El vincle
Com deia la cançó de Camilo: ’Tarde o temprano algún sueño se cumple’ i, per fi, amb un procés més lent de l’esperat, sembla que ja enfila la recta final el museu dedicat al cantant alcoià.
El tribut permanent a l’universal Camilo és tot un repte i per tant ha de ser un espai que agrade, convoque i atraga a tota classe de públic. Ha de satisfer els fans que són molts i ,a més, grans coneixedors de la vida i la trajectòria musical de Camilo.
Des de Sud-amèrica molts han manifestat el seu interès en vindre a vore el nou museu. També ha de convéncer, enganxar al visitant, de manera que el recomane als seus amics i familiars.
Ha d’afegir elements innovadors, ‘Algo más’, com resa el títol d’un conegut tema de Camilo amb el qual va participar en el festival de l’ OTI i va ser 10 setmanes número 1.
Una sorpresa, un encís, un punt especial que el distingisca no només per recollir una gran quantitat de peces importants i valuoses de la vida de l’artista.
En una època on destaquen les noves tecnologies, els coordinadors dels museus són conscients que han d’adaptar-se i crear uns espais atractius que conviden a l’acció.
Alguns han pensat com funcionaria i quin aspecte tindria el museu si el cantant alcoià haguera sigut el director. De segur, seria innovador, cridaner i una continua caixa de sorpreses. Molt semblant a la inquietud creativa, i a la constant iniciativa de Camilo. D’ací a poc farà 50 anys d’una de les seues apostes més arriscades, l’estrena de ‘Jesucrist Superstar’, que va ser tota una fita en la història del musical espanyol.
El museu de Camilo pot convertir-se en un referent en mostrar la trajectòria i la vida d’una gran estrella de la cançó.
Es trobarà a prop d’ un altre espai dedicat a una altra estrella dos anys més major que l’autor de ‘Vivir así es morir de amor’, el de Nino Bravo. El d’Aielo rep unes 7 mil 500 visites anuals. Un altre contemporani a Camilo, Raphael, té un museu al seu poble natal, Linares, amb molt bona acollida. El de Rocío Jurado a Chipiona ha superat els 81 mil visitants en els tres anys d’existència.
Diu en la seua cançó ‘El meu cor és d’Alcoi’: ‘vaig nàixer per sort en la terra que vull i em voldrà hasta la mort’. El museu serveix sobretot per a crear un vincle permanent entre la ciutat i Camilo.
Serà igual que si actuara cada dia a Alcoi, estarà present i encendrà una flama perquè perdure el seu llegat.
CARLES FIGUEROLA. Periodista