“El premi més important és veure que les històries no s’han perdut”

Més de tres dècades vinculades a l’escriptura i a les històries. Més de 100 llibres publicats. No obstant això, va anar en la nit en la qual es va inaugurar una exposició en el seu honor quan Jordi Raül Verdú no va poder dormir a causa de la “emoció tan intensa que tenia dins de mi”.

El títol de la mostra és ‘Una vida entre contes’, i es pot visitar en el Centre Ovidi Montllor, dins del cicle expositiu de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant.

En ella, s’aprecien nombroses de les publicacions de l’escriptor alcoià, que són tant de literatura infantil i juvenil com a narracions populars i adaptacions literàries.

La història del mestre –jubilat des de 2020– Jordi Raül Verdú com a escriptor es remunta a 1991, quan va decidir prendre’s un any sabàtic i anar-se a complir “un dels meus somnis realitat”, que era anar-se al Canadà. La seua estada allí va ser molt fructífera: es va traure una carrera que li va permetre, al seu retorn, opositar a professor d’anglés –anteriorment tenia l’especialitat de francés, idioma que anava de “capa caiguda” en eixos moments– i traure’s la plaça, i a més, un manuscrit que es va emportar “sota del braç” d’una història que s’havia inventat per als seus alumnes en una excursió, va obrir el camí a escriure els seus tres primers llibres: ‘Jordi i el Reiet Sabut’, ‘Els fantasmes de mas de Tetuan’ i ‘El dinosaure del Menejador’.

Al Canadà, Verdú va visitar una reserva dels indis Furons, una experiència que qualifica com a “decisiva” de cara al seu futur com a escriptor i en una botiga va veure una prestatgeria en la qual havien moltes llegendes índies: “quan les vaig estar veient, vaig veure que molts dels personatges eren animals, no com els que tenim nosaltres. Se’m va encendre la llum i vaig pensar: en la meua terra fins i tot queden reserves índies, és a dir, llocs on encara es preserva un llegat ancestral que no s’ha perdut”. Així, es va decidir a recopilar eixes històries, havent arreplegat actualment 300 ‘rondalles’, de les quals, 238 ja estan publicades.

– Com va rebre la notícia de l’exposició?
– És a través de la Càtedra d’Antoni Miró. Es pensa en mi perquè he publicat més de 100 llibres, i consideren que és més que suficient per a fer-me un homenatge, i d’alguna forma, fer una exposició més original, llibres en lloc de quadres, alguna cosa que podria ser curiós i atractiu per a la gent. Això és a conseqüència de molts anys de treball, darrere d’eixes publicacions hi ha moltes hores. Tota pedra fa paret, i sembla que la paret ja té una certa ‘grandaria’.

– La inauguració de la mostra va ser multitudinària. Com la va viure?
– Va ser el fet de veure l’amor, l’afecte, que estaven amb tu…que la gent era conscient de l’important que era per a mi.

Va vindre gent de Canals, El Campello, Ontinyent, Cocentaina, Xàbia…gent que està en altres llocs i que diuen ‘si em dius vine ho deixe tot’. Així em vaig sentir tot. No sabia com anava a reaccionar, ho vaig interioritzar de tal manera, tenia una alegria i una emoció tan intensa dins de mi que no vaig poder dormir en tota la nit, i això no m’havia passat mai. Ací em vaig adonar fins a quin punt arriba el suport de la gent, eixe ambient de germanor que hi havia, es palpava eixa complicitat de tot el que estaves vivint i sentint.

A mesura que ha anat passant el temps l’he anat assimilant, perquè en eixe moment no era del tot conscient. Estava tan abduït per tanta emoció que, això, d’alguna manera em va fer ficar-me en un món fantàstic, com si estiguera en una de les històries que escric i m’invente i em tinguera totalment seduït.

– La seua trajectòria literària i personal van de bracet. En les seues publicacions es nodreix molt de la naturalesa, dels animals, de la fantasia. Es podria dir que les seues experiències s’han extrapolat als seus llibres?
– M’he aprofitat del ‘vergel’ on vivim, que no sé si la gent és del tot conscient d’això, que vivim entre dos parcs naturals, tenim al voltant del 66% del terreny protegit, quantes poblacions poden dir això? Així i tot la gent no és del tot conscient, perquè si no, aniria més a la muntanya, l’assaboriria i aprendria d’ella.

També el viatge és molt important per a mi i la muntanya ha estat molt present en mi, i gràcies a això he escrit sobre ella.

La naturalesa t’ensenya tantes coses, que és com que tinc la necessitat d’explicar això, com a mestre que soc, perquè considere que és important per a entendre el nostre entorn, saber on vius, conéixer-lo i per tant voler-lo, i per descomptat, per a respectar-ho, cuidar-ho i acaronar-ho per a presentes i futures generacions, però primer has de donar-ho a conéixer.

– Al marge del seu recorregut com a escriptor, també ha sigut professor. Com ha compaginat totes dues coses?
– Ho parlava l’altre dia en l’homenatge. Estava un poc espantat del que havia fet, pensava, ací hi ha moltes hores de treball. Hi ha hagut dos anys que he publicat 10 llibres, estava treballant, cuidant a la meua mare, m’anava d’excursió, de viatge i feia vida, entre cometes, normals. És una activitat constant i contínua, estar en eixa roda que et porta a eixa dinàmica per a fer-ho sense morir en l’intent. És com que poses el motor en marxa, possiblement el difícil és posar-lo. Quan està en funcionament les coses roden millor però has de ser molt disciplinat, tindre molta constància i dedicar-li moltes hores.

Al final el teu recompensa és veure que eixe somni s’ha convertit en una realitat, que això te de estímuls suficients per a traure les forces, moltes vegades no saps d’on, per a fer el que fas, perquè en definitiva, és el que et manté viu.

– Alguns dels seus llibres han sigut guardonats, què suposen eixos premis?
– Això m’ha donat moltes alegries, però el premi més important és veure que les històries no s’han perdut. Que el nom d’eixes persones, el poble d’on són…això queda registrat en cada ‘rondalla’.

Soc un compilador d’eixes històries, escolte l’informant, i tracte de ser el més fidel possible a la seua narració, al seu relat.

– A què dedica el seu temps ara? Hi ha pròxims projectes a la vista?
– Ara em dedique a escriure, a fer animacions lectores, contacontes, xarrades…tinc el calendari bastant ple.

Sempre hi ha projectes. De fet, d’ací a Nadal és possible que isquen altres tres llibres. ‘Cocentaina, un poble de deu’ es publicarà en la Fira de Tots Sants, i té un doble sentit, un poble d’excel·lent i parle de 10 coses boniques que té Cocentaina, com les seues tradicions, festes…

També ‘La bruixa arramblallibres’ i per confirmar està ‘La màgia dels Reis d’Orient’.