“És un contrasentit que prevalguen criteris polítics i econòmics per damunt de la salut”

El metge Paco Pascual, a més de coordinar la Unitat de Conductes Addictives (UCA) d’Alcoi, presideix el Comité Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme. Parlem amb ell sobre aquesta problemàtica amb motiu del Dia Mundial sense Tabac.

En les seues declaracions públiques ha sigut molt clar: Espanya té el tabac més barat d’Europa. Des del Comité Nacional exigeixen una pujada del 10%, alhora que reclamen que tots els espais compartits siguen lliures de fum.

– Com a metge de conductes addictives, quin perfil de fumador és el que més atenen a la comarca? Ha canviat en els últims anys?
– No sé si hi ha un perfil de persona fumadora, perquè com el consum de tabac és tan freqüent i es comença a edats tan primerenques… El que sí que solem veure més en consulta són persones d’uns quaranta anys, no hi ha més homes que dones o al revés, en general. Però si són més joves, el perfil majoritari són dones. A més, el gènere femení ha anat sumant-se amb més freqüència a aquesta addicció en els últims anys.

– Per què és tan important una pujada de preus des del punt de vista sanitari?
– Doncs perquè una pujada d’un 10% en el preu del tabac, redunda en una baixada del 4% de fumadors, hi ha molts estudis que l’avalen, per això sabem que seria una de les mesures més impactants i efectives per a aconseguir l’objectiu de l’OMS, que és no tindre una quantitat superior a un 5% de fumadors, i estem al voltant del 20%”.

– Com ha evolucionat aquesta xifra?
– Ha anat baixant, sobretot des que en el 2005 s’aprova la primera llei, aquella que ens impedia fumar en els restaurants, o altres mesures com les màquines en els bars on per a poder comprar tabac te l’havien d’accionar amb un comandament. Tot això va fer que la proporció de fumadors anara descendint, però hem notat que, amb el pas dels anys, el descens s’ha anat alentint. D’altra banda, han anat sorgint noves modes, com els ‘vapers’, que el que fan és anar en contra del nostre objectiu sanitari.

– S’han convertit els ‘vapers’ i els cigarrets electrònics, en una porta d’entrada al tabaquisme tradicional entre els joves?
– Així és. Els ‘vapeadors’ tenen molt atractiu: tenen color, tenen sabor, aroma, tenen fins a dissenys infantils, la qual cosa fa que la gent jove puga familiaritzar-se amb ells, fins i tot des de xiquets. I sí, és una porta d’entrada al tabac tradicional i, si no, al consum dual: hi ha gent que ‘vapea’ però segueix amb els cigars convencionals.

– L’edat d’inici en el consum se situa en els 14 anys. Què es pot fer per a frenar això?
– Crec que a nivell local, la qual cosa s’està fent relacionat amb campanyes preventives, anant a escoles i sensibilitzant a les famílies, està molt bé, però continuem necessitant una legislació que controle tot. La clau seria que hi haguera una llei homogènia en tot el territori espanyol i les comunitats autònomes, més que els ajuntaments, haurien de fer el primer pas. I que no isquen declaracions, a vegades molt contradictòries, llançant missatges de prevenció d’una banda, i per l’altre, volent guanyar-se al sector hostaler. Després del Covid vam perdre una gran oportunitat prohibint fumar a les terrasses i després, arriba el govern de torn, el del Partit Popular, i es carrega tot el que s’havia fet per a protegir la salut, a canvi d’acontentar l’hostaleria, quan també està demostrat, amb estudis, que l’hostaleria guanya més si no es fuma. És un contrasentit que prevalguen els criteris polítics i econòmics per damunt de la salut. Populisme pur i dur sobre la base de la mal anomenada llibertat.

– Creu que a Alcoi encara hi ha marge per a ampliar les zones lliures de tabac?
– Clar que sí, es poden redactar ordenances municipals sobre aquest tema, igual que s’han fet les platges sense fum, hospitals o altres espais sense fum. A nivell municipal, si hi haguera consens, es podria decidir que no es poguera fumar en instal·lacions esportives, en el poliesportiu o El Collao, no sols tabac, ‘cánabis’ també, que jo ho he presenciat. Fins i tot en les parades d’autobús. Clar que hi ha marge, igual que s’ha fet amb el consum d’alcohol en la via pública, amb el tabaquisme també hi ha marge de maniobra en l’àmbit local.

– Com valora les polítiques de prevenció que s’estan duent a terme en la Comunitat?
– Perquè les valore malament, la veritat, perquè estan aplicant-se programes sense una evidència científica i que no tenen impacte real en la reducció del problema, el fet de fer una campanya i de posar dos cartells un dia a l’any, no té resposta. No volem campanyes de prevenció, la qual cosa volem són programes contrastats que es comencen a aplicar a edats primerenques i que vagen fins a la universitat.

– Sovint s’argumenta que pujar impostos al tabac pot afectar les arques públiques. Què respon a això com a metge?
– Sabem que es moren huit milions de persones a l’any per tabac, d’ells, un milió i mig aproximadament, són fumadors passius. El càncer i les malalties cardiocirculatòries són les més freqüents. Actuant enfront del tabaquisme, prevens eixes malalties i redueixes la mortalitat. Hi ha un mantra per ací que, efectivament, resa que el control pot afectar les arques públiques. I sí, es recapten 9.000 milions d’euros a l’any, però és que la despesa en sanitat és tres vegades major: 27.000 milions. Per tant, sí que interessa no vendre tabac, perquè estalviaríem en despesa sanitària, eixa disjuntiva existeix.

– Quins serien, en la seua opinió, les mesures més urgents que haurien d’aplicar-se per a avançar cap a una generació lliure de fum?
– La primera i més urgent, per a mi, seria el control de la venda de ‘vapeadors’ i cigarrets electrònics, que han d’estar allunyats dels menors, i després, incrementar el preu i implantar l’empaquetat neutre, per a restar atractiu al producte. A més, és fonamental que es reforce l’atenció primària, seria molt més àgil que una persona que vol deixar de fumar, sense altres addiccions darrere, anara al seu metge de capçalera i des d’allí poder atendre-li. Descongestionaria les unitats de conductes addictives i, al mateix temps, contribuiria a normalitzar el tractament del tabaquisme.

– Finalment, estem avançant cap a un Alcoi més saludable, o encara queda molt camí?
– Pense que, en general, cada vegada hi ha més conscienciació dels danys que ocasiona el tabac i que cada vegada també hi ha més gent que es decideix a deixar de fumar. Però crec que les persones adultes hem de donar exemple i cuidar la imatge que projectem. Em sap greu ficar-me en uns certs temes que a Alcoi són tabú, però fa falta fer una esquadra de negres fumant-se un puro? Intentem inculcar hàbits saludables i això no pot entrar en contradicció amb la imatge que donem.