El tufillo de don Fernando

El senyor Fernando afirma, en un article d’opinió publicat ací mateix, que la política cultural alcoiana ha de ser plural i inclusiva. Al mateix temps, el secretari de Cs d’Alcoi assegura que la majoria d’iniciatives culturals que posa en marxa l’Ajuntament alcoià fan “tufillo a catalanismo o mejor dicho a pancatalanismo”. Per la manera en què desenvolupa l’escrit, sembla que al senyor Fernando li resulta desagradable l’olor de la cultura catalana que impregna els carrers d’Alcoi des de l’època medieval ençà.

El senyor Fernando es mostra preocupat per “nuestras asociaciones culturales, en la obra de nuestros creadores, en nuestro patrimonio artístico, en nuestras costumbres, en nuestro entorno natural, en nuestros intangibles…” Però dins de la cultura pròpia dels alcoians sembla que no cap ni Escola Valenciana ni el casal Ovidi Montllor, segurament tampoc l’obra d’Isabel-Clara Simó ni la d’Antoni Miró; molt menys l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (catalana!) que és la llengua pròpia dels valencians segons el nostre Estatut d’Autonomia.

El senyor Fernando propugna que les polítiques culturals d’Alcoi han de ser plurals i inclusives però afirma que la cultura més nostrada fa “tufillo” i és el resultat de les constants subvencions de la Generalitat de Catalunya a canvi d’unir-nos a ells i abandonar aquesta monarquia bananera tan perfecta. Si les decisions en l’àmbit cultural a Alcoi arriben a dependre d’este senyor, ja sabem quina cultura és la que bandejarà: aquesta que percep com un “tufillo”.

Comptat i debatut, el senyor Fernando sembla que reclame obrir la gran finestra cervantina per a que entre el vent pur i cosmopolita de ponent; i que la ventada s’emporte des de la bandera Gran de Sant Jordi (quatribarrada però, ai!, sense blau) fins la barretina del Tirisiti. D’aquesta manera deixaria d’olorar el “tufillo a catalanismo o pancatalanismo” que impregnen els carrers d’AlcoY