El món polifacètic d’Alberto Díaz de la Quintana
La seua trajectòria ha estat marcada per la combinació de les seues múltiples facetes com a actor, pilot, educador i titellaire
Parlar d’Alberto Díaz de la Quintana González és fer-ho d’una persona inclassificable. “Ni jo mateix sabria explicar-te a què em dedique”, confessa entre riures. Actor, titellaire, educador, pilot… són només algunes de les facetes d’este madrileny de naixement i alcoià de cor, que acaba de rebre un dels reconeixements més importants de la seua trajectòria: el Premi Exèrcit de l’Aire i de l’Espai a la Promoció de la Cultura Aeroespacial en l’Entorn Social i Digital, en el marc de la XLVI edició d’estos guardons.
El premi reconeix la seua labor per a acostar la cultura aeronàutica a la societat, especialment als jóvens, cosa que Alberto considera un propòsit vital. “Que valoren que el meu treball promociona l’aeronàutica entre la gent jove i que ho valoren de veritat… és emocionant. Tot el que faig, ho faig amb passió; si no, no m’interessa”, explica.
Este guardó té per a ell un valor afegit: “M’ompli d’orgull que m’hagen reconegut. He rebut altres premis, però cap tan important com este, perquè em reconcilia amb el meu pare. Al final, ell també tenia raó, i he pogut fer una cosa que ell volia”. Per a entendre esta cita cal viatjar a la infància d’Alberto, qui des de molt xicotet somiava amb ser actor, encara que a la seua casa no ho entengueren. “El meu pare deia que això era cosa de gent de mal viure”, recorda. Tanmateix, la seua vocació artística es va anar desenrotllant al mateix temps que la seua carrera en l’Exèrcit de l’Aire. Amb només 16 anys, va ingressar a l’Escola de Transmissions, on ja despuntava organitzant obres de teatre.
Alcoi, el destí perfecte
El seu destí en la base Aitana el va portar a Alcoi fa més de 50 anys. “Alcoi és una ciutat que és teatre pur, que ho protegix, i ací em vaig trobar en la meua salsa”, recorda. Va ser un tinent coronel qui li va proposar formar una companyia de teatre. Va aconseguir el Teatre de les Esclaves, on compartia local amb els Boy scouts del col·legi i, una vegada més el destí va voler encaminar la seua vida: l’encarregada de les claus va resultar ser qui més tard es convertiria en la seua dona i mare dels seus fills.
Encara dedicant-se als teatres i deixant l’exèrcit a l’any i mig després d’aterrar a Alcoi, la seua vinculació amb el món aeronàutic mai va desaparéixer. “Havia nascut per a ser pilot. No era incompatible una cosa amb l’altra”, afirma. Així doncs, en els pròxims anys, es va fer pilot privat, va fundar el teatre de marionetes ‘Diamante y Rubí’, i va conservar l’essència del tradicional Tirisiti.
En 2016 va crear el Campament Aeronàutic La Lloma a Elx, una iniciativa per a jóvens que busquen canalitzar la seua passió per l’aviació. “Ser pilot és l’última baula de la cadena, però abans cal formar persones”, defén. A més, manté actiu el seu canal ‘El Taller de Mestre Alberto i els seus follets’ en YouTube, unint teatre i divulgació aeronàutica. “Tot el que faig ho afronte sempre divertint-me”, assegura. I afig un dels seus lemes vitals: “Por a res ni a ningú, respecte a tots i a tot”.
Hui dia continua volant, és jutge internacional de la Federació Aeronàutica Internacional, assessor del Festival Internacional de Titelles de Bilbao i director de la cavalcada de Màlaga, actor de curtmetratges, etc. Plans futurs? Té projectes entre mans, però somriu i conclou amb humor: “No soc supersticiós, però no els explique, perquè dona mala sort”.