El Salt presenta un altre any els seus avenços en la jornada de portes obertes del jaciment

Conéixer la història del nostre territori és essencial per a comprendre la identitat, la cultura i l’evolució de la població que l’habita. Per a la localitat d’Alcoi, el seu passat és un motiu d’orgull gairebé tan gran com el seu present. I este s’allarga anys i anys enrere en el temps fins a arribar al paleolític. Per això, el jaciment arqueològic d’El Salt és, des de ja fa molts anys, un dels punts més emblemàtics de la capital de l’Alcoià.

Tot i que costa imaginar-se l’home neandertal habitant una localitat com Alcoi —que encara ni existia—, les restes ho deixen clar. Al jaciment, que data del paleolític, hi ha escrita una història de milers i milers d’anys que mostra la desaparició dels homes de la prehistòria del nostre territori, probablement per causes climàtiques i de condicions de vida. No obstant això, també deixa entreveure molt de la vida que van portar a la península i quina era la seua relació amb la zona d’El Salt.

Cristina Mallol —directora de les excavacions junt amb Cristo Hernández, ambdós de la Universidad de La Laguna— relata que la zona en què ara excaven va ser “un jardí de roses”, ja que pertanyia al jardí de Villa Vicenta, casa del famós poeta alcoià Juan Gil-Albert. No obstant això, cap als anys cinquanta es van trobar alguns ferraments de sílex i es va fer una primera excavació. Esta es va descuidar, però la Universidad de La Laguna va reprendre la investigació a finals dels huitanta i, des d’aleshores, han continuat viatjant enrere en el temps per a descobrir la història neandertal de l’Alcoià.

Al jaciment s’han trobat, per exemple, moltes fogueres. Això ha portat alguns arqueòlegs a argumentar que la zona era un campament base, però Mallol i el seu company discrepen. Han comprovat que les restes de cendra disten molt en el temps entre si, la qual cosa allunya la hipòtesi del campament.

La directora de les excavacions destaca que, en El Salt, “s’estan implementant algunes de les tècniques científiques més innovadores que s’apliquen en l’estudi prehistòric”, també en la seua especialitat, la geoarqueologia. “Ací estem aplicant tècniques de paleogenètica, de paleolipidòmica, de paleoproteòmica, d’arqueomagnetisme… Tot el que es puga pensar, fregant gairebé la ciència-ficció”.

Hernández, per altra banda, assegura que estos avenços estan transformant completament la seua feina i la informació a la qual poden accedir, gràcies sobretot a l’accés a dades més microscòpiques: “L’arqueologia —i, concretament, l’arqueologia que investiga el món paleolític— ha experimentat una renovació extraordinària en els mètodes, en les preguntes que ens fem, en la informació que podem recaptar…”. Per això, explica que han canviat el focus: “Hem passat d’una arqueologia del que és visible, basada en els objectes que érem capaços de veure en una excavació, a una arqueologia del que és invisible”. L’investigador defineix que el seu objectiu és “veure l’objecte lític des de múltiples punts de vista per a poder fer el salt al mode de vida dels éssers humans”, entendre “com és la mobilitat en el territori dels neandertals”, on portaven a terme les seues activitats en la zona i quin tipus d’activitats feien.

Per a presentar tots estos avenços i apropar el passat neandertal a la població alcoiana i dels voltants, El Salt organitza una jornada de portes obertes mentre la campanya d’excavacions està en marxa. Enguany ha sigut el 3 d’agost i s’ha celebrat en el marc del cicle ‘10 excursions voltant Alcoi’, destinat a la promoció del patrimoni històric i arqueològic de la ciutat. Després de la visita, els assistents han pogut gaudir d’un seguit de tallers que han aprofundit en el coneixement dels jaciments i la història de la zona.