Eric Baena, nou “recordman” local de marató

Algunes marques, a més de rebaixar segons, premien esforços i confirmen processos. El 2:27:21 que Eric Baena va signar en la recent Marató de Sevilla forma part d’aquesta categoria. Millor marca personal, rècord local –amb permís del 2:27:14 de Jordi Bardisa, nascut a Confrides però establit a Alcoi– i la sensació d’autosatisfacció més important, la d’haver fet les coses bé.

A Sevilla, Eric Baena va ser 134é de la general en una prova amb 17.000 corredors. Més enllà del lloc i del cronòmetre, la qual cosa també importa és la manera d’aconseguir-lo. “Els entrenaments marquen el ritme que podràs portar en la marató”, resumeix l’atleta. I aquesta vegada, tot va encaixar.

Baena explica que havia acumulat quilòmetres sense lesions. Havia augmentat el treball de força. Havia assimilat volums alts. I, sobretot, havia aconseguit alguna cosa que no sempre és fàcil: organitzar la seua vida laboral i familiar sense que la preparació es ressentira. “Crec que em vaig gestionar millor”, reconeix. Madrugons, entrenaments matutins, planificació detallada i tirades llargues de 30 quilòmetres a l’Olleria tres dies per setmana, ja que els desnivells d’Alcoi no faciliten eixe tipus de rodatges.

A més, segons relata Eric Baena, “durant l’últim mes vaig seguir un pla nutricional detallat i personalitzat, ajustat a cada càrrega d’entrenament”. També va treballar la força tres vegades per setmana, va incorporar mobilitat de maluc els dilluns, dimecres i divendres, i va afinar la suplementació al costat de 226. A Sevilla va reajustar la presa de sals, ja que en la marató d’Elx-Alacant, on va acabar 19é de la general i com tercer més ben valencià, s’havia excedit, i l’estratègia va funcionar. El clima, perfecte, també va ajudar.

Però la marató, més que un esport tremendament exigent, que també, és cap. “La marató té tanta càrrega mental com física” sentència al respecte Eric Baena. La de Sevilla era ja la seua cinquena prova en aquesta distància. L’experiència es va notar. Va saber contindre’s quan el grup en el qual es va inserir en els primers quilòmetres buscant el seu ritme de 3’28” va accelerar per a acabar rodant a 3’26”. Va decidir soltar-los. “Sense un grup gran amb el qual marcar parcials estables, la carrera es va fer més exigent”, recorda l’atleta.

Així i tot, va mantindre la ment freda. “Vaig anar vigilant els parcials cada cinc quilòmetres. Sabia que anava per davall de la meua millor marca”, recorda. A partir del quilòmetre 38, amb el depòsit ja en reserva, va decidir buidar-lo del tot. Va avançar a diversos corredors d’aquell grup inicial que s’havien desfonat. Va travessar la meta amb forces. “Eixa sensació és brutal. Et deixa amb ganes de més”.

Eric Baena recalca la importància de la preparació per a aquesta mena de carreres. Encara que s’autogestiona molts aspectes de l’entrenament, confia en la figura d’un entrenador extern. Jordi Jordà, amb qui ja va treballar en la seua etapa de triatló, ha sigut una peça clau en aquesta preparació. Abans, en la seua trajectòria, va aprendre de tècnics com Gonzalo Olcina, Saúl Ramírez o Paquito Ribera. “Entrenar-se a un mateix és més complicat”, admet. “Soc més capaç de seguir un planning rigorosament que de configurar-me un per a mi”.

A més, l’atleta també destaca la figura del fisioterapeuta Jordi Seguí i de la podòloga biomecànica Ana Garrido, que li van detectar una desalineació de l’os sacre provocada per una dismetria de nou mil·límetres i que van corregir amb una plantilla amb alça de dos mil·límetres a la qual es va adaptar perfectament.

Faceta d’entrenador

Graduat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport per la Universitat de València, Eric Baena viu l’atletisme també des de l’altre costat. És propietari de Baefit Training, un espai d’entrenament funcional que va obrir al setembre de 2023. Allí, a més de realitzar entrenaments en grups reduïts per a persones que busquen millorar la seua salut, també prepara a corredors i esportistes, combinant planificació i treball de força. Entre ells, noms com Sara Masanet, Jorge Gisbert o Pau Vilaplana. “Tot està inventat respecte a la preparació. El treball i la mentalitat són la base”, diu. Complir en el dia a dia és la seua recepta. Els seus alumnes destaquen que entrena des de l’experiència.

La seua vida esportiva no sempre va girar entorn de la marató. Va jugar al futbol, va practicar pàdel i va ser triatleta entre 2014 i 2019. Després de la pandèmia, el matrimoni i el naixement de la seua primera filla, va decidir centrar-se en l’atletisme. El triatló exigia massa temps. Hui suma entre 12 i 14 sessions setmanals. No descarta tornar algun dia per a preparar un Ironman, però encara no ha arribat el moment.

Darrere del rècord hi ha sacrificis invisibles. “Seria impossible sense l’esforç familiar i, especialment, sense el sacrifici de la meua dona, Inés Aranda”. Ella s’ha ocupat de Martina i Manu, els fills de tots dos, mentre ell acumulava quilòmetres. “L’èxit és de tots”.

També agraeix el suport de Masia La Mota i Indira Amaya, que li brinden el suport econòmic necessari per a un atleta amateur que ha de costejar sabatilles, desplaçaments i dorsals. Igualment, agraeix el suport del Club Atletisme Alcoi i el seu president, Toni Giner.

Les seues millors sensacions estan en la marató. Curiosament, no tant en la mitjana ni en les 10K, distàncies en les quals es fixa com a objectiu millorar les seues marques de #1:10:47 i 31:56, respectivament. En els 42 quilòmetres, confia a millorar aquesta marca reeixida a Sevilla i batre el crono d’un Jordi Bardisa al qual també li està agraït per tots els consells que li ha donat. Amb el treball ben fet, el *crono deixa de ser una obsessió per a convertir-se en una conseqüència.