“És un privilegi que una carrera tan important siga a casa”

Hi ha carreres que marquen una temporada i altres que tenen una importància més aviat emocional. Per a Alba Villanova, la Ultramediterrània Unión Alcoana Seguros –finalment suspesa– és un poc totes dues coses. No sols perquè torna a situar-la entre les favorites d’una de les proves amb major projecció del calendari europeu de trail running, sinó perquè ho fa a casa, a les muntanyes que l’han vista entrenar, créixer i aprendre a llegir el terreny amb paciència i respecte.

Aquest escenari conegut per a ella, lluny d’afegir-li pressió, reforça el seu vincle amb la prova. “Per a mi és un absolut plaer participar en aquesta carrera, que cada vegada està adquirint més pes tant a nivell nacional com internacional. És un privilegi que una carrera d’aquestes dimensions siga la de casa”.

Alba Villanova ho diu amb naturalitat, amb calma, amb la serenitat que aporta el fet de tindre clar que el valor simbòlic d’aquesta prova no es mesura en quilòmetres ni en desnivell positiu, però pes. I pes per a bé.

L’atleta alcoiana tenia previst el seu retorn aquest passat cap de setmana a la Ultramediterrània Unión Alcoyana Seguros per a disputar la categoria Max 55K de manera individual, una distància exigent i molt disputada. En el record immediat està el seu triomf en la passada edició en la modalitat de relleus mixtos. Aquest canvi no altera massa el seu plantejament. “No crec que córrer la carrera individual siga molt diferent de la de relleus, perquè al final es corria individualment. L’estratègia serà semblant”, explica Alba Villanova.

La clau, com quasi sempre en aquesta mena de proves, està en la gestió. I en això, Villanova arriba amb un màster accelerat sota el braç. El 2025 ha sigut, en molts sentits, l’any de la seua consolidació en l’elit i la millor temporada de la seua carrera fins al moment. Sexta en la MIM Penyagolosa, setena en la Transvulcania —sent la primera espanyola—, subcampiona d’Espanya d’ultra, campiona autonòmica, subcampiona en la K42 de Anaga i setena en l’Europeu de Skyrunning representant a la selecció espanyola. Aquest palmarés, lluny de ser una bona ratxa puntual, respon a una evolució sòlida i que ha experimentat en aquests mesos passat un salt de nivell més que notable.

Ella mateixa ho reconeix. “Tot el que he viscut enguany ha sigut un somni. No m’ho esperava per a res”, afirma l’atleta. La mateixa Alba Villanova recorda que els seus millors moments van arribar entre els mesos de maig i juliol, coincidint amb els seus grans resultats en els campionats d’Espanya i d’Europa. En eixes cites es va confirmar que havia fet un pas avant, tant a nivell físic com mental. I va entendre que podia competir de tu a tu amb corredores que fins fa poc eren referents llunyans en el món del *trail *running nacional.

Així i tot, el calendari també passa factura. “Vaig acabar la temporada amb molèsties físiques i no he pogut preparar aquesta carrera com m’hauria agradat. Encara no estava al 100% per a exigir-li massa una altra vegada al cos”. Alba Villanova no l’oculta. La *Ultramediterrània arriba en un moment de transició, de recuperació progressiva, la qual cosa condiciona inevitablement la preparació.

Això no significa renunciar a competir. Significa fer-ho amb intel·ligència. Eixe context explica, en part, el seu discurs prudent. *Villanova no amaga que arriba amb ambició, però tampoc força expectatives irreals. “Ser una de les favorites no em genera més pressió. Eixiré com sempre, la disputaré com sempre”, afirma. La diferència, aquesta vegada, està en el component emocional. “És una carrera especial perquè és a la meua casa”.

La mateixa estratègia

Precisament el fet de córrer a casa és una motivació que vol explotar Alba Villanova. Però l’atleta admet també que l’essència de la carrera no canvia i que la seua estratègia és la mateixa que en altres cites: saber llegir bé el terreny, no precipitar-se i arribar amb opcions al tram decisiu.

En aquest sentit, Villanova reconeix que el coneixement del recorregut és una basa important. Més si cap en una carrera com la *Ultramediterrània, que en aquesta edició reuneix a prop de 50 corredors i corredores d’elit, ha penjat el cartell de complet amb 1.500 inscrits i s’ha convertit en una cita de referència a nivell europeu a principis de temporada.

Particularment la categoria Max 55K, el nivell és especialment alt, amb una llista de participants que obliga a córrer amb cap des del primer quilòmetre. Villanova sap que la carrera no es guanya a l’inici. “És important saber aguantar el ritme fins a arribar a Cocentaina. A partir d’Agres el desnivell és major i més pronunciat, i això cal saber interpretar-ho”. La muntanya, insisteix, no admet lectures impulsives. “També és clau planificar bé el final, perquè si arribes bé, és on es decideix tot”.

Eixa capacitat per a interpretar el terreny i escoltar el cos és, potser, un dels trets que millor defineixen a l’atleta alcoiana en aquesta etapa de la seua carrera. Ja no corre només amb l’empenyiment de qui vol demostrar, sinó amb la calma de qui sap esperar el seu moment. La Ultramediterrània Unión Alcoyana Seguros li ofereix ara un nou repte que afronta amb il·lusió, maduresa i els peus en el sòl. I amb la certesa que, passe el que passe, tornar a competir en aquestes muntanyes sempre té una mica de retorn.