El ‘American Dream’ de Javi Montava
El davanter compleix un any de la seua expedició estatunidenca, amb la qual busca triomfar en un país de reconstrucció futbolística
La vida de Javier Montava (23 anys) va donar un canvi dràstic quan, fa un any, va deixar la seua vida a Alcoi per a anar-se a viure a la ciutat de Belfast, en l’estat de Virgínia, els Estats Units. Portava dos anys estudiant el grau en enginyeria robòtica en la Universitat Politècnica i després de consolidar una àmplia trajectòria en una concatenació d’equips espanyols (Levante, Alcoyano, Patacona Rayo Ibense i Torrellano), va decidir creuar el toll per a anar-se al George Mason Patriots. L’oferta era molt suculenta, se li va oferir una beca valorada en uns 60.000 euros perquè estudiara a Virgínia mentre juga per a l’equip de la ciutat. Montava compte com es va gestar la seua eixida del país: “Necessitava un canvi d’aires, i el meu somni sempre ha sigut ser futbolista professional, però el futbol arriba un moment en el qual s’acaba, i deixes de poder viure d’això. Des de xicotet sempre he donat importància a la meua formació he sigut bon estudiant. Em va arribar l’oportunitat mentre jugava en tercera, es van posar en contacte amb mi a través d’una agència que exporta jugadors espanyols als Estats Units i vaig acceptar”, expressa el jugador.
La ciutat de Belfast és equivalent a un poc menys de la meitat de l’extensió territorial d’Alcoi, i la seua proximitat amb Washington D.C fa que manque del típic ambient universitari vist des del prisma ‘Hollywoodense’, perquè l’ambient traspua en universitats que es troben en ciutats més apartades de les capitals d’estat. El procés d’adaptació ha sigut clau en el còmput anual de Montava, la visió estatunidenca del futbol és molt distinta a la concebuda des d’Europa i així ho extrapola el futbolista: “Tots els esports populars dels Estats Units estan molt lluny de ser concebuts com a Europa. A Espanya el futbol es viu com una passió o un sentiment, per a ells és simplement entreteniment i espectacle, per això els xoca que un partit acabe 0-0, el comparen amb els partits d’alta puntuació de la NBA i els resulta avorrit, però això està en procés de canvi”, aclareix Javier. Tot això es veu impregnat en la lliga universitària en la qual milita el George Mason Patriots, (del qual és Montava peça angular) en una temporada de futbol que és molt variada al convencional, “ací la temporada només dura quatre mesos, comences a l’agost i com a més tard pots acabar a mediats o finals de desembre. En el meu cas ja porte un any i he jugat quasi tots els minuts de la temporada anterior, ja sembla que siga americà”, expressa amb ironia el jugador.
L’evolució d’un futbolista no és possible sense una bona rutina alimentària, els Estats Units és el país amb major índex d’obesitat i la seua cultura gastronòmica es veu moltes vegades eclipsada per l’abundant oferta i demanda de menjar ràpid, de la qual Javi intenta aïllar-se per a duu a terme la seua disciplina com a esportista d’elit, “cada dia trobe a faltar la menjar a Espanya, el menjar podria dir-te que és el pitjor de l’experiència. Per sort viu amb un company d’equip i cuinem plats saludables per a fer com que seguim a Espanya. Soc bastant obsessiu amb el tema del menjar i intent obviar al menjar ràpid”.
Javier comparteix pis amb un company del seu equip que també és espanyol, la plantilla dels Patriots actualment custòdia set espanyols, amb els quals Javier assegura tindre una estreta relació que el va ajudar a posteriorment començar a interactuar amb els americans: “Els americans del meu equip estan acostumats al fet que molt jugador procedent d’Espanya, normalment ens ajuntem més per l’idioma, això els sol fer sortir de polleguera si parlem enmig d’un partit, volen que la llengua materna de l’equip siga exclusivament l’anglés, així i tot interactue diverses vegades amb ells”, assenyala Montava.
El país estatunidenc es troba actualment en una animadversió política amb Espanya, relacionada amb els aranzels, i l’opinió general des del país espanyol sol discórrer en una visió dels EUA com una nació en involució, això diu Javier després d’haver viscut un any allí, “generalment els treballs que ningú vol els ocupen sempre persones llatines, però és un país amb molta diversitat. La meua universitat és la que té el major índex de diversitat del país. Entenc que la gestió de Trump moleste a molta gent, però deixant això a part, és un país que destina el 30% de la seua economia a la defensa, em sembla una barbaritat”, opina l’extrem esquerre.
Montava està buscant aconseguir el que ha sigut el seu somni des de xiquet: convertir-se en futbolista professional, però sempre acaronant la seua carrera estudiantil de robòtica. L’elit del futbol en USA és arribar a la MLS (Major League Soccer), una lliga que està en auge i a la qual arribar suposa travessar un filtre molt exigent: “És com el bàsquet, has d’entrar en una prellista de 300 jugadors que es va retallant fins als 70. És molt difícil arribar a la primera divisió, però és una cosa que tinc entre cella i cella.
El temps dirà si la decisió de Montava li acaba portant a aconseguir equipar el seu somni, però ara com ara valora tot el que ha aconseguit: “No m’agrada especular perquè no sé ni el que passarà en deu minuts, però en uns anys vull mirar arrere orgullós del que he aconseguit, arribar a ser la persona que m’agradaria passa per Virgínia”. Javier Montava planeja seguir un any més a Belfast, regió de la qual assegura que no es penedeix d’haver triat, i que li acompanyarà en el seu record allà on acabe recalant.