Herois sense capa

Sempre he pensat que els alcoians tenim dos llocs que ens protegixen i cuiden de tots nosaltres. Un és el barranc del Cinc i l’altre és el Santuari de la Font Roja, llocs als quals tenim gran respecte i devoció i que considerem molt nostres.
Per este motiu, a tots se’ns va encollir el cor quan, divendres al voltant de les 13:15 h, ens arribaven les primeres alarmes. Vèiem a través de les xarxes socials les primeres imatges i vídeos de l’incendi que s’havia declarat a Ibi, en el paratge de Sant Pasqual, en plena zona de protecció del Parc Natural. Crec que tots, en eixe moment, ens temíem el pitjor. Es donaven totes les condicions perquè l’incendi prenguera unes dimensions catastròfiques: molta calor, poca humitat i ratxes fortes de vent. Observàvem com avançava imparable el foc i que era qüestió de temps que arribara al cim del Menejador i que, des d’ací, iniciara el seu camí a través del Carrascal fins al Santuari, posant en perill la nostra estimada Font Roja.
Per sort, ràpidament es van mobilitzar molts mitjans. Començàrem a veure sobrevolar mitjans aeris i les sirenes dels serveis d’extinció acudien de manera immediata a la zona. Els veïns d’Ibi i Alcoi hem d’estar molt agraïts per la labor realitzada per tots estos veritables herois sense capa: des de les forces i cossos de seguretat de l’Estat fins als agents mediambientals, passant pels bombers del Consorci, els bombers forestals, els sempre presents en primera línia voluntaris d’ACIF, la UME —malgrat que sempre tinc una sensació agredolça amb ells, perquè si els veig és perquè alguna cosa dolenta està passant, però amb la confiança que quan arriben amb el seu reforç, tot millorarà—, i tots aquells organismes i institucions que van treballar perquè, dins del mal que suposa la crema de quasi 200 hectàrees, es poguera mitigar el que podria haver sigut un desastre mediambiental de dimensions desastroses.
Veure des del lloc de comandament avançat com entre tots ells es coordinen, com s’unixen en un esforç sense igual per combatre un enemic que no perdona com és el foc, i a més en unes condicions extremes a causa de la calor, et dona la tranquil·litat de saber que estem en bones mans.
Per tots estos motius, la nostra més gran i sincera admiració, l’enorme agraïment perquè amb la seua unió, esforç i dedicació van aconseguir salvar la nostra volguda Font Roja. Gràcies, gràcies i més gràcies.
Hem de fer una crida a la societat perquè entre tots cuidem el nostre entorn. No podem permetre certes negligències i descuits a les muntanyes. Hem de fer cas a les alertes que les institucions ens envien. Ara, que s’investigue i que qui haja causat este incendi, complisca davant la Llei.
Són ara els experts els qui han de decidir com s’actuarà perquè la superfície cremada torne al seu estat anterior a l’incendi. També són ells els que han de treballar perquè les nostres serres i muntanyes estiguen en el millor estat possible. És ara el moment de deixar als que en saben treballar, i deixem-nos de comentaris —amb tots els meus respectes— de barra de bar. Donem-los els mitjans més adequats i siguem també nosaltres conseqüents amb les nostres accions.