“Els reptes són els que té marcats l’associació, hi ha moltes coses per fer”
María José ‘Pepa’ Gomis porta poc més d'un mes com a presidenta de l'Associació d'Alzheimer d'Alcoi

María José ‘Pepa’ Gomis és la nova presidenta de l’Associació d’Alzheimer d’Alcoi, càrrec que va assumir fa poc més d’un mes prenent el relleu a Lirios Aracil, qui el va ostentar des de l’any 2017.
La vinculació i compromís de Gomis amb la veterana i arrelada entitat alcoiana es remunta a diversos anys arrere quan la seua mare va emmalaltir d’Alzheimer: “des de llavors estic en l’associació, estem tota la família i una altra germana i jo hem format part de la Junta Directiva”.
El paper de Pepa Gomis com a vocal no acabava de satisfer-la, ja que la seua voluntat d’aportar era major: “de vocal participava però moralment no em sentia bé. No sabia enfocar-ho i pensava a eixir-me perquè entrara gent nova, gent amb més iniciativa”.
Tanmateix, amb la marxa de Lliris, apunta que “això ha sigut com una cosa caiguda del cel, va ser un ‘cuquet’ que tenia ací, se’m va despertar i em vaig oferir voluntària”.
Fins i tot assentant-se en el càrrec i en les seues noves funcions, Gomis es mostra molt il·lusionada amb el present i amb el futur de l’Associació d’Alzheimer d’Alcoi: “els reptes que tinc són els que té marcats l’associació, hi ha moltes coses per fer i altres per acabar”.
Si que veu com una gran oportunitat la renovació que hi ha hagut en la Junta Directiva, ja que a part d’ella, també han entrat dues persones noves en les vocalies: “els pròxims anys els veig encoratjadors, amb gent nova, amb ganes de treballar”.
MAJOR CONSCIENCIACIÓ
La presidenta sí que té molt clar alguns aspectes en els quals incidir, i que passen per fer una crida a la conscienciació perquè la gent s’associe a l’entitat i col·labore amb ella i que això ajude al fet que puga continuar amb la seua important labor social, a més de comptar amb alguns serveis i beneficis per part de l’entitat, com l’accés a alguns dels serveis, i també en la cura del cuidador.
“És fonamental la cura del cuidador, ja siga familiar o alié. Necessita tindre el seu espai, el seu temps lliure, perquè si eixa persona no està en condicions repercuteix a malament”, afirma, i remarca que “si és familiar et bolques les 24 hores del dia, i això no és bo per a tu ni per al teu ser estimat”.
En el cas de la col·laboració ciutadana, al·ludeix al gest si es fes soci i tot el que això suposa. A més, apunta que “fa moltíssima falta la col·laboració, i també de voluntaris. Si la gent es prepara per a fer un voluntariat és molt bonic. Si tens temps i salut, fer alguna cosa pels altres és molt reconfortant”.
Finalment, Pepa Gomis destaca la labor dels treballadors: “és un treball dur i el personal ha d’estar molt preparat, molt qualificat i tindre molta vocació. És un treball que t’ha d’agradar i que necessita molta atenció dels usuaris”.