Iván Verdú: El senyor dels anells

Parlar de l’última dècada del Trofeu Filaes en la modalitat de futbol sala sènior, la més seguida de totes, és difícil no pensar en l’hegemonia dels Cruzados i la successió de grans moments que han deixat per al record una plantilla que s’ha destacat per ser una veritable màquina de conquistar títols.

Al capdavant d’aquesta irrepetible generació, el seu capità, Capone, que superats àmpliament els 40 anys –compleix els 45 en aquest 2025–, segueix en actiu en la regional valenciana, on porta més de 500 partits disputats, ara jugant al Muro CF. Té el rècord amb huit títols vestint la samarreta dels Cruados.

Un escaló més a baix, apareix Iván Verdú, la ment pensant dels vigents campions, que arriba a aquesta edició pletòric de forma després de realitzar un ‘temporadón’ amb el Serelles FS, el nostre màxim representant en el futbol sala nacional, que fins fa un mes va estar braç a braç barallant pel títol al costat d’Ibi i Perforada, dues plantilles formades a colp de talonari.

Un tàndem irrepetible, amb molts galons dins del Trofeu Filaes, ben secundat per altres noms que als aficionats del futbol sala local els sonarà molt com els de Nando Pérez, el seu germà Pablo, que després de penjar les botes dirigeix als Cruzados des de la banda. Un altre germà, però el d’Iván, Mauro, que per motius familiars s’ha pres un any sabàtic. A més dels Carlos Pastor i Michi, que venen trepitjant fort des de darrere, i una de les últimes perles de la pedrera del Serelles *FS, el porter Mauro Martínez, encara en edat juvenil però amb dinàmica del primer equip, que substituirà a Jorge Verdú, el gran absent dels Croats en aquesta edició.

“Si hi ha alguna clau de l’èxit dels Cruzados, és sense cap dubte el grup. Abans de res som amics, hem crescut junts i això fa que els vincles siguen més forts si cap. Ens emportem tots molt bé i ací està la nostra força. És clar que hi ha molt bons jugadors, que sense eixa qualitat no portaríem guanyant tants anys d’una manera tan freqüent, però el grup és espectacular”, argumenta Iván Verdú, el senyor dels anells del Trofeu Filaes.

Són catorze participacions i set títols aconseguits. L’hegemonia dels Cruzados des de 2014 és inqüestionable: porta sis títols, dos subcampionats i solo en 2022, en el retorn del Trofeu Filaes després de dos anys sense jugar-se per la pandèmia, no van aconseguir la final, edició que van guanyar els Andalusos. Són dues edicions consecutives guanyades, l’última fa un any, en la qual es van imposar en la final als Lleugers, que va arribar a eixe últim partit amb el cartell d’equip sorpresa.

Grup de la mort
Curiosament, coses dels sortejos, tots dos han quedat aparellats en el denominat “grup de la mort” al costat dels Vascos, que també compten amb un bon equip. Seria preocupant si passarà a la segona fase sol el campió, però són els dos primers els qui segueixen avant.
“Personalment m’hauria agradat un altre tipus de sorteig, com el que hi havia fa uns anys, en el qual es tenia en compte els caps de sèrie. D’aquesta manera s’evitaria situacions com les d’aquesta edició en la qual els dos finalistes del passat any ens veurem les cares en la fase de grups. També aquells equips amb menys opcions no s’enfrontarien a dos rivals que estaran barallant pel títol. Crec que és millor per a tots.

Particularment apostaria perquè els huit millors de l’edició anterior foren els caps de sèrie de la següent edició”, apunta Iván Verdú.
La lluita pel títol moltes vegades és una moneda a l’aire i no falta la sorpresa de tots els anys. A més dels Lleugers, veu amb possibilitats als Contrabandistes, als Navarresos, Cides i als Abencerrajes. El guanyador arriba a disputar sis partits. D’aquí ve que la profunditat de banqueta sol ser molt important perquè els millors jugadors de cada plantilla no arriben sobrecarregats de minuts a la fase decisiva de la competició. “En eixe sentit, estic molt manya perquè tenim una gran plantilla i amb molts jugadors que poden tindre minuts al llarg de la competició”, revela.

Iván Verdú destaca el clima que es genera en el poliesportiu Francisco Laporta al llarg dels dos dies de competició. Encara que si haguera de quedar-se amb un moment, sens dubte tria el que acompanya als dos finalistes quan ixen a pista abans d’iniciar l’últim partit de la competició. “És una cosa màgica veure el pavelló de gom a gom de gent. Eixe moment de saltar a la pista és molt especial. Han hagut finals en les quals se m’ha posat la pell de gallina de l’emoció. És increïble. He vist partits de Champions a Múrcia i no hi havia tanta gent. Després comença el partit i ja vas al teu, però eixe moment d’abans les pulsacions van a mil”, admet.

Més informació en l’edició de El Nostre en paper i edició digital.