I el bou alenant

I diuen alguns que no hi ha canvi climàtic. Quina manera d’empenyar-se en negar el que és tan evident. Hui és dimarts, 29 de juliol, i estic escrivint estes línies amb pantalons llargs de pijama i una dessuadora, i no sé si posar-me calcetins perquè estic notant molt de fresquet als peus. Veritat és què soc molt fredolí, és cert, i que la casa és d’eixes de pedra de fa tres-cents anys amb una humitat ambiental del 400%, així què, en plena canícula, al rovell de la calor, em passe estos dies estornudant. Ara plou, plovisqueja, més bé, i sitraus el cap al carrer el paisatge sembla més de la tardor que no de finals de juliol, mentre que el mes passat, juny, se’n recordeu?, a les deu del matí ja feia una basca que no hi havia qui l’aguantara. Vaig comprar fa poc una dotzena de polos de gel i ahí estan, al congelador, avorrits i sense que ningú es faça cas, perquè abans que un polo, el que abellix, més bé, és un café amb llet amb la llet calenteta i el bou alenant.

Home, alterar la vida, el canvi climàtic dic, sí que l’altera. Jo tinc un embolic d’armari de padre y muy señor mío. Les sabatilles d’hivern estan ben a la vista i a la mà, perquè a les nits no pots estar amb les menorquines i els peus nuets. Vaig posar una mosquitera al balcó, pensant en els dies durs de l’estiu i encara no l’estrenada, perquè no es pot dormir amb el balcó obert del fred que fa a les tres de la matinada. I les mosques? Ni una tu. Bo, no exagerarem, alguna se’n veu, però poques. Al mes de juny passat anava caçant-les per casa al matí i a la vesprada sense descans. I ara, ahí està la paleta mata-mosques completament inactiva des de fa un mes, cosa que celebre. Però no és normal. I si mires les previsions per al mes d’agost, encara que això ja sabem que pot canviar de hui per a demà, tindrem unes temperatures màximes de l’ordre dels 31-32 graus, amb algun repunt puntual i aïllat que pot arribar als 35-37. És a dir, un estiu d’allò més amable.

Però per si de cas, no guardaré la roba d’hivern no siga cosa que la segona quinzena d’agost ens sobrevinga una nova glaciació.

XIMO LLORENS. Periodista