Els avantatges del bilingüisme
Pel matí quan em trobe pels carrers d’Alcoi amb algun conegut a vegades dic: “bon dia, pel matí” i altres vegades dic: “buenos días, por la mañana”. ¿És això un avantatge o un inconvenient?. Investigadors canadencs de l’Institut d’Investigació Rotman de Toronto l’any 2010, després d’un estudi realitzat sobre l’Alzheimer, van concloure que les persones que en la seua vida quotidiana són bilingües tenen menor probabilitat de contraure aquesta malaltia. Però no han sigut únicament els investigadors canadencs en l’any 2010, deu anys després la Fundació Alzheimer España, en l’any 2020, va tornar a confirmar que el bilingüisme des de la infantesa és un factor de protecció enfront del declivi cognitiu durant la vellesa. En concret el bilingüisme quotidià retarda fins a cinc anys l’aparició dels símptomes de l’expressada malaltia. Recentment, l’any 2024, un grup d’investigadors de la Universitat Concòrdia de Quebec (el Canadà), en la revista científica “Bilingüisme: llenguatge i cognició”, també van tornar a publicar similars conclusions sobre el retard de l’Alzheimer en les persones bilingües. Moltes altres investigacions realitzades en diversos llocs del món arriben a la mateixa conclusió. Els habitants d’aquestes comarques estem d’enhorabona, perquè la nostra vida quotidiana està constantment impregnada d’aquesta característica comunicativa. Solc escriure en castellà, encara que en la vida diària utilitze àgilment el bilingüisme valencià-castellà, per això aquest article l’escric en valencià… i en endavant aniré alternant el valencià-castellà… és a dir, practicaré aquest consell mèdic en els successius treballs literaris.
Algú amb sentit de l’humor, ironia i una certa sorna pot pensar: “ara que s’ha fet majoret l’hi ha pegat per ahí”. Però no…, no es tracta d’un capritx de l’edat sinó de reflectir sobre el paper el que en la vida diària he practicat des de xiquet. El bilingüisme presenta avantatges expressius molt significatius perquè hi ha paraules que en un idioma no expressen amb rotunditat i exactitud un concepte, idea o actitud de la conducta humana, que es pretén plasmar en una conversa; el canvi sobtat d’idioma és de gran utilitat en la comunicació de dos interlocutors bilingües, perquè reflecteix amb exactitud i inequívocament el que volem dir. L’agilitat mental dels bilingüistes és clara i manifesta. Tots tenim records de comentaris i frases fetes dels nostres pares i avis carregades d’agudesa i saviesa popular. Com a mostra de la riquesa i capacitat expressiva del valencià que es parla a la nostra comarca, citaré únicament una expressió popular, la traducció de la qual al castellà és complexa, referida al comportament humà… i és aquesta: “fer-se el sompo” (vol dir: fingir amb astúcia que no s’entén alguna cosa, fer-se el desentès, el lent o el ruc, davant d’una responsabilitat o pregunta incòmoda, fugint de respondre amb claredat); actitud, per cert, molt estesa en qui no vol compromisos o respondre dels seus actes; com per exemple qualsevol càrrec públic o privat: davant d’un greu problema social existent i no resolt que es troba dins de la seua esfera d’influència, responsabilitat i actuació.
Respecte a les connotacions ideològiques o polítiques radicals vinculades al monolingüisme rígid de l’un o l’altre signe, posades de manifest en múltiples ocasions cercant rèdits polítics; o catalogant i etiquetant a les persones i a les seues maneres de pensar de manera preconcebuda i injusta segons adopten expressar-se amb una llengua o amb una altra, personalment, les trobe anacròniques i fora de lloc. Preferís quedar-me internament amb els grats records familiars que confirmen aquesta pluralitat lingüística enriquidora de la gent que viu a les nostres ciutats i pobles. A més a més, els metges i investigadors ho aconsellen… i sempre és prudent fer cas als seus consells. A més la llengua no hauria de ser mai un assumpte de controvèrsia o discussió; sinó de comunicació i enteniment interpersonal i social.
Acabaré amb tres preguntes impregnades d’un poc d’humor. Què fem?… ens creiem la tesi contrastada dels investigadors del Canadà?, o som tossuts i els fem vindre, creuant l’Atlàntic, perquè ens ho demostren personalment? Per tractar-se d’una conclusió científica demostrada, em sembla que no serà necessari.
JORDI DOMÉNECH ROMÁ. Ex professor de la Universitat d’Alacant i escriptor
