El respecte, secret de l’or mundial en obediència canina

Andreu Fernández, educador caní professional d’Alcoi, i la seua gossa Aire, s’han proclamat campions del món en la modalitat d’obediència esportiva (OCI, per les seues sigles en francés: Obéissance Canine Internationale) en el Mundial FMBB 2025, celebrat a Grècia. Una gesta, que a més d’històrica, és un símbol de com ha canviat l’esport caní: de mètodes coercitius a una obediència basada en el respecte, la confiança i el vincle entre humà i gos.

“No hi ha paraules que puguen descriure el que sentim. Estem en un núvol. No ens ho creiem”, confessaven Andreu i la seua companya Nerea Figueruelo des del perfil de l’Escola Canina Nadog, poques hores després de l’assoliment. I no és per a menys. Subcampions d’Espanya aquest mateix any, i després d’haver sigut tercers del món en 2024, aquest títol és la culminació d’anys de constància, treball respectuós i amor pels gossos.

El triomf d’Andreu i el seu pastor belga Aire no és només un resultat en un full de puntuació. És el reflex d’una transformació que ha viscut l’ensinistrament esportiu en els últims anys. On abans es prioritzava el rendiment coste el que coste, hui s’obri pas una nova manera d’educar, més conscient i amable.

“Ja no es tracta de pressionar al gos perquè faça alguna cosa. Ara es valora la relació, la confiança i la comunicació”, explica Andreu. “El gos ha de gaudir, no témer. La clau està en el dia a dia: en com li parles, com jugues amb ell, com ho cuides. Si això està bé, la resta arriba només.”
Aquest enfocament ha sigut la base del treball que Fernández ha desenvolupat amb Aire des que va començar la seua formació en 2020. Lluny d’entrenaments excessivament exigents, s’ha apostat per sessions equilibrades, descans planificat, suport de professionals com a fisioterapeutes canins, i una atenció especial a l’alimentació i el benestar de l’animal.

Del no-res als podis del món
La passió d’Andreu pels animals no és nova. Abans de dedicar-se al món del gos, va estar immers durant més d’una dècada en l’equitació, si bé és cert, va començar a muntar a l’Escola Equitació Perruca als sis anys d’edat. Més tard, es va formar com a auxiliar veterinari, fins que en 2018 va fundar l’Escola Canina Nadog. Des de llavors, ha enfocat la seua vida a l’educació canina professional.

“Vaig començar a competir des que Aire té 2 anys i actualment ja té 5. Sempre m’ha agradat la competició ja ho feia amb els cavalls en domatge clàssic. Però sent sincers, el que em motiva és el passar temps amb Aire, saber que tenim una relació especial, amb unes obligacions i amb la preocupació de mantindre-la bé, ja que és una atleta. M’ajuda a donar-li una vida plena, a ensenyar-li moltes zones del món, i al fet que gaudi molt de la vida. A part per al gos, la pràctica esportiva té molts beneficis: enriquiment ambiental, estimulació cognitiva, estar físicament en forma, etc el que l’ajuda dia a dia per a resoldre les seues pròpies situacions”, explica.

La gossa, una pastor belga malinois, és hui una de les grans figures del circuit internacional d’obediència esportiva. Amb només cinc anys de pràctica, Aire i Andreu han sigut, subcampions d’Espanya en detecció esportiva (classe 1), subcampions d’Espanya en OCI (classe 1), campions d’Espanya en la selectiva belga per al mundial d’Itàlia, tercers del món en 2024 en OCI (classe 1), subcampions d’Espanya en la selectiva belga per al mundial de Grècia (classe 2), i ara, campions del món en OCI (classe 2).

Una preparació sense sacrificis extrems
De cara al Mundial FMBB a Grècia, la preparació va ser meticulosa, però sempre sota una màxima: no saturar ni esgotar a la gossa. “Després de cada competició deixem una setmana de desconnexió per a Aire. És important que no associe l’entrenament a estrés o pressió. A partir d’ací, revisem quins moviments es poden millorar, treballem la neteja dels exercicis i planifiquem amb temps”, explica.

Viatjar amb un gos de gran grandària no és tasca fàcil. Va caldre planejar acuradament el transport, la logística, i garantir el benestar d’Aire durant tot el procés. Però tot va valdre la pena. En el campionat, la categoria general enfrontava a competidors de tot el món, amb les mateixes condicions. “És una competició on participen els gossos d’una mateixa raça, per la qual cosa tots partim des de zero. El que marca la diferència és la relació que tens amb el teu gos”, subratlla Andreu.

La competició es va dividir en dues fases: una semifinal en la qual van participar els tres millors representants de cada país, i una final reservada únicament als 20 millors. El resultat final es va calcular fent la mitjana de totes dues notes.

Encara que l’entrenament tècnic és clau, Andreu destaca que el més difícil d’aquests campionats és gestionar els nervis. “A nivell de competició, és complicat buscar l’excel·lència en els exercicis i que el gos gaudisca fent-lo i sempre sota el respecte”, continua. A més, ser conscient que estàs competint amb els millors del món, també imposa. “Saps que competeixes amb els millors de cada país. Qualsevol error compta.

Però al final, l’important és confiar en el treball que has fet abans i, sobretot, en el teu gos”, afirma. En la final, Aire i Andreu van fregar la perfecció. Al costat d’ells, una altra espanyola, Eva Vicente Tónico, va aconseguir el subcampionat. “A Espanya tenim un nivell altíssim”, afig.

El premi material va consistir en productes típics de Grècia —mel, melmelades, oli d’oliva— i, per descomptat, les tres medalles: semifinal, final i puntuació general. Però més enllà de l’or, el que s’emporten és una experiència inoblidable. La pròxima gran cita serà al novembre: la Copa d’Espanya en el nivell màxim, classe 3. Després, Andreu i Aire buscaran classificar-se de nou per al Mundial FMBB 2026, que se celebrarà a Romania en la qual Andreu i Aire volen tornar a demostrar la seua destresa en els campionats canins.