El camí del guerrer Benja Francés

Es podria parlar del “mètode Benja Francés”, d’algú fet a si mateix, al qual sempre li ha agradat marcar el seu propi camí, sense interferències ni intermediaris, el lema de vida dels quals ha sigut créixer-se quan els altres comencen a defallir. “En eixe moment comença el veritable entrenament”, li agrada dir al karateka alcoià.

Una frase que és la seua guia i està molt present en el seu dia a dia. No en va apareix en un lloc preferencial en el gimnàs que regenta des de fa onze anys. Es pot llegir: “Quan no pugues més…. Comença l’entrenament”.

Eixe vertigen que li acompanya des de xiquet li fa expressar-se com realment viu: al 200 per cent. Sent un “mocós” de tot just 13 anys es va convertir en l’alumne de karate kyokushinkai més jove de la Comunitat Valenciana a ser cinturó negre primer Dan.

En el llenguatge de les arts marcials cada Donen són nivells de mestratge que s’aconsegueixen després de ser cinturó negre. Significa un augment en l’habilitat tècnica, la comprensió filosòfica i l’experiència.

Benja Francés és quart Dan. En els tres primers graus, l’aspirant ha de passar una sèrie d’exàmens. A partir del quart són els nivells més alts els qui atorguen eixa passada de graduació tenint en compte les seues capacitats, que en el cas de l’alcoià és tota una vida dedicada en cos i ànima al karate.

Va ser el mateix president de la IFK España i reconegut mestre de karate kyokushin, José Babiloni, mort al febrer passat, qui li va atorgar eixe privilegi.

El karate kyokushin o karate kyokushinkai és un art marcial fundat a mitjan passat segle per un japonés d’origen coreà. És considerat com el més extrem de tots, ja que els seus combats es decideixen al ko, sense cap protecció, amb una preparació d’estrictes règims d’entrenament, duresa i disciplina.

És el més conegut a nivell mundial i es calcula que més de 40 milions de persones ho practiquen en tot el planeta. “No som un esport, som un art marcial”, recalca Benja Francés. “La nostra filosofia de vida –afig– és distinta. En l’esport l’única via que importa és guanyar. Tot va dirigit a aconseguir la victòria. En les arts marcials hi ha una altra ètica. Primer, cap a un mateix, després de respecte al rival”, assegura l’alcoià, que fa poc va complir els 42 anys.

Va començar com molts altres xiquets alcoians en el gimnàs de José Valero als 5 anys. Amb 20 va haver de parar. La perspectiva d’un futur laboral estable li va fer apartar-se de les competicions, no vaig agafar de continuar entrenant. Va començar a treballar com a tècnic de manteniment i després va preparar unes oposicions a bomber.

Fins que la crisi del 2008 li va fer replantejar-se el seu futur. “No m’agradava aquella vida d’haver de dependre de segones o terceres persones”, revela.

Va tractar de volar en solitari i va intentar comprar el negoci per al qual era emprat. Va posar damunt de la taula una important quantitat de diners que va acabar sent insuficient. Va haver de recórrer al pla B i ho va apostar tot a la carta per a tindre el seu propi gimnàs.

Així va ser com en 2014, després de tres anys de vicissituds, va obrir les portes Ben Gym. Des de llavors la seua vida ha sigut una muntanya russa d’emocions on ha sigut complicat fer plans de futur. “No ens ho posen fàcil les empreses de low cost”, explica, encara que reconeix que se sent un privilegiat per tindre actualment més de mig miler d’abonats en les instal·lacions que regenta.

Eixa obertura del seu propi negoci va coincidir amb una pròspera etapa com a competidor, que li va portar al fet que se li obriren les portes de la Selecció Espanyola després dels seus bons resultats en el Nacional, amb diversos títols de campió d’Espanya.

Eixe mateix 2014 va disputar el primer dels seus tres Mundials. La seua major fita en eixa etapa com a internacional va ser el subcampionat que va conquistar en el Mundial d’Espanya disputat a Madrid en 2019 en la modalitat de katas o tècniques.

Van ser uns anys en què va combinar el combat o kumite i les tècniques o *katas, fins que en 2021 va decidir deixar el combat. “Va haver-hi un moment que no podia abastar tantes coses alhora i les katas em permetia entrenar només a casa sense necessitat de buscar un rival”, recorda.

Precisament en eixe 2021 la seua carrera va donar una altra bolcada important. La seua amistat amb el president de la IFK España li va portar a ser nomenat seleccionador nacional en kumite. Dos anys després, en 2023, va passar a encapçalar la direcció esportiva del combinat espanyol en la modalitat de katas.

Va debutar a Londres amb uns excel·lents resultats, ja que tres dels quatre membres de la Selecció van aconseguir ser Top 10. El seu caràcter emprenedor no es deté ací. El passat cap de setmana, el pavelló Mutualitat de Llevant va acollir el Campionat d’Espanya IFK i no va faltar el segell personal de Benja Francés, ja que alhora va estar en joc la I Copa Alcoy IFK España, la seua particular aposta personal.

“El meu futur passa per trobar la meua llibertat i no desviar-me d’eixe camí del guerrer que ha anat forjant la meua personalitat des de molt xicotet i que ara tracte de transmetre als meus alumnes, el meu xicotet tresor”, revela.