“He dissenyat per il·lusió, no per reconeixement”
Criseida García ha creat en diverses ocasions per a la filà Contrabandistes, sent el seu debut en 1975 amb un disseny que va revolucionar l'estètica de les esquadres
En la història de les Festes de Moros i Cristians, el disseny de vestits ha estat moltes vegades lligat al treball silenciós de dones que rares vegades han tingut reconeixement. Encara que no es parle molt d’elles, han sigut més de les que es cree. Una d’eixes dones és Criseida García, que fa dècades va posar la seua creativitat al servei de la filà Contrabandistes, amb la qual sempre ha estat unida.
Criseida va nàixer el 14 d’abril de 1953, l’any en què els Contrabandistes tenia la capitania. “Em van batejar l’any del capità, i eixe dia em van acompanyar amics del meu pare que eixien en la filà”, recorda. Eixe mateix any, el seu pare es va apuntar, iniciant una relació familiar que continua fins hui.
Encara que mai ha eixit a festes, la seua aportació ha sigut essencial: Criseida ha sigut l’ànima creativa darrere d’alguns dels vestits més recordats de la filà Contrabandistes. “Sempre ho vaig viure des de l’altra part, per vergonya potser, perquè en la meua època no era tan normal. Em sentia millor dissenyant, que és el que se’m donava bé”.
El seu debut com a dissenyadora va arribar en 1975 amb una esquadra que va marcar un abans i un després: l’esquadra del Mig. “Va ser impactant. Per primera vegada els contrabandistes anaven amb el pit a l’aire, sense tapar-se. El cap batedor era alt, bonic, amb un cavall blanc i veure’l baixar per Sant Nicolás amb el pit descobert va impactar. L’entrada va ser un clam, la gent s’alçava dels seients”. A més, el sentiment va ser major en veure al seu pare desfilar amb el vestit que havia creat, així com veure a la seua germana d’acompanyant femení. Eixe mateix any va guanyar el premi al millor disseny d’esquadra.
Anys després, amb motiu del 150 aniversari dels Contrabandistes, va presentar un nou disseny. “El meu pare el va portar a la filà, no sé si hi havia més propostes, però el van triar”. En 2010 va tornar a crear per a la filà, aquesta vegada amb més antelació: quatre anys abans, el capità Tito li va demanar que començara a treballar en el disseny del seu càrrec. “El meu fill també va eixir en els cavallers, amb un dels meus vestits. Li feia il·lusió eixir amb alguna cosa fet per mi”. A més també va dissenyar el dels cavallers i una ostentació.
PER AMOR A LA FILÀ
El seu vincle amb els Contrabandistes és absolut.“Només he dissenyat per a ells. No m’ix una altra cosa. Si m’ho demanaren per a una altra filà, hauria d’estudiar-la, però amb els Contrabandistes em naix només”, explica. A més, alguna cosa que té clar és l’evolució i la professionalització del món del disseny fester. “Les idees les tinc, però la confecció ja és una altra cosa. Ara hi ha professionals amb experiència, maquinària i recursos. Jo només puc aportar il·lusió i dibuix”.
Criseida no oblida a altres dones que, com ella, van deixar la seua petjada en l’ombra. “Moltes xiques han dissenyat vestits, encara que no se sàpia, igual que el meu”. Les seues paraules reflecteixen una realitat poc comptada: l’aportació femenina en el disseny fester ha existit sempre, encara que rares vegades haja ocupat titulars. “No hem estat valorades prou, però tampoc m’ha importat. Jo ho he fet per il·lusió, no per reconeixement. Em fa més il·lusió saber que ho vaig fer que la importància que em donen”, conclou.