El valencià s’agafa a ‘La resistència’ de Francesc Gisbert
L’escriptor alcoià s’emporta el guardó anual que promou la recerca i transferència de coneixement del patrimoni lingüístic de la humanitat
Francesc Gisbert (Alcoi, 1976) és autor de més de 65 llibres de tots els gèneres i professor de llengua i literatura a l’IES Serra Mariola, a Muro. Fa poc ha rebut el Premi Jesús Tusón, al millor llibre sobre diversitat lingüística, a la Universitat de Barcelona. El llibre de Gisbert es diu “La resistència lingüística. Sociolingüística comparada, històries de la vida secreta de les llengües”.
Es tracta d’un assaig divulgatiu que analitza la situació de trenta llengües d’arreu del món que es troben en conflicte lingüístic en l’actualitat. El premi Jesús Tusón el convoca la Xarxa Joan Lluís Vives d’Universitats, que integren 23 universitats valencianes, catalanes, de les Illes Balears, d’Andorra i de Perpinyà. La insígnia condecora al millor treball sobre diversitat lingüística publicat l’any anterior, i l’alcoià ha sigut el guanyador indiscutit.
És un llibre sobre la història i la situació de trenta llengües de tot el món, la majoria com el valencià, menudes i en lluita per la supervivència: llengües ameríndies d’Amèrica del Nord, el quítxua d’Amèrica del Sud, les llengües aborígens d’Austràlia, Sud-àfrica o Hawaii i l’illa de Pasqua, per posar dos exemples més exòtics. Textos on es parla de les llengües com en un viatge, de manera amena i divulgativa, i del que n’afirma que “pot llegir-lo qualsevol persona, amb curiositat”.
Hui en dia, continua sent comú que algunes llengües siguen maltractades. Dialectes que simbolitzen, en molts casos, la cultura i identitat de moltes persones, pateixen un menyspreu per part del poder central, que repercuteix greument en el desenvolupament de la funcionalitat de les llengües, que és el que Gisbert denuncia al seu llibre: “La situació més natural arreu del món és el contacte entre llengües. En la majoria dels països se’n parlen diverses”.
“Els països democràtics, intenten protegir les llengües més vulnerables, les pròpies i amb menor quantitat de parlants. La diversitat lingüística forma part de la riquesa cultural del planeta. Quan una llengua amb més poder (l’anglés, el francés, el castellà, el xinés… depén del lloc), s’imposa a altres més menudes, està empobrint a tota la humanitat”, diu l’escriptor.
El món compta en l’actualitat amb 6000 llengües diferents, però només hi ha 20 llengües amb més de 100 milions de parlants. Pel que fa a la resta, més de la meitat són idiomes que parlen molt poca gent (milers o centenars de persones). N’hi ha que sempre han tingut pocs parlants, com les llengües de la Polinèsia, Àfrica central o l’Amazones. Però hi ha casos d’altres (amb un número important de parlats) que en són arraconades per altres amb més poder, que trenquen la transmissió generacional i deixen d’ensenyar-se als fills.
El llibre de Gisbert se centra en un nombre determinat d’idiomes, ja que esmentar-ne totes és impossible. Tot i això, l’assagista manifesta el seu desig perquè el respecte i afecte cap a tots els dialectes siga global i unànime: “Totes les llengües són igual d’importants, es parlen més o menys, perquè totes són una mostra de la humanitat. Una tècnica que faig servir al llibre, sempre que és possible, és parlar d’una persona real que encarna la lluita o la resistència d’una llengua. Per exemple, en el cas del wampanoag, una llengua ameríndia dels Estats Units que va desaparéixer fa 150 anys i que, fa poc, va tornar a la vida, per la tenacitat d’una dona que volgué revitalitzar-la”, diu Gisbert.
La llengua valenciana, que registra més de 2.400.000 parlants, està veient-se perjudicada per l’abandonament per part dels centres escolars. El govern de la Generalitat Valenciana, presidit per Carlos Mazón, ha realitzat canvis significatius en l’ensenyament del valencià, eliminant l’obligatorietat en certes zones i nivells, i permetent a les famílies escollir la llengua vehicular, cosa que ha generat controvèrsia i crítiques: “El valencià està en perill, com moltes llengües. Només cal passejar per Alcoi per adonar-se que no és la llengua que més se sent. Hi ha famílies que no transmeten la llengua als fills, perquè pensen, erròniament, que és millor parlar-los en castellà. Tots els que parlem valencià, aprenem castellà sense cap esforç. A la inversa, no sempre, només si volen. Per tant, entre saber només una llengua o dos, està clar que és millor”.
Després de l’èxit de l’assaig, Francesc Gisbert ara vol centrar-se a continuar avançant en la seua carrera professional, a utilitzar l’escriptura com a mitjà de comunicació en què es pot expressar lliurement i dir el que pensa: “Vull continuar escrivint. A vegades faig broma i dic que ja tinc més llibres que edat, 65 publicats. De literatura infantil i juvenil, d’adults, d’assaig, d’investigació, també soc director i autor de llibres de text per a l’ensenyament. Escriure és com viure, has d’aprofitar cada moment”.