El rock en valencià, ple de vida en Xixona
L’Escola de Rock Mugroman celebra la seua setena edició amb les places esgotades un any més
Els estius als pobles es fan sempre complicats: costa trobar coses a fer i la calor esborra qualsevol possibilitat d’eixir de casa abans de les huit de la nit. Però en Xixona no tenen eixe problema perquè cada any celebren la seua Escola de Rock Mugroman, una iniciativa que apropa la música rock als joves del poble de 8 a 88 anys i que els converteix en veritables estrelles.
En la sala d’actes de la Societat Cultural ‘El Trabajo’ hi ha unes huit persones damunt de l’escenari. Tres xiquetes i un xiquet encapçalen el seu grup per posar-li veu a una versió molt pròpia de ‘Maniac’, de Michael Sembello, i darrere dues bateries, un baix i dues guitarres —una mescla entre alumnes i professors de l’escola— prometen acompanyar-los durant els més de tres minuts que dura la cançó. Pasqual Sanchis, director de l’Escola de Rock Mugroman —i integrant de la banda original—, explica que un dels objectius d’esta activitat és cantar en valencià, però que no és senzill. La música rock de la nostra terra té estructures i ritmes més complicats i, per això, agafen temes més senzills dels panorames nacional i internacional i les tradueixen a la nostra llengua.
L’organització de l’escola és senzilla, com bé explica Sanchis: “El que fem és que tenim quatre professors, quatre àrees, que són bateria, guitarra, baix i veu. Ells trien en quin instrument volen participar i l’escola es divideix en dues etapes”. En una fase inicial, les dues primeres setmanes, els alumnes practiquen individualment una cançó —que després interpretaran— amb el seu instrument i tenen una estona amb el seu professor per a anar corregint i millorant aspectes. Finalment, fan el que anomenen “combos”, que són grupets d’integrants de l’escola que han practicat la mateixa cançó per a tocar-la i preparar la seua actuació en l’objectiu final del curs: el Festirock, un festival en el qual l’alumnat té l’oportunitat de demostrar tot el que ha aprés al llarg del mes de juliol. A més, Sanchis assegura que esta és una motivació molt gran pels joves, ja que actuen en el mateix escenari que els artistes grans que acudeixen a Xixona, i ho fan davant de pares, amics i veïns, perdent així la vergonya.
L’esdeveniment s’organitza des de 2017, i este any celebra la seua setena edició. Marcos Ros, regidor de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Xixona, assegura que any rere any l’Escola de Rock Mugroman és un èxit i que les inscripcions s’omplin de seguida. Per això, no contemplen deixar de fer-la: “Mentre que estiga jo en l’Ajuntament, hi haurà escola”, assegura. De fet, quan passa l’estiu, el poble de Xixona ja pregunta si tornaran a organitzar-la, explica Ros entre riures.
Al final, l’objectiu de les jornades és el de dinamitzar els i les joves del poble i donar-los una oferta lúdica i educativa per a passar les vesprades d’estiu en Xixona. El director afegeix que la intenció de l’Escola de Rock Mugroman naix amb els inicis de la banda que li dona nom: “Volíem recordar quan Mugroman va començar i la bateria eren bombos de detergent, teníem la guitarra espanyola…”. Busquen entendre el rock com “un estil de música en el qual és fàcil començar”. Per això, les portes de l’escola estan obertes tant per a joves amb coneixements musicals com per a d’altres que no els tinguen. Així, esperen, algun grup podria sorgir d’estes classes estiuenques. A més, també hi ha un cert retorn cap al professorat: “És bonic perquè sempre hem comptat amb companys del rock xixonenc”. Amb això, l’Escola de Rock Mugroman es converteix en punt d’unió entre el passat més recent i el present amb més futur de la música xixonenca.