Dos visions de sòl industrial: aposta mancomunada vs polígons propis
Empresaris i ecologistes van protagonitzar una taula redona en la qual els arguments van ser la necessitat de sòl de determinades característiques davant d’assumir les particularitats del territori
Dues postures i arguments per a defensar cadascuna d’elles. Això van mostrar els diferents ponents de la taula redona ‘El sòl industrial a la comarca’, emmarcada dins del ‘Cicle d’Alcoiania’ organitzat per la Universitat d’Alacant (UA) en col·laboració amb la Fundació Mutua Levante, i realitzada recentment.
D’una banda, la dels empresaris, que van parlar sobre la marxa d’empreses, la impossibilitat d’assentar-se aquelles que han mostrat el seu interés a Alcoi, la reducció de la població en diferents moments dels últims anys o les xifres de l’atur, com a raons per a defensar la necessitat de sòl industrial de determinades característiques. I encara que en algun moment es va fer al·lusió a diferents municipis de la comarca, el projecte d’Alcoi Sud, que es planifica a la zona de la Canal, va centrar gran part del debat.
D’altra banda, la dels ecologistes, que assenyalen que comparteixen la preocupació pel futur d’Alcoi, però consideren que és necessari ser conscient de les característiques del territori en què vivim i de les limitacions que aquestes comporten i, per tant, aposten per un polígon mancomunat. Així mateix, van fer al·lusió a la “inexistència” d’estudis sobre les necessitats “reals” de sòl industrial a la comarca, i es van referir al fet que hi ha llocs on sí que hi ha zones disponibles.
PONENTS I ARGUMENTS
Pel que fa als participants d’aquesta taula redona, a falta del president de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat, Blas Calbo, que finalment no va poder assistir, aquests van ser: el president d’AITEX i membre del Comité Executiu de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), León Grau; Álvaro Soler, fundador de Multiscan i CEO de PowerfulTree; el geògraf i professor de la UA, Enric Moltó; Lluís Torró, en representació de Salvem el Molinar; i el president de FOPA i vicepresident de la CEV, l’empresari alcoià Javier Gisbert, que van intervindre en aquest ordre, moderats per Tono Belda.
León Grau va exemplificar altres zones en què s’està desenvolupant sòl industrial, va destacar el fet que alcoians se’n vagen diàriament a altres localitats pròximes a treballar, així com la competitivitat que també existeix entre els mateixos municipis. També va posar damunt de la taula el paper destacat que ocupen les empreses en la societat i va afirmar que “crec que és indiscutible que falta sòl industrial”.
Álvaro Soler va contar un poc la seua experiència com a emprenedor i va relatar, per vivències pròpies, l’evolució del tipus d’indústria, i va assenyalar que sí que considera possible traslladar determinats models sostenibles a la nostra zona.
Enric Moltó, des del punt de vista geogràfic, va remarcar que el que són avantatges en el context d’un alt valor mediambiental poden suposar inconvenients de cara a projectes com desenvolupar sòl industrial, especialment a Alcoi, i va lamentar que fa ja algunes dècades es deixara passar l’oportunitat de “crear una connexió Cocentaina-Muro-Alcoi”, ja que les característiques del terreny alcoià han provocat una deslocalització de les empreses.
Molt més contundent va ser Lluís Torró: “Vivim on vivim. Hi ha una sèrie de problemes ambientals a les àrees on es demana posar un polígon industrial”, fent al·lusió especialment a on es projecta Alcoi Sud, sobre el qual va dir que, en el cas que es prengueren totes les mesures que es plasmen en els diferents informes, que ja alerten del risc ambiental existent, encariria molt el projecte, cosa que va indicar que va ser l’argument per a no desenvolupar el polígon mancomunat a Muro. Quant a la comparativa amb altres municipis, va qüestionar que aquests consumisquen aigua procedent d’un aqüífer, com és el cas d’Alcoi.
Finalment, Javier Gisbert es va referir a certes xifres, com ara que a Alcoi el percentatge de creixement d’empreses és inferior al nacional o al pes de les contractacions industrials. També va destacar que només s’està sol·licitant un 0,7% de tot el terme municipal i, a més, fer-ho “amb el màxim rigor mediambiental”. Sobre Alcoi Sud, va defensar que el plantejament que hi ha ara és inicial i, a més, va assegurar que hi ha unes 30 empreses interessades a establir-se a Alcoi i que algunes de les que havien mostrat el seu interés han acabat anant-se’n a un altre lloc.
El públic va poder intervindre al final de la taula redona, i entre les reclamacions va estar que s’hagueren plantejat més alternatives de sòl industrial a la comarca i també es va destacar utilitzar la tecnologia com a aliada per a poder desenvolupar iniciatives industrials que atenguen tots els requeriments que hi haja.