El pàdel professional truca a la porta d’Aida Martínez
La murera ha guanyat ja tres tornejos en aquest 2025 i actualment ocupa el lloc 74 del rànquing mundial amb els tres mesos més importants de la temporada per davant
Alhora que conversa telefònicament fica els bàrtuls en el maleter, arranca el cotxe i es disculpa després per utilitzar el mans lliures. En una estona ha de fer classes a l’escola que té en Altamira. Diu estar molta. A penes ha descansat després d’arribar a casa a les 5 de la matinada procedent de Lisboa. En la capital lusitana va aconseguir les semifinals d’un FIP Plata. S’alegra perquè representa aconseguir els 629 punts i escalar un lloc en el rànquing de la Federació Internacional de Pàdel, on apareix en el lloc 74, una cosa impensable fa a penes un any per aquestes mateixes dates.
Encara que el que més li tortura, física i mentalment, és el que li espera d’ací a desembre, que és quan la International Padel Federation baixa anualment el teló de la seua temporada. La setmana que ve té torneig a Rotterdam (Països Baixos), després viatge a Milà (Itàlia), Lió (França) i la traca final: gira per Mèxic amb última parada a Acapulco, que entre el 22 i el 30 de novembre acull el quart i últim “gran” de l’any, després de Qatar, Roma i París.
“Pràcticament ens juguem la temporada en aquests tres mesos”, explica. Qui així parla és Aida Martínez, que des de fa un parell d’anys, però de manera especial en aquest 2025, viu agarrada a una muntanya russa d’emocions com a professional del pàdel, pendent permanentment del *ránking que ocupa en eixe moment. “En una classificació paral·lela al *ránking oficial”, revela la murera, “diu podria acabar l’any en el lloc 68, la qual cosa seria una autèntica passada”, afig.
Aida Martínez, que ara té 32 anys, va ser una prometedora raqueta del tenis. Com sub’18 va arribar a estar entre les 400 millors jugadores del món, fins que amb 20 la seua llum es va apagar de sobte, després d’una greu lesió de genoll mentre entrenava. La seua decisió va ser deixar el tenis i centrar-se en els estudis. Actualment és graduada en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport i Màster en Rendiment Esportiu i Salut. Fins que fa quatre anys, les casualitats de la vida li van portar de retorn a una pista, però de pàdel, primer a nivell local, després provincial i més tard nacional.
Va veure que se li donava bé i va aflorar el seu gen competitiu. El salt definitiu va ser quan va començar a disputar competicions internacionals. “Porte quatre anys en el pàdel, però el “boom” ha sigut en aquest 2025”, reconeix. El seu primer any professional va ser 2024. Eixa temporada es va marcar com a objectiu acabar entre les 100 primeres del món. No sols ho va aconseguir, sinó que va acabar l’any en el lloc 98, la qual cosa va acabar d’animar-li per a tirar la resta en aquest 2025.
Són ja tres les victòries que porta Aida Martínez en aquest 2025. Dos van ser aconseguides a l’estranger, a l’inici de l’any a França i al juliol passat en Torchio (Itàlia). Al juny, també un FIP Bronze, en aquest cas a Benidorm, en una de les pistes més espectaculars de la Comunitat Valenciana i amb el *skyline de la capital de la Costa Blanca de testimoni.
No obstant això, el torneig que ha marcat un abans i un després aquesta temporada va ser el Alpine París Major, disputat la primera setmana d’aquest mes de setembre, on al costat de la barcelonina Ana Domínguez, la seua tercera parella enguany, van signar un “gran” de somni, partint de la prèvia i plantant-se en el quadre final, en el qual van superar a una parella que estava entre les 40 millors del món i van caure en segona ronda contra una parella francesa que estava en el Top 30.
Va haver-hi premi doble. D’una banda, el major botí de la temporada: 105 punts. I per l’altre, jugar en la Philippe Chartier, la pista central de Roland Garros. “Va ser una cosa increïble. No tinc paraules per a descriure eixe dia. Tantes vegades veient a Rafa Nadal i de sobte em vaig veure jo jugant en ella”, confessa. El partit va ser televisat en directe i se li observa en un descans amb la mirada perduda sense atendre les paraules del seu entrenador, Paco Miñano. “Miraves cap amunt i la vista se’t perdia davant tanta graderia”, recorda.
La seua major conclusió, a més de l’experiència de jugar en un escenari únic, va ser constatar que està en el bon camí. “Era una barrera que em costada superar. A Qatar i Roma passem la prèvia però quèiem en primera ronda i a París ja vam fer eixe pas al capdavant. Vam perdre per un doble 6/4 i amb la sensació que haguérem pogut arribar més lluny”.
Eixe és ara el repte de la murera, aconseguir escalar fins un dels 50 primers llocs del rànquing internacional. “Crec que ho puc aconseguir i és l’objectiu per a l’any que ve”, admet.
Aconseguir-ho significaria no viure bé, però sí un poc millor del pàdel. “Només les vint primeres del món viuen molt bé. A partir d’ací i fins al lloc 40, ho fan còmodament. La resta, sobrevivim com podem. En el meu cas, tracte de fer classes per a traure’m algun extra. Afortunadament tinc a Tecnifibre-Lacoste, Kia Marcos Automoción i Pàdel i Tenis Coronat, que són els meus patrocinadors, i gràcies a ells puc seguir com a professional del pàdel”, destaca.