècniques de llançament i de recepció, però sobretot la manera d’evitar que Mauri es fera mal.
Va ser fa any i mig quan van donar amb la tecla correcta. Va ser al febrer de 2024 quan Diego Gisbert va contactar amb els entrenadors de discdogonline.com, la web de dos apassionats del discdog, un esport caní que va nàixer als Estats Units i que ací a Europa ha crescut especialment a la República Txeca, mentre que a Espanya està poc evolucionat i comença a conéixer-se.
Aquests dos entusiastes, un de Madrid (Israel Rodera) i un altre de Barcelona (Albert Galimany), a més de formadors, van transmetre la passió a Diego Gisbert pel discdog. Si és el cas, donada la distància per a rebre les classes de manera presencial, van desenvolupar una progressió amb classes en línia, que implicava gravar diàriament totes les sessions per a una vegada enviats els vídeos, rebre les correccions.
Així va ser com al cap d’un any i mitjà de molt d’entrenament, Diego Gisbert va entendre que Maui estava preparat i que era el moment de començar a competir. Encara que la temporada estava començada, la decisió va ser acudir a les proves realitzades a Alcalá de Gurrea (Osca) i unes setmanes després, van prendre part en la competició celebrada a Marganell (Barcelona).
L’èxit va ser instántani, ja que van aconseguir el primer lloc en un total de cinc mànegues. Diego Gisbert i Maui van prendre part en la modalitat de distància i en la categoria beginners (principiants), ja que era la primera vegada que s’inscrivien en aquest esport caní.
En distància o toss&fetch/throw&catch, el guia llança diverses vegades un frisbee (disc) el més lluny possible dins d’una zona delimitada de fins a 50 metres de longitud i el gos ha d’atrapar-lo en l’aire i retornar-lo i entregar al seu ensinistrador per a poder realitzar el màxim nombre de llançaments i atrapes possibles dins del temps establit, que sol ser d’un minut o minut i mig. Es puntua la distància sempre que l’animal aconseguisca atrapar-lo sense que caiga a terra.
En algunes organitzacions es valora la precisió del llançament/captura dins d’una zona concreta, així com que el gos l’atrape amb les quatre potes en l’aire.
Diego Gisbert no valora tant els resultats, “reconforten però no era l’important, sinó gaudir de la primera experiència. Va costar, però hem aconseguit una estructura bonica de joc i Mauri s’ho passa bé sabent al que juga. Toca millorar i lluitar per nous reptes”, va confessar.
Reptes que passen per acudir amb més regularitat a les diferents competicions que se celebren a nivell nacional i combinar la distància amb el freestyle (estil lliure), un rutina coreografiada de dos minuts de duració en la qual el gos i l’humà desenvolupen una sèrie d’habilitats, trucs, salts i acrobàcies, utilitzant entre set i deu discos durant eixe període de temps. L’únic problema: la falta d’instal·lacions adequades a nivell local per a entrenar perquè el gos necessita d’una superfície adequada per a evitar lesions.