El medallista dels anys imparells

Diuen que si naixes en un any amb un nombre imparell, els anys amb nombre imparell són molt més afortunats. En el cas de Gaizka Porras, 24 anys i nascut en 2001, es compleix rigorosament.

L’alcoià té especial predilecció a lluir-se en anys imparells. O almenys el destí o com es vulga cridar li té oferit dies molt especials.

L’estadística, els números freds, així ho corroboren. En 2021, l’any de la seua estrena en la categoria absoluta després de despuntar com a júnior, donava la campanada i contra tot pronòstic, s’emportava el títol d’Espanya.

A l’any següent, 2022, en el qual havia de ratificar que ser campió d’Espanya –el segon que aconseguia un judoka alcoià després del títol de Carol Prats en 2012, deu anys abans–, no havia sigut flor d’un dia.

“Em va poder la responsabilitat”, reconeix Gaizka Porras. Va arribar desembre de 2023 i l’alcoià, el xic de barri criat en Batoi, tornava a pujar al podi, ara no per a penjar-se del coll una medalla d’or, sinó un bronze. Aquell tercer lloc va significar un punt d’inflexió en la seua carrera.

Va decidir deixar la categoria de -60kg i pujar de pes per a veure com li anava en -66kg. L’experiència no va poder ser més descoratjadora. 2024, malgrat els seus esforços, va acabar en blanc. La seua decepció va ser majúscula. No va ser per un problema del seu judo, sinó físic. La seua major qualitat, el seu principal manteniment, li havia abandonat. “Vaig pecar de sobreentrenament. Vaig fer molta força per a guanyar pes i em va faltar potència muscular”, admet.

Volta a començar i retorn a -60kg, la categoria que li havia donat un nom dins del judo espanyol. “Quan vaig decidir fer el salt a un pes superior em vaig trobar amb la dificultat d’haver-me de que enfrontar a rivals amb quatre quilos de més. El meu cos va acabar dient n’hi ha prou amb 70 kg. Vaig fer tot el que vaig poder, però eixe era el meu límit”, recorda.

Des de llavors la seua carrera esportiva ha sigut una lluita constant contra la bàscula. Abans per a pujar de pes i ara per a baixar. Actualment està en 65 kg, cinc menys que fa un any.

S’havia marcat en roig el Campionat d’Espanya celebrat recentment en Pinto (Madrid). Una part molt important del seu futur passava pel que poguera aconseguir allí.

No podia permetre’s un altre any en blanc, hauria sigut perillós. “Ara estic més tranquil, la veritat. Va poder anar millor, però em va saber bé aquesta medalla de bronze”, revela.

I això que per un moment el va veure tot perdut. Tot just començar, va quedar baixat de la lluita pel títol. Va perdre el primer combat i va haver d’anar a la repesca. El navarrés Gorka Gracia, campió del món a l’agost passat a Singapur de Sambo Platja en 58 kg, li va donar un gran disgust.

“No vaig tindre bones sensacions en cap moment del combat. Em vaig anar de la baralla i en judo, qualsevol descuit, per mínim que siga, et castiga i a mi em va suposar l’eliminació tot just començar. Sé que he de millorar en l’aspecte mental, treball amb psicòlegs, però hi ha moment que em vaig i és la meua condemna”, reconeix Gaizka Porras.

Afortunadament va aconseguir refer-se. Per davant, tres combats. El primer davant el gallec Carlos Antón. Després li esperava el madrileny Álvaro Madrid i, finalment, el valencià Rodrigo Rosado, company d’entrenament a València, on porta des de 2019, becat per la Federació Espanyola de judo.

“Vaig ser de menys a més. A poc a poc em vaig anar trobant més segur i millor. Vaig acabar molt content el Nacional. La llàstima va ser el primer combat, vaig entrar amb dubtes al tatami i això és el pitjor en judo. El cap em va jugar una mala passada”, se sincera.

Precisament eixos dubtes, però pensant en el seu futur, li van portar a replantejar-se fa uns mesos si valia la pena seguir a València. “Vaig arribar a pensar en un canvi de rumb en la meua vida. Vaig estar remenant diverses alternatives, però he decidit quedar-me. Crec que és el millor per al meu futur en aquests moments”, confirma l’alcoià.

Ara en Nadal pararà i tractarà de carregar piles, per a al febrer començar amb moltes ganes el circuit europeu. A eixe nivell, Gaizka Porras té algun resultat interessant, partint de la base que va ser en any imparell.

En l’estiu de 2021, en la Copa d’Europa júnior, va acabar segon. Lloc en el qual també va acabar, ja com a sènior, en l’Obert Europeu de Tallín, i va ser seté en el Open Europeu de Madrid, totes dues competicions disputades en 2023.