Els terratrèmols junt amb els incendis forestals, principals riscos a Alcoi
La ciutat disposa de plans relacionats amb emergències, en els quals es pautes les actuacions a realitzar segons els avisos
Els fenòmens meteorològics extrems cada vegada són més habituals a nivell general, i Alcoi no és una excepció. Bona mostra d’això són els diferents episodis de forts vents que està registrant la ciutat i també tota la zona en les últimes setmanes.
El municipi disposa de diversos plans d’emergència que contemplen les actuacions concretes a dur a terme segons la situació que es produïsca i l’alerta que vinga predeterminada pel Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat Valenciana, en base a les previsions de l’Agencia Estatal de Meteorología (AEMET).
El departament d’Emergències i Protecció Civil de l’Ajuntament d’Alcoi, amb Quique Blanes al capdavant, és el responsable de l’elaboració i actualització d’aquests documents: d’emergències; d’incendis forestals; d’inundacions; i de risc sísmic.
Blanes detalla que “els plans d’emergència fan un estudi de les zones de risc però el més important és l’operativitat, que indica els recursos de què disposem, en quines zones es podria concentrar la gent, quins són els recursos que ajudarien en l’allotjament o de quina manera evacuar”, entre molts altres aspectes.
El responsable d’Emergències i Protecció Civil remarca que aquests plans són documents “vius” i que precisament les situacions extremes fan que es contemple la possibilitat d’actualitzar-los: “els nivells s’han quedat un poc antics respecte al que està passant”, ja que assegura que “les coses no estan seguint una norma”.
Explica que en els plans es contemplen situacions de “grans magnituds”, però s’està comprovant a nivell general que els extrems climatològics que s’estan produint estan superant qualsevol registre, com el que ha ocorregut en les últimes setmanes a Andalucía, amb xifres de pluja inèdites.
Blanes afig que és necessari “adaptar-se a les circumstàncies de cada moment” i que, per exemple, en el cas dels recents avisos per vent, “hem d’estar molt pendents de les actuacions”, en base als avisos que arriben des de la Generalitat o l’AEMET.
PRINCIPALS RISCOS
Són diversos els factors que determinen els principals riscos per a un municipi, i en el cas d’Alcoi, Quique Blanes assenyala que aquests serien els incendis forestals o els terratrèmols.
Afig que “una inundació seria molt, molt complicada per molts litres que caigueren”. Comenta que la principal afectació es donaria a la zona del “marge del riu”, però “el nivell d’afectació en la població superior no és tant”. Blanes detalla que “l’única afectació més important que tenim són les fàbriques o locals que hi ha als voltants del Museo Explora. Quan veiem que hi ha probabilitat d’alguna cosa, avisem i si veiem que és complicat, s’activa el protocol i es talla l’accés”.
Aquest és un dels aspectes contemplats en les actuacions a dur a terme en els plans, igual que per exemple, en el cas de “vent i pluja, es determina el que cal fer en cadascuna de les circumstàncies, fins i tot de quin arbre a quin arbre s’ha de col·locar la cinta”, i per exemple, a Alcoi hi ha “més de 50 zones que delimitar en eixos dies” d’avisos.
El responsable d’Emergències i Protecció Civil explica que “quan hi ha dies de pluges intenses el que hi ha són arrossegaments de pedres, alguns carrers col·lapsats durant un temps, però després ho solucionem i ja està”.
No obstant això, sí que reconeix que les situacions climatològiques que s’estan donant en els últims temps fan plantejar-se que “no sabem fins a quin punt arriben les magnituds” que es contemplen actualment en els diferents plans d’emergència dels quals disposa la ciutat, ja que aquestes “van canviant”.
D’altra banda, considera que, malgrat el que va ocórrer amb la DANA de Valencia en 2024 i el major increment de la consciència sobre aquests fenòmens i les seues conseqüències, hi ha part de la societat que continua creient que les situacions extremes no poden ocórrer a la seua ciutat, d’ací que siga tan habitual la imatge d’alçar la cinta d’un espai tancat –com els parcs– i passar, tot i que aquesta cinta és indicativa de risc.