Fundació Benicadell: Una ONU ciclista

El nostre entorn és un paradís que deixa amb la boca oberta a qualsevol aficionat ciclista. Però el que molts desconeixen és que des de fa uns anys, la nostra ciutat s’ha convertit en un veritable trampolí per a corredors estrangers que busquen fer el salt a professionals, situant a la Fundació Benicadell i en particular al Natural Greatness Rali Alé, que és la denominació publicitària que rep l’equip que dirigeix l’alcoià José Vicente Peidro, en una autèntica ONU ciclista, amb fins a nou nacionalitats diferents, entre ells *Ewan *Warren i *Pedri Crause, un irlandés i un sudáfricano perfectament integrats a la nostra ciutat i enamorats de la cultura alcoiana.

Quasi dues dècades de vida donen per a molt, però sobretot per a fer-se un buit molt important dins de l’escamot amateur com a planter de ciclistes a la recerca de glòria i de fer realitat el somni del professionalisme. Primer amb corredors de la zona i de la Comunitat Valenciana, després ramificant a altres regions i d’algun temps ençà obrint el ventall al ciclista estranger, convertint la Fundació *Benicadell en una veritable amalgama de nacionalitats, capaç de reunir aquesta temporada, en una plantilla de vint-i-cinc corredors, a un total de nou nacionalitats diferents, entre les quals es troben diversos anglesos, australians,bahamenys, estatunidencs, irlandesos, sud-africans i fins a pakistanesos.

Entre eixa veritable ONU que és aquest curs el Natural Greatness Rali Alé destaquen l’irlandés Ewan Warren i el sud-africà Pedri Crause, dos bons exemples de l’esperit cosmopolita que regna en la formació alcoiana, però sobretot d’integració, sent la seua tercera temporada entre nosaltres, la qual cosa els porta a dir que no els importaria quedar-se a viure a Alcoi. “Estem encantats, l’entorn és un privilegi per a qualsevol ciclista i la ciutat és molt acollidora. Ens agrada molt la filosofia de vida que es té ací”, asseguren.

El sud-africà *Crause va més enllà en les seues afirmacions, confessant que “si arribe a professionals, m’agradaria quedar-me a viure a Alcoi. M’encanta la ciutat i la seua gent”, destaca aquest estudiant de tercer d’arquitectura, que a més d’estar enamorat del nostre entorn natural també ho està de les seues edificacions. “Em recorda a una Barcelona en xicotet per les construccions modernistes”, referència.

El discurs de l’irlandés no difereix molt del sud-africà. És més, el plaer de viure a Alcoi l’ha traslladat a la seua família. “Els meus pares solen llogar un pis i es passen tres mesos ací. Vindran a l’abril i la seua idea és quedar-se fins a juny. Ara viuen a Anglaterra, però els agradaria mudar-se a aquesta zona. Contràriament al que pensen molts dels meus compatriotes, no els agrada Benidorm. El meu pare és corredor de muntanya i gaudeix molt fent rutes, igual que la meua mare, que no corre però li agrada passejar per aquest entorn”.

No obstant això, a Alcoi no estan per plaer, sinó per a forjar un somni, el somni de ser ciclistes professionals. Tots dos van créixer veient la retransmissions del Tour de França. Eren els anys de Comptador, a qui consideren un ídol. En el cas de Warren, en el seu Irlanda natal, es va fer major pensant a arribar a ser algun dia Sean Kelly, el Rei de les Clàssiques, guanyador de la Volta a Espanya en 1988 i de dos Mundials (82 i 89), veritable heroi nacional.

Però Crause no va tindre idèntica sort. A Sud-àfrica no hi ha referents ciclistes. Si potser, Robert Hunter, de Johannesburg com ell, que en 2001 es va convertir en el primer sud-africà a completar un Tour de França. “Vaig fer criquet, hoquei i altres esports. Però en cap era bo. Fins que vaig provar el ciclisme. Al meu país no el tinc fàcil. Soc de Johannesburg, que és la ciutat més poblada de Sud-àfrica amb 6 milions d’habitants. Per a anar a entrenar, he d’anar-me 30 km per a trobar alguna carrera sense tot just cotxes. A més no és una ciutat segura per a eixir només amb bicicleta. Has de tindre molta cura”, admet.

D’aquí ve que només tinga bones paraules per a definir la seua estada a la nostra ciutat. “És una meravella. M’agrada perquè és una gent que defensa el seu i que està molt unida com a societat. Per a mi, que soc ciclista, és un privilegi que ixes un quilòmetre de casa i ja tens una carretera per a poder començar a entrenar”, recalca.

Tots dos estan allotjats en l’Hostal Savoy. A més de companys d’equip, el ciclisme els ha unit i són amics. “Si cal eixir a entrenar, ho fem junts. Ens emportem molt bé. Amb els altres de l’equip tenim contacte, però per a fer entrenaments de qualitat és millor anar els dos que fer-ho en grup”, assegura Ewan Warren.

Tots dos confessen que Espanya és el millor país per a ser ciclista. “També està Itàlia i França, però ací hi ha una gran *tradicion ciclista, afició, moltes carreres i bon clima. Damunt Alcoi és un paradís pel seu entorn”, revelen. En el cas de *Warren va ser un correu electrònic a José Vicente *Peidro qui li va obrir les portes al seu fitxatge per la Fundació *Benicadell.

No obstant això, tots dos han posat data de caducitat a aquesta aventura. Serà al final d’aquesta temporada, la tercera de la seua estada a la nostra ciutat, per a fer eixe salt a professionals. Si al final no segueixen els passos de Louis Sutton i Álvaro Sagrado, que l’any passat van passar a professionals des de la Fundació Benicadell, tots dos tenen decidit tornar als seus països de orige.

En el cas de Warren vol començar els seus estudis universitaris de biologia a Anglaterra i en el de Crause, a posar fi als d’arquitectura. “Estic fent tercer en línia i m’ajuden molt a desconnectar del ciclisme. Segurament si tot haguera sigut bicicleta, no hauria aguantat tant”, admet.

“Ara mateix no pensem en una altra cosa que arribar a complir eixe somni. Només ens falta ser més regulars i consistents, especialment en les voltes”, sosté Warren. Aquesta temporada, de moment ha començat amb bon peu per a l’irlandes, que al febrer passat va guanyar l’etapa regna de la Volta a Guadalentín amb final en la Fortalesa del Sol de Lorca. A més va ser tercer en la tercera etapa del Memorial Manuel *Sanroma.

El seu company Crause, recent campió sub’23 de contrarellotge al seu país, va estrenar fa uns dies el palmarés a Zamora en avançar-se a l’escamot i guanyar en solitari en la 78é Gran Premi Queixals del Pa. Aquest cap de setmana tenen doble compromís en terres basques i per a maig està el gruix de la Copa d’Espanya amb proves al País Basc i Galícia. També tots dos tenen com a objectius la Volta a Castelló i la Volta a Madrid Sub’23. “Tenim un bon equip i a les carreres anem per totes”, confessa Warren, amb la mateixa alçada i pes que Ayuso, la sensació actual de l’escamot espanyol. Mentre que l’irlandés es defineix com un “tot terreny”, *Crause és més escalador, encara que més de mitja muntanya que de grans ascensions.