“Era el moment de baixar el teló”

Andrea Silva no es va del patinatge. Mai ho farà. Almenys, no del tot. Però sí ha decidit baixar el teló d’una etapa que ha marcat la seua vida durant prop de dues dècades. La patinadora alcoiana, subcampiona del món sènior i dels World Games, va anunciar l’últim dia de 2025 la seua retirada professional a través d’un comunicat sincer, íntim, seré, emotiu i molt meditat.

Dies després, ja amb la decisió comunicada, reposada i alguna cosa més assumida, Andrea Silva explica els motius que li han portat a posar punt i final a la seua extraordinària i exigent carrera. “Vaig deixar de patinar a nivell professional, a causa de les lesions, a meitat de temporada en 2023”.

Eixe va ser el primer punt d’inflexió. Una lesió en el aductor es va sumar als problemes que arrossegava en el turmell esquerre, que ja li havia requerit passar pel quiròfan després de l’Europeu d’Andorra de 2022. “Tot això em va obligar primer a frenar i després a parar”, explica la patinadora. No obstant això, Andrea no és de les quals es rendeixen tot just començar. El cuquet de calçar-se els patins de nou a nivell professional li continuava picant. A la fi de 2024, ja instal·lada a Tarragona, on estudia la carrera de Medicina, va decidir donar-se una nova oportunitat.

Va tornar a competir en 2024 i va afrontar 2025 amb l’esperança de retrobar-se amb si mateixa sobre la pista. Però els dubtes seguien ací. “Després de l’Europeu de 2025 vaig decidir que ja era el moment definitiu de parar, de deixar de competir. El patinatge m’ha aportat molt, no sols a nivell esportiu, sinó també pel que fa a la personalitat i als valors, però ja tocava apartar-se de la primera línia”, reflexiona Andrea Silva.

No ha sigut, per tant, un comiat abrupte ni impulsiu. Tot el contrari. Ha sigut una decisió molt meditada i, en alguns moments, contradictòria. Andrea reconeix que els mesos previs a l’anunci, amb tots eixos vaivens, van estar marcats per la indecisió. “No sabia si continuar patinant o no. Sempre vius alguna cosa que et remou i et fa replantejar-te si has pres la decisió correcta”.

D’ací la importància, externa i sobretot interna, de comunicar-ho i fer-ho públic: “Necessitava tancar el teló”, resumeix la patinadora. Reconeix Andrea Silva que l’última temporada, per tot eixe cúmul de circumstàncies, no ha sigut la millor, però, fent balanç general, “més o menys, em vaig en pau”, segons exposa.

Recorda que el Campionat d’Espanya, en el qual va quedar tercera, el va viure d’una manera especial. “Ho vaig gaudir moltíssim”. Alguna cosa en ella li deia que podia ser l’últim. No va ocórrer el mateix en l’Europeu de setembre, on les molèsties físiques van tornar a condicionar el seu rendiment, ja que “vaig haver de competir infiltrada i amb forts dolors en el maluc”.

El context tampoc ajudava. El patinatge artístic ha evolucionat de manera vertiginosa en els últims anys. “Ara és molt més agressiu físicament. I ací, al primer nivell, ja veia que m’anava a costar molt arribar. Tot eixe conjunt de factors, amb les lesions, l’exigència física i els dubtes interns com a punta de llança, van acabar decantant la balança cap a la retirada del patinatge professional que va comunicar la mateixa Andrea Silva la setmana passada.

Es va calçar els seus primers patins quan només tenia sis anys. “Des de molt xicoteta em va agradar molt el patinatge”, recorda Andrea Silva. Als nou anys va conéixer Manuel Villarroya, l’entrenador que li ha acompanyat durant tota la seua trajectòria esportiva, una figura clau en el seu desenvolupament. “He estat i continue estant molt unida ell”. Junts han viscut èxits, frustracions, lesions i retorns. “Ho tornaria a fer”, sentència la patinadora.

Si hi ha una etapa que guarda amb especial afecte és la temporada 2021-2022, la més brillant de la seua carrera. Vivia a L’Aldea, compartint entrenaments i dia a dia amb Pau García, campió del món. “Era com estar en un Centre d’Alt Rendiment”, recorda. Aquells mesos de màxima concentració i dedicació absoluta al patinatge van ser els més feliços per a ella. També els més productius, ja que “després d’eixa època van vindre els millors resultats de la meua carrera”.

Més enllà dels títols i dels reconeixements obtinguts, Andrea Silva es queda amb l’aprenentatge vital que li ha aportat tota aquesta etapa de la seua vida. “El patinatge m’ha ensenyat a treballar per objectius, a lluitar, a fer tot el que depén una mateixa i a no rendir-me. També m’ha ensenyat a tindre paciència i tolerància”.

Ara, el futur s’escriu amb altres ritmes. Andrea Silva segueix centrada en els seus estudis de Medicina, però no s’oblida del patinatge, al qual seguirà íntimament lligada. “Soc entrenadora. Estaré en la pista sis dies a la setmana”, explica una Andrea Silva que no pensa desvincular-se d’una passió que “ha sigut i és la meua vida”.

En mirar arrere, Andrea no parla de penediments, sinó de gratitud. “A eixa Andrea de 6 anys que va començar a patinar li donaria les gràcies per haver triat aquest esport, per no donar-se per vençuda i per haver sabut gaudir del camí”. Andrea Silva tanca una etapa, però no s’acomiada. Mai ho farà del tot.