El nou renàixer de l’Alcoi Rugbi Club

El rugbi torna a intentar-lo a Alcoi. Sense soroll, sense grans anuncis i encara amb més voluntat que certeses, encara que fent passos ferms, l’Alcoi Rugbi Club ha iniciat un nou procés de reconstrucció de la mà de Nacho *Haros, que assumeix alhora la presidència i la direcció esportiva d’un projecte que naix pràcticament des de zero. Ho fa, de moment, amb tot just una quinzena de jugadors i recursos limitats, però amb una idea molt clara: créixer a poc a poc i de forma sostinguda, crear base i la voluntat de consolidar el rugbi en un espai dins del teixit esportiu i social d’Alcoi.

“És un projecte difícil”, admet Nacho Haros, conscient que alçar un club d’un esport minoritari a la ciutat exigeix molt més que entrenar. “A més de l’entrenador, ara soc també el president”, explica. La seua nova realitat implica “moltes decisions, un altre ritme de treball, buscar idees, suports i projectes perquè això evolucione”.

Així i tot, malgrat les dificultats, la resposta inicial ha sigut millor de l’esperada. El club ha trobat bona predisposició i suports quant a patrocinadors es refereix, a més de la col·laboració desinteressada d’amics i aficionats. Recentment, de fet, el club va organitzar un entrenament conjunt que va reunir a prop de 80 persones, una xifra significativa per a un esport amb poca tradició recent a la ciutat.

Parlar d’aquest renàixer implica tirar la vista arrere cap als altres intents que s’han produït en el passat per a tractar de consolidar aquest esport en la zona. El rugbi alcoià havia quedat pràcticament apagat, sense activitat regular ni estructura.

Aquest nou impuls beu d’experiències anteriors i de referents pròxims. Nacho Haros explica que el projecte s’inspira en el treball que en el seu moment va liderar Rubén Crespo, adaptant-lo a un nou context i sumant idees importades d’altres llocs. “A l’Argentina, per exemple, els clubs d’esports minoritaris s’agermanen per a crear sinergies i funcionar quasi com a clubs socials. Eixe model ens sembla interessant”.

El punt de partida ha sigut humil. Quan el club va deixar de competir, un xicotet grup va decidir continuar entrenant sense més pretensió que no deixar morir el rugbi a Alcoi. “Ens quedem entrenant en la pista de futbol sala que hi ha davall de Cervantes i a poc a poc es va anar sumant gent. Ara som uns quinze”, relata Haros. Des d’ací s’ha començat a donar forma a un projecte més ambiciós, amb la mirada posada en el mitjà i llarg termini.

Un dels grans reptes és cultural. Nacho Haros considera que el problema del rugbi no és només esportiu, sinó de visibilitat i arrelament. Per això el full de ruta del club passa per les escoles i la pedrera. “Volem ampliar la base, donar a conéixer el rugbi en els col·legis i transmetre el seu valor social”. La intenció és que cada entrenament siga una carta de presentació del que representa aquest esport: respecte, esforç, companyonia i comunitat.

Aquests valors són els que diferencien al rugbi d’altres disciplines. “El respecte al rival, a l’equip, a un mateix i a l’àrbitre —al qual es tracta de vosté— és fonamental. I també l’esforç col·lectiu. Ací ningú juga només”. Eixa filosofia és la que es vol traslladar als més joves i a les famílies que puguen acostar-se amb dubtes. “El rugbi ofereix un desenvolupament personal molt fort i crea una consciència de grup que marca”.

En l’esportiu, l’Alcoi Rugbi Club encara no competeix de manera regular com a entitat pròpia. Per a no perdre contacte amb la competició, s’han establit acords amb clubs agermanats, especialment a Alacant, que permeten als jugadors sumar minuts i experiència. És una solució provisional mentre es construeix una estructura estable que permeta, en el termini d’un any, comptar amb un equip sènior complet i començar a desenvolupar categories inferiors. “No tenim pressa”, subratlla Nacho Haros. “La idea és créixer a poc a poc i gaudir del procés”.

El context de la ciutat, malgrat experiències passades, juga a favor. Haros està convençut que Alcoi té potencial per al rugbi. “Té el mateix potencial que altres ciutats on el rugbi és fort, com La Vila. En el moment en què qualle, pot ser imparable. És molt gratificant veure créixer alguna cosa que estava apagat”.

Per a sostindre l’avanç serà clau reforçar la relació institucional i consolidar suports que permeten donar estabilitat al club. L’objectiu final va més enllà de guanyar partits. Nacho Haros somia amb un club integrat a la ciutat, amb presència en els col·legis, amb pedrera i amb una identitat pròpia. Un Alcoi Rugbi Club que no sols competisca, sinó que forme persones i genere comunitat. Eixe és el veritable renàixer que es persegueix.