Fran Alcoy: rumb a la renovació

Fran Alcoy sí o Fran Alcoy no? És la pregunta que comença a acompanyar a molts aficionats veient que s’acosta el final de temporada i la trajectòria de l’equip en les últimes jornades és l’antítesi a fa a penes un mes.

Eren setmanes de plom en l’horitzó blanc-i-blau. Feia ell es dirigia el dit acusador per a trobar una explicació a un equip en permanent boucle que sumava tres mesos sense assaborir un triomf.

No sols això, sinó que acumulava nou partits sense veure porteria. Fins que va arribar la visita al Johan Cruyff i tot va semblar fer clic al voltant de l’equip. Javi Soler –curiosament l’últim golejador en el xoc que tancava 2025 enfront del Girona B– es va encarregar de trencar la sequera, acompanyada d’una mica de llum en l’embós ofensiu que vivia l’equip.

Va ser la revolució dels “baixets”, sense un 9 de referència, i amb De Pedro com a agitador en atac, recordant a aquella Espanya que va agranar a Itàlia en la final de l’Eurocopa de 2012 amb Xavi, Iniesta, David Silva i Cesc com a titulars i després donant entrada a Pedrito i Juan Mata.
Fran Alcoy va repetir onze en el retorn al Collao la setmana següent i contra el Ibiza es va trencar eixa ratxa negativa sense guanyar que començava a ser una motxilla massa pesada sobre l’esquena de l’equip.

Són ja cinc partits seguits repetint alineació –més enllà dels canvis obligats per sanció– i els resultats estan donant la raó a Fran Alcoy: tres victòries, dues d’elles molt sonades, a Reus i Girona B diumenge passat, i dos empats, el que es va sumar enfront del Barça B, on es va començar a reescriure la història aquesta temporada de l’Alcoià, amb l’única piga de la igualada (1-1) davant l’Espanyol B en el Collao, un partit que per ocasions i joc van meréixer emportar-se els blanc-i-blaus.

Una millora que s’ha vist traslladada a la taula classificatòria. Al començament de febrer, després d’empatar sense gols en el Collao enfront del At. Balears, l’Alcoyano era seté a quatre punts del cinqué classificat, posició que ocupava el Barça B.

Cinc partits després, l’Alcoyano s’ha disparat en la taula, ara amb actors diferents en la lluita pel play-off. Tant Espanyol B com Barça B, cinqué i sisens fa un mes, han acabat per desunflar-se en la classificació, i eixe lloc l’han ocupat Terrassa i Alcoyano.

Resten sis jornades perquè es baixe el teló de lliga el pròxim 3 de maig i els blanc-i-blaus han de jugar tres partits a casa: el diumenge arriba el Torrent de Seligrat, el 12 d’abril serà el Terrassa, en un dol clau, qui visitarà el Collao, i en la penúltima jornada se les veurà amb el *Sant Andreu, en plenes festes de Moros i Cristians, que possiblement no es jugarà res i ja tinga el bitllet de l’ascens com a campió de grup.

I fora, l’Alcoià ha de visitar al At. Lleida, anar a l’illa per a mesurar-se a l’Andratx i acomiadarà la temporada agafant una altra vegada el pont aeri i jugar per primera vegada a casa del Porreres, qui segurament tampoc s’estarà jugant res.

El diumenge, amb la victòria a casa del Girona B, Fran Alcoy donava per assegurada la permanència, alguna cosa que fa cinc jornades no era tan clar: “Amb 43 punts tenim la salvació al nostre abast, que no és poc mancant sis jornades, alguna cosa que altres clubs amb major potencial econòmic, no la tenen assegurada”, va confessar.

El futbol, com va reconéixer el de Massanassa després de guanyar en el Municipal Vidrieres, comença a retornar-li a l’Alcoià el que li havia estat llevant en els primers mesos de 2026. “És important que el futbol et done i no et lleve”, va esvarar.

Aconseguida la permanència, ara es miren amb determinació els altres dos objectius amb els quals es va arrancar la competició: classificar-se per a la pròxima edició de la Copa del Rei i jugar el play-off d’ascens a la Primera Federació. Amb el bitllet per a la Copa del Rei, Fran Alcoy tindria peu i mig l’any vinent en la banqueta blanc-i-blava, i els dos amb el play-off en la butxaca. En cas d’ascens, la renovació seria automàtica.

En eixe escenari ningú qüestionaria que el tècnic de Massanassa seguira assegut l’any que ve en la banqueta de l’Alcoyano amb l’equip de retorn una temporada després a la Primera Federació.

El club, independentment que Fran Alcoy continue o no, comença a pensar en el capítol de renovacions. Arrere és on menys dubtes existeixen, amb la creïlla calenta de Jagoba Zárraga o Unai Marino, el primer amb la renovació en la butxaca per ser lesionat de llarga duració. On no es tenen les coses tan clares és de centre del camp cap amunt.