“És important que s’avalue el pensament crític més que el resultat final”

Faraón Llorens Largo és un enginyer informàtic alcoià que treballa com a investigador i docent en la Universitat d’Alacant. Actualment és Catedràtic de l’Escola Universitària de Ciència de la Computació i Intel·ligència Artificial. Al costat d’altres previs reconeixements, se li ha fet lliurament del Premi Nacional d’Informàtica 2025 en la categoria Ramón Llull en honor a la seua trajectòria professional. Malgrat que és professor de ciència de la computació i intel·ligència artificial, li continua “sorprenent la versatilitat del cervell humà”.

Des de xiquet li ha agradat aprendre, per tant, va estudiar magisteri per a començar la seua carrera en la docència als 21 anys. Ara, amb 64, li continua fascinant aprendre i ensenyar a les persones ajudant-se de les màquines i les noves tecnologies.

– Què significa per a tu haver rebut el Premi Nacional d’Informàtica 2025 en la categoria Ramón Llull?
Per a mi és un orgull molt gran ja que és un premi que donen des de la Societat Científica Informàtica d’Espanya, format per tots els investigadors d’Espanya d’informàtica. Però clar, tot gran honor porta una gran responsabilitat, i en certa manera m’agafa un poc de vertigen perquè, segons el jurat, ara soc un referent en l’ensenyament de la informàtica i formar part d’eixe elenc és una responsabilitat per la qual hauré d’estar a l’altura.

–Què reconeix aquest premi?
És un premi que donen a una trajectòria, no a un projecte en concret, per la qual cosa, encara que pose el meu nom en el premi, aquest és compartit amb tota la gent que m’ha acompanyat al llarg d’aquests anys en grup d’investigació de la Universitat d’Alacant, d’altres universitats… I com no, també amb la família que són els que han estat aguantant-me, donant-me ànims i permetent-me estar molt temps dedicat al treball i la investigació.

–Com a docent, creus que aquest premi ajuda a visibilitzar tots els canvis i avanços educatius que comporta la transformació digital?
Els Premis Nacionals d’Informàtica són només d’informàtica, encara que la meua categoria, Ramón Llull, sí que s’enfoca en l’àmbit educatiu. No obstant això, el que es va voler fer des de la Societat Científic-informàtica és fer que la informàtica prenguera el vol. No podem parlar d’informàtica referint-nos només a les tecnologies i els ordinadors. Amb aquest premi es busca reivindicar que la informàtica també és una enginyeria que necessita de ciència, d’investigació i de formació per als professionals.

–Portes molts anys com a docent i has viscut tot el desenvolupament digital a l’aules, com eixe canvi ha influït en la teua manera d’ensenyar a les aules?
La transformació digital ha influït en la meua manera d’ensenyar, això és clar, però la transformació digital no és inundar-se de tecnologia. Aquesta transformació ocorre una vegada es coneix l’objectiu de l’educació. Jo soc professor abans que informàtic i quan arribe a l’aula adapte la tecnologia a la meua manera de fer classe. No hem de deixar que la tecnologia condicione, sinó que els espais tecnològics complementen els espais físics. Les classes es poden digitalitzar, però no sols per això estàs millorant o canviant la manera d’ensenyar.

– Has esmentat la intel·ligència artificial, com creus que aquesta transformarà l’educació en un futur?
La IA va ser una revolució tant a nivell educatiu com social. A nivell educatiu sí que té implicacions importants perquè és una eina molt potent. Si els alumnes l’utilitzen com una simple drecera trauran bones notes però no hauran aprés res. És important que es facen models en els quals s’avalue el procés i el pensament crític més que el resultat final. La clau està en els sistemes d’avaluació de l’educació. Abans s’avaluava el coneixement quan la informació era escassa, en canvi, ara informació hi ha molta, per la qual cosa no puc avaluar només el coneixement. L’única manera de fer que els alumnes no copien en un treball és que no els valga la pena copiar.

– Amb la revolució digital, les universitats estan preparades per a canviar el seu model d’avaluació perquè premie el pensament crític més que el resultat numèric?
En la Universitat d’Alacant som quasi 400 professors, hi haurà alguns que sí que estiguen preparats i altres no. Això ja es va demostrar en la Pandèmia, abans d’aquesta es parlava d’innovació, en canvi, quan va començar la quarantena va haver-hi professors que no van saber ni per on començar. El professor ha de tindre la seua pròpia ‘navalla suïssa’ per saber que eina utilitzar a cada moment. Si que hi ha una preocupació per part del professorat sobre com abordar aquesta transformació, però no tots sabran adaptar-se a aquest.

– Una vegada vas dir: “estic embadalit pel que estem aconseguint que facen les màquines. Però em continua sorprenent la versatilitat del cervell humà”. Creus que l’espai que separa al cervell de les màquines és cada vegada menor?
Els pioners de la IA i en general de les màquines volien que aquestes foren capaces de fer alguna cosa més a resoldre un simple càlcul, però al mateix temps pensaven que experimentant amb les màquines podien ajudar a entendre com funcionava el cervell i la intel·ligència humana. Ara estem en un pic on, en un futur, d’aquestes tecnologies quedarà el que realment val. Es pot estudiar el comportament de la màquina tenint com a referència el cervell però cal recalcar que el cervell no és la consciència, i ací ja s’estableix un límit.

–Quin consell li donaries a algú que vol dedicar-se a l’enginyeria informàtica com a docent o investigador?
Necessitem enginyers informàtics, sobretot investigadors que es queden com a professors. El camí és llarg entre el grau, el màster, el doctorat i la resta de trajectòria. Per tant, jo els diria que s’aprofiten i aprenguen de la tecnologia però que no es queden en el costat més còmode, que s’interessen per aprendre i comprendre com funciona, però al mateix temps, que lligen molta filosofia del pensament i intel·ligència, que no es queden només amb la part tècnica que ensenyen en la universitat.