El Poma Rock celebra una exitosa onzena edició al cor de la Mariola
Van actuar bandes del panorama alternatiu com Non Servium, Awakate i La Fulla
La cultura als pobles —de l’interior del territori, sobretot— és tan necessària com escassa. Al cap i a la fi, quan parlem d’oci sembla que totes les opcions existeixen únicament en les grans ciutats i estan finançades per empreses d’ètiques dubtoses. Això, no obstant, en Agres no passa. Ja fa més de deu anys que cada estiu aterra en el poble de la Mariola el Poma Rock, que enguany ha celebrat la seua XI edició. Un festival autogestionat, allunyat de la dinàmica dels macrofestivals, que advoca per les possibilitats de l’oci alternatiu, proper al poble i respectuós.
Des de la zona d’aparcament al recinte de l’esdeveniment, la gent riu i escalfa per a una de les jornades culturals més importants de les comarques de l’interior. Al cartell figuren noms de la talla de Non Servium, Awakate o Rat-Zinger, tots ells prominents en el panorama punk i ‘oi!’. Per les places i els carrers hi ha paradetes d’artesanies, bars oberts amb les terrasses plenes i un foodtruck que serveix aliments a preus més que ajustats. Les barres també treballen amb preus populars, altra de les filosofies del Poma Rock: fer una festa accessible per a tothom. “El Poma Rock és tota la germanor que es crea”, sentencia Arnau, organitzador del festival, que explica que “unes deu persones” creen comités i treballen de forma assambleària per a donar vida a l’esdeveniment. Tot i això, assegura que comencen a trobar-se problemes amb les bombolles dels macrofestivals, la manca de recolzament institucional i l’augment del caxé dels artistes, entre d’altres.
Damunt de l’escenari ja estan els Bandits, encarregats d’encetar la nit. Amb la seua forta presència, inspirada en els vestuaris dels músics de jazz, R&B, versionen temes mítics de la cultura local i estatal amb una energia que desborda l’espai, convidant als allà presents a moure’s per a anar escalfant motors per la bona dosi de música que els espera. També tradueixen alguna que altra cançó al valencià mentre que acompanyen l’amagada del sol.
Conforme cau la nit, el Poma Rock cada vegada rep més gent. Tanta que l’aplaudiment és ensordidor quan les llums s’apaguen i els Awakate destrossen l’escenari amb la seua força espectacular. Els de —com bé s’autodenominen ells— la ‘Murzia tropikal’ van protagonitzar tota una exhibició de presència escènica, bona música i lletres carregades de sentit i denúncia. I ho van fer per anar obrint boca pel plat fort de la nit: Non Servium, una de les bandes més sonades de tot el Poma Rock, que van fer gaudir, saltar i cridar a la gent al ritme del seu punk més canyer. Pel seu concert, l’espai ja estava a reventar i els assistents gaudien fent pogos i donant-ho tot amb els de Móstoles.
Després, els bilbaïns Rat-Zinger van arribar a Agres des del País Basc amb el seu punk metal reivindicatiu, recollint el testimoni dels madrilenys —i complint amb l’altura del llistó—. L’últim concert va córrer a càrrec dels valencians La Fulla, joves promeses del rock del panorama del nostre territori, que van demostrar que els projectes emergents també porten propostes amb valor, qualitat i molta esperança. Un clar exemple de la reviscolació del llegat que ens van deixar els referents musicals de l’època d’Obrint Pas o Aspencat.
La nit va acabar amb Rude Peli, que va fer ballar als qui van aguantar fins al final amb ska, soul, punk i dub, entre molts altres gèneres. Així, amb l’aposta per alguns talents de proximitat i altres alternatius, el Poma Rock va demostrar que una proposta cultural responsable, respectuosa i que de veritat aporte al poble sí és possible, allunyant-se un any més del format dels macrofestivals amb el mateix èxit de sempre.