“Fernando Cabrera va ser un humanista compromés amb el progrés d’Alcoi”

Amb motiu de la recent constitució de la Fundació Fernando Cabrera, l’historiador i crític d’art José Luis Antequera analitza l’abast d’una iniciativa que busca preservar, estudiar i difondre la figura del pintor alcoià. L’obertura de la Casa del Pavo, antic estudi de l’artista i referent del modernisme, serà la primera fita d’un projecte que combina memòria històrica, activitat cultural i projecció turística per a Alcoi.

– Des del punt de vista històric i artístic, quin lloc ocupa Fernando Cabrera Cantó en el relat cultural d’Alcoi i de l’art valencià de principis del segle XX?
Fernando Cabrera se situa en el nucli del corrent acadèmic de 1900. Pertany a l’escola mediterrània, va ser alumne de Fortuny i va tindre com a gran mestre a Castro Plasencia, un dels principals pintors històrics d’Espanya. Va cultivar tots els gèneres —pintura històrica, retrat, costumisme, pintura decorativa i mural— i va evolucionar posteriorment cap a la pintura del natural. Encara que va tindre contemporanis rellevants, com Plácido Francés, tots es movien dins de l’òrbita acadèmica del moment.

– Vosté ho ha definit com un “humanista compromés amb el progrés de la seua ciutat”. Com es materialitzava eixe compromís?
Cabrera va tindre una formació excepcional, amb tretze anys d’estudis entre Alcoi, Madrid i Roma, gràcies a una beca obtinguda en 1891. Al seu retorn, va ser un dels pocs artistes formats a l’estranger que va decidir tornar a Alcoi, al costat de Francisco Laporta. Es va bolcar plenament a la ciutat: va ser professor a la Casa de la Bolla i a l’Escola Industrial, es va integrar en la vida social i cultural i va aconseguir prestigi internacional sense abandonar el seu compromís local.

Va ser present en quasi totes les institucions alcoianes: va presidir l’Associació de Sant Jordi, va dissenyar elements festers, va ser president de Creu Roja, va participar en iniciatives educatives i socials, va realitzar donacions per a projectes cívics i va fer costat a altres artistes. També va impulsar la biblioteca i La Gruta del Círculo Industrial, entitat que va presidir, i va fundar la Societat de Concerts. Va actuar en tots els àmbits clau de la vida cultural i social d’Alcoi.

– La Casa del Pavo va ser un important espai de tertúlia intel·lectual. Quin paper van tindre aquests llocs en la seua època?
Va ser l’única casa burgesa d’Alcoi oberta al debat i a les noves idees. Pel seu estudi van passar figures destacades de la política i la cultura, com Canalejas, Albéniz o Rubinstein. Encara que existien espais col·lectius com el Círculo Industrial, l’estudi de Cabrera va ser un referent privat de la vida intel·lectual.

– Quin valor patrimonial té la recuperació de l’estudi original de 1909?
La casa està declarada Bé d’Interés Cultural, la qual cosa obliga a respectar estrictament el seu caràcter. El projecte de la Fundació permetrà visitar el vestíbul, les antigues cavallerisses, el jardí, l’estudi i la torre posterior. Coincidint amb el centenari del seu nomenament com a Fill Predilecte d’Alcoi, es pretén recuperar l’esperit del pintor i convertir l’espai en un centre polivalent i actiu.

– Quan es parla d’un espai “museogràfic i viu”, a què es refereix exactament?
S’obrirà la Casa del Pavo a la ciutadania i als visitants mitjançant rutes guiades. A més, s’està produint un documental commemoratiu i s’organitzarà una exposició antològica. També hi haurà un cicle de conferències en col·laboració amb el Mubag, amb especialistes en l’obra de Cabrera, que es desenvoluparà tant a Alcoi com a Alacant.

– La Fundació es va constituir formalment al novembre de 2024. Quins han sigut els principals reptes?
La Fundació va obtindre registre legal al març de l’any passat i està formada per deu patrons, set d’ells familiars directes de Fernando Cabrera i Elvira Brutinel, a més de representants de la Fundació Mutua Levante, el Cercle Industrial i la direcció artística. L’objectiu és que la ciutadania senta la Fundació com una cosa pròpia. Per a això, es recuperarà l’estudi tal com era i s’obrirà al públic, encara que un dels principals reptes actuals és la captació de patrocinadors.

– Què aporten la Fundació Mutua Levante i el Círculo Industrial al projecte?
Totes dues entitats faciliten espais i donen suport al desenvolupament de la Fundació, compartint l’objectiu de mantindre viu l’esperit associatiu de Fernando Cabrera i transmetre’l a les noves generacions. També es preveu la creació d’unitats didàctiques per a centres educatius, adaptant eixos valors al present.

– L’exposició ‘Fernando Cabrera: Un vincle permanent amb Alcoi’ va ser la carta de presentació de la Fundació.
La família conserva diverses obres del pintor, moltes inèdites, que van ser cedides per a la mostra, augmentant el seu interés. Entre els objectius de la Fundació està també l’elaboració d’un catàleg raonat de la seua obra i, a llarg termini, la creació d’un gabinet de taxació.

– Finalment, què pot aportar aquest projecte al posicionament cultural i turístic d’Alcoi?
És l’única casa modernista que funcionarà com a Fundació oberta al públic. L’objectiu és fer-la accessible i activa, recuperant la filosofia de 1909. A més, es crea un eix de col·laboració entre l’Ajuntament, la Fundació Mutua Levante i el Círculo Industrial. La Casa del Pavo serà un nou focus cultural i turístic, permetent al visitant entrar i experimentar l’ambient de principis del segle XX.