“El difícil és adonar-se del moment en què cal fer un pas al costat”

Jordi Martínez ha deixat la secretaria del PSPV-PSOE a Alcoi després d’haver complit dos mandats. Superat l’equador de la seua quarta legislatura municipal com a edil en el govern –va estar a més una en l’oposició– és hora de plantejar-se el seu futur. Ha sigut un dels pesos pesants de la política municipal en tot eixe temps i segons revela, la seua intenció és fer un pas al costat.

– Quan acabe l’actual legislatura, tornarà al seu anterior lloc de treball en Correus?
– No sé professionalment què passarà. Tinc opcions de tornar i també, per edat, d’acabar la meua vida laboral. No se encara com serà el meu futur ni en el treball ni en la política.

– Els polítics sempre diuen que estan a la disposició del partit. És el seu cas?
– La meua idea principal és deixar pas a una altra gent. Amb la decisió que he pres podria haver-hi altres expectatives en instàncies de l’administració, però hui dia no tinc cap projecte que m’il·lusione o se m’haja plantejat. El difícil és adonar-te quan és el moment de fer un pas al costat, perquè potser pots ajudar més des de fora que des de la primera línia política. I això és el que faré. Ni tinc ansietat per seguir en política ni tinc perquè renunciar a ella.

– No l’atrau un càrrec en la política autonòmica o nacional?
– Ni em sedueix ni em deixa de seduir. Tinc una visió molt personal del que és la política i des de fora potser algú creu que puc aprofitar per a alguna responsabilitat d’aquest tipus, però com he dit no és una qüestió que m’amoïne. Si creuen que puc ser vàlid en determinada responsabilitat, ho faré, però repetisc que no és una qüestió que considere ara mateix prioritària.

– Què és el que més l’ha omplit després d’aquesta trajectòria política i de responsabilitats en la política municipal? I el que menys?
– El que més és el contacte amb la gent. Té dos vessants. Anar per Alcoi i que algú et pare i et conte que té un problema o una inquietud, és és molt bonic i si damunt el pots resoldre, meravellós. També eixe contacte personal, tal com està actualment la política i la societat, té aspectes que no són tan gratificants i és que hi ha persones que no tenen el més mínim respecte a les persones. He tingut molts crítics en les xarxes socials. A alguns m’he dirigit i he intentat quedar amb ells. Parlar amb la gent, cara a cara, sense amagar-se després de les xarxes socials, et dona l’oportunitat d’explicar les coses. Moltes de les crítiques que venen per eixos canals solen ser despietades.

– Ha complicat el món de la política la irrupció de les xarxes socials?
– Les xarxes socials són inevitables. El que és cert és que arribem tard ja a tot. Ni podem regular ni legislar, però crec que han despersonalitzat a la societat. He tingut molts heaters als quals vaig haver d’explicar que no existeix cap interés a generar problemes a la ciutadania. Al contrari, el que intentes és ajudar, escoltar… Però no són les crítiques, són els insults, que fan mal i afecten a tot el teu entorn.

– I en quina mesura ha influït tot això en la decisió de fer un pas al costat?
– Això de fer un pas al costat és pel fet que entenc que cadascú té el seu moment. En la política el difícil no és entrar, sinó saber on has d’estar a cada moment.

– Com veu eixa nova etapa, com veu al PSOE i la política municipal?
– Hem escomés un procés intern que ha donat a Lorena Zamorano la secretaria local socialista i no puc estar més que satisfet. És la primera dona en el càrrec, té una gran qualificació personal i professional i un bagatge polític important. Hi ha gent que portem tirant d’eixe carro des de fa anys i pense que està bé que deixem pas a uns altres que puguen espentar amb força.

– Els últims mesos no han sigut fàcils, especialment per l’enfrontament obert que s’ha produït en el si del partit. Imagine que no era el que esperava com a final a una trajectòria al capdavant de l’agrupació socialista.
– Hi ha gent que la coneixes des de fa temps i saps com funciona. Hi ha altres persones de les quals esperes més perquè has compartit un temps d’estar junts… hi ha determinades crítiques que no acabe d’entendre, però majoritàriament jo m’he sentit molt a gust sent secretari general del PSOE a Alcoi. Per a mi és dels orgulls més grans que he pogut tindre.

– En qualsevol cas no és un futur fàcil el que se li presenta al socialisme alcoià i en general.
– No ho ha sigut mai i tampoc ara en aquests temps. Però també és cert que l’opció tant a Alcoi com a nivell nacional té un suport important de la societat. Són situacions que no és la primera vegada que passen en aquest partit i sempre s’han superat.

– Veu al PSOE governant a Alcoi en la pròxima legislatura?
– Si fem les coses bé sí. El partit socialista té un bagatge en els últims anys de bona gestió. Som el partit que més ha apostat per la ciutat a nivell de noves infraestructures, d’estar al costat de la gent, de tindre nous projectes empresarials, industrials… si som capaços de prendre les decisions adequades, estic segur que revalidarem la confiança de la ciutadania. Entre altres coses, perquè tampoc tenim un Partit Popular a Alcoi que haja oferit cap alternativa.

– Pensa que Lorena Zamorano serà la nova alcaldessa?
– És una de les possibilitats. Tenim un alcalde que ha fet molt per la ciutat i que és també un bon cap de cartell. Si no fora ell, Lorena seria la principal candidata. Qualsevol de les dues opcions tindrà a tot el partit espentant en eixa línia.

– Amb l’alcalde hi ha un distanciament especialment a partir d’eixe procés de renovació en la secretaria general del partit?
– Entenc que no. Quan un acaba el seu mandat de secretari general, cadascú veu el futur de la seua agrupació d’una manera. Sí que és cert que l’alcalde va apostar més per la candidatura de Manolo Gomicia, des de la llibertat i la confiança que ens tenim. Però distanciament, no. La llibertat de pensament que puga haver-hi dins d’una agrupació és el millor que ens pot passar, però l’endemà el que cal fer és posar-se a treballar tots pel partit i la ciutat amb la mateixa força i il·lusió del primer dia.