Esides Caramanchel: la gran pedrera del futbol local

Per nombre d’equips i moviment de jugadors, el Esides Caramanchel és actualment la gran pedrera del futbol local, molt per damunt del #mateix Alcoià i fins i tot del CF Ciutat Alcoi, considerats com els dos grans transatlàntics que en els últims anys han mantingut una estreta baralla per regnar en el futbol formatiu de la nostra ciutat.

Una teoria que se sustenta en un treball sigil·lós de portes cap a dins que ha portat a aquest club de barri a comptar amb un volum de jugadors i equips que li han situat com el nou rei de la pedrera local, amb un total de vint-i-dos equips, dotze d’ells amb llicència federativa, que han disparat la xifra de jugadors i jugadores fins prop dels 350, una quantitat més que respectable per a un club amb uns recursos limitats i que no van més enllà de les quotes i els patrocinadors que confien en el seu projecte.

Hereu del APAS, club que al començament de la dècada dels 90 i els 2.000 van arribar a conquistar fins a tres títols en el futbol local, és producte de la fusió fa dues dècades del Esides (Escoles Salesianes d’Iniciació a l’Esport) i del CD Caramanchel. “Nosaltres no teníem futbol 7 i ells mancaven de futbol 11, per la qual cosa decidim unir forces com Esides Caramanchel”, recorda dels orígens Víctor González, president de l’entitat *azulona des de 2019.

És cert que el Esides no té als seus clubs posicionats en les millors categories del futbol regional com puga ser el cas d’Alcoyano i CF Ciutat Alcoi, però de les seues files han sorgit jugadors que després van fer carrera en el futbol professional, cas de Marcos Abad i de Pablo Carbonell, i porten camí de seguir eixos mateixos passos Joan Gómez, porter de l’Infantil del At. Madrid i ja internacional per Espanya en les categories inferiors, i Iratxe Llata, defensa que milita en el Intercity de la Tercera FFCV.

La seua estructura d’equips comença a elevar-se a partir de la primera edat en la qual un xiquet o xiqueta comença a donar puntades a una pilota en el querubí. Després continua amb dos equips de prebenjamins, tres benjamins, quatre alevins, altres quatre infantils (un d’ells femení), tres cadets, dos juvenils (un femení), un sènior i dues formacions en la categoria de veterans.

En total són vint-i-dos equips, dotze d’ells federats amb 197 jugadors i nou en competicions locals, amb 134. La suma de tots ells els acosta als 350 entre jugadors i jugadores.

“El club travessa un bon moment. Sincerament crec que estem més ben valorats fora d’Alcoi que a Alcoi per algunes qüestions que s’arrosseguen del passat”, explica Víctor González, qui lamenta l’enorme mal que es fa en el futbol formatiu de la ciutat amb l’efecte rebote de llevar-se jugadors entre els uns i els altres: “Al final el gran perjudicat és el futbol local, que pràcticament ha desaparegut. En una reunió entre clubs vaig dir ben clar que ens deixaren tranquils, que cadascun seguira el seu propi camí sense perjudicar la resta, però si a tu ve un club i de sobte et lleva quatre o cinc jugadors, el normal és que el teu faces el mateix. No pot ser que entre clubs hi haja una guerra i més quan parlem de xiquets de 5 anys com ens va passar a nosaltres, que ens van llevar a dos jugadors d’eixa edat. Més que futbol això sembla una selva”, denúncia.

Eixa imatge romàntica de club de barri amb sol jugadors de la Zona Nord fa temps que va quedar bandejada: “Jo mateix vaig ser jugador del APAS i la majoria de la plantilla érem xavals del barri. Ara tenim jugadors i jugadores de tota la ciutat. També d’altres poblacions com Ibi, Cocentaina, Muro i hem arribat a tindre fins de Castalla”.

Una altra imatge del passat que va quedar per al record va ser els partits en el camp de terra del col·legi Salesians Juan XXIII. Reconeix que han hagut gestions amb la direcció del centre per a tractar de posar gespa artificial. “Seria la bomba poder tornar als nostres orígens. Donaria molta vida al club i seria un boom per al barri, però es necessita molts diners i no és fàcil trobar a algú que vulga assumir eixa inversió”, admet.
Mentre arriba eixe mecenes, els diferents equips del club entrenen en el camp nº1 del Serpis i juguen els seus partits en el nº2. El projecte actual s’assentisca sobre quatre potes: el sènior masculí de Tercera FFCV, els primers equips juvenil i cadet masculí i el juvenil femení.

“Sobretot estem molt il·lusionats –comenta el president del *Esides– en l’equip de Tercera FFCV. Pensem que hi ha plantilla per a ascendir. És la tercera temporada de Pepe Moiña en la banqueta de l’equip. Estem quarts a un punt del lideratge després de guanyar a Albaida al Albaidense, que era el líder. És una lliga bonica i complicada perquè hi ha molta rivalitat. Enguany tenim el retorn de l’Alcoyano B. Està el At. Muro, Beniarrés, Bocairent, Montaverner, Clariano d’Ontinyent, Atzeneta B… És un grup molt atractiu i serà difícil aconseguir l’objectiu de l’ascens, però crec que el podem aconseguir”.

El juvenil juga en Segona Regional i l’objectiu és la permanència, categoria en la qual també es troba el primer equipe cadet, que fa un parell de temporades estava en Preferent, però per motius de filialitat amb l’Alcoyano li va arrossegar a baixar de categoria.

Una altra de les prioritats en l’actualitat del Esides és el futbol femení. Compten amb dos equips –infantil i juvenil–, alhora que set jugadores formades en el club integren aquesta temporada el nou equip sènior femení de l’Alcoyano. “El normal és que tornaren una altra vegada al Esides, igual que Iratxe que actualment es troba en el Intercity. Portem unes temporades treballant de manera seriosa a crear una base de xiques de cara a tindre en el futur un equip que puga aspirar a tot. El futbol femení ha crescut molt i volem apostar fermament per tindre una bona estructura de club”, confessa.

Camí de la seua sisena temporada al capdavant del Esides, no es planteja deixar la presidència. “Mentre continue gaudint com ho faig ara, seguiré. El club ha presa una dimensió important, amb un gran volum d’equips i jugadors. És clar que un només seria impossible, però afortunadament estic ben envoltat de gent que ajuda molt, com és el cas dels dos coordinadors: Javi Sempere (futbol 8) i Miguel Calatayud (futbol11).