El mètode de Pau Soto

Pau Soto parla de futbol amb ple coneixement del terreny que xafa. Porta més de quinze anys movent-se entre vestuaris i camps d’entrenament, mesclant mètodes científics, una certa intuïció i moltes hores de treball. Ara viu la seua segona etapa en el CD Alcoyano, el club de la seua casa, i al qual ha tornat aquesta temporada en un moment molt diferent del qual va deixar arrere fa ja més d’una dècada.

Llavors, en la campanya 2010-2011, va formar part del cos tècnic que va aconseguir l’històric ascens a Segona Divisió. Ara, en aquesta temporada 2025-2026, torna a treballar en una entitat que intenta reconstruir-se i créixer des de la Segona Federació. Entre una etapa i una altra, “el futbol ha canviat molt”, reconeix Soto.

La seua història en l’Alcoyano, de fet, va començar bastant abans d’aquell ascens. “Vaig arribar al futbol base del club de la mà de Juanmi Sancho”, recorda. La seua primera responsabilitat va ser com a preparador físic del juvenil, amb Rafa Serra en la banqueta. Aquella experiència va ser l’inici d’un recorregut que prompte li va portar a altres destins pròxims. Després d’eixa primera etapa va marxar al CD Dénia al costat de Pepe Aroca, amb el qual va xafar la Segona B.

Després va tornar al Deportivo, novament al futbol base, fins que li va arribar l’oportunitat d’ascendir al primer equip. “Amb l’arribada de Paco López van confiar en mi per a portar la preparació física del primer equip”. Va ser la temporada 2010-2011, la que va acabar amb l’ascens amb David Porras en la banqueta. Aquell curs continua sent un dels moments més recordats en la història recent del club. Soto també va formar part de l’equip durant la campanya 2011-2012 en la categoria de plata. “Va ser un privilegi viure eixos moments des de dins amb l’equip de casa”.

Després arribarien altres experiències en clubs de la zona. Ontinyent, Muro o el *Jove Español de Sant Vicent formen part, entre altres, d’una trajectòria lligada sempre al futbol pròxim. Paral·lelament, Pau Soto compagina el seu treball en les banquetes amb la seua professió com a professor d’Educació Física en un institut d’Alacant.

Aquest estiu se li va presentar la possibilitat de tornar a l’Alcoià. I no ho va dubtar. “Tornar a casa sempre és bonic”, admet. L’oportunitat va arribar gràcies a la confiança de José Alemany, Chiqui Linares i Miguel Ángel Llorens. “Ho vaig parlar amb la família, que sempre m’acompanya, i vaig decidir tornar. A vegades cal sacrificar unes certes coses i saber compaginar-les”.

No obstant això, el club que ha trobat ara és molt distint al que va conéixer fa quinze anys. “En 2010 l’Alcoyano era una entitat molt consolidada en Segona B, amb molt de nom i acostumada a lluitar pel playoff. Ara tot és nou. El club pràcticament ha renascut i està creixent a poc a poc, amb moltes ganes, molta il·lusió i molt bona faena”.

El canvi també resulta evident en la pròpia preparació física. El futbol de hui no s’assembla massa al de llavors. “El ritme i la intensitat han augmentat molt”, explica Pau Soto. També la figura del preparador físic ha guanyat pes dins dels cossos tècnics. “És fonamental continuar formant-se i actualitzant-se, perquè tot el que aprens ho apliques després en el dia a dia”.

La tecnologia ha sigut un dels grans motors d’eixe canvi. “Abans treballàvem amb pulsòmetres, i ja era una novetat. Ara utilitzem GPS que ens indiquen la distància recorreguda, la velocitat i molts altres indicadors”. Aquestes dades permeten analitzar el rendiment amb molta més precisió i ajustar la càrrega de treball de cada jugador. “Ens ajuden a individualitzar l’entrenament o detectar possibles riscos de lesió”.

La professionalització del futbol també s’ha fet notar en l’estructura dels equips. “Quan vaig començar, per exemple, també feia labors de nutricionista”, comenta. “Ara hi ha un especialista per a això. Tot està més parcel·lat”. El club també ha evolucionat en recursos des del canvi institucional d’aquest estiu. El gimnàs de l’Alcoià compta hui amb equipament molt més complet, i els jugadors fan treball específic abans i després de cada sessió i amb treball individualitzat.

Així i tot, Soto té clara quin ha de ser el focus. “Des del meu punt de vista, el protagonista és la pilota. La prioritat sempre ha de ser la gespa”. Eixa filosofia conviu amb la capacitat d’adaptació al conjunt. “Cadascun som un món. El preparador físic es deu al club, a l’entrenador i als jugadors. El míster marca uns certs objectius i tu has de trobar la millor manera d’aconseguir-los”, explica Pau Soto.

I és que, malgrat la seua innegable utilitat, en un vestuari no tot són números. “Encara que treballem amb dades i mètriques, també és important conéixer a les persones”, assenyala. L’aspecte emocional, la gestió de la pressió o el control de l’eufòria formen part del treball diari.

“La clau és trobar l’eficiència. Preparar a l’equip perquè estiga tan bé com siga possible durant tots els minuts possibles”. Eixa idea ha sigut especialment important aquesta temporada. L’Alcoyano va començar el curs en circumstàncies poc habituals. “A poques setmanes de la pretemporada no hi havia cap jugador en plantilla”, recorda.

L’equip es va construir pràcticament des de zero i en molt poc temps. A més, tres dels futbolistes cridats a ser importants —Piera, Soler i Chinchilla— arribaven després de temporades complicades per les lesions. “En els primers partits vam haver de carregar a alguns jugadors amb més minuts dels recomanats. Vam haver de saber sobreviure”. Amb tot, el balanç físic de l’equip ha sigut positiu. “Ha sigut una temporada amb molt poques lesions musculars”.

Ara, amb la competició entrant en el seu tram decisiu, la situació és diferent. L’equip ha trobat la seua identitat. “El grup ja sap a què juga i està físicament en un bon moment. El nostre objectiu ara és mantindre eixe nivell i donar-li un plus en aquest tram final”.

Els resultats recents conviden a l’optimisme. Dues victòries consecutives davant Ibiza i Reus, precedides per empats davant rivals de la zona alta com a Atlètic Balears i Barça Atlètic, han reforçat la confiança del grup. “L’objectiu és estar el més amunt possible. Tant de bo puguem classificar-nos per al playoff i tornar a viure alguna cosa com el que vaig viure en la meua primera etapa ací”.