Jordi Alcaide, el golejador d’un Serelles FS que somia amb l’ascens

La història de Jordi Alcaide és la d’un jugador que potser no esperava estar on està ara, però que, des del primer dia, s’ha comportat com si sempre haguera sigut el seu lloc. Aquest estiu va arribar al Serelles Alcoi CFS quasi per casualitat, després d’una sèrie de decisions encadenades que, en un principi, semblaven allunyar-lo del futbol sala de la zona.

Hui, no obstant això, s’ha convertit en un dels noms propis del Grup 15 de la Tercera Divisió gràcies a una arrancada golejadora fulgurant: 11 gols en 9 partits disputats i una influència directa en el bon moment d’un equip que està instal·lat en la zona alta de la taula.

Alcaide, de 27 anys, no dubta quan parla d’ambició. Ho té clar: “Sempre que joc és per a guanyar i per això aspire al màxim. L’objectiu és aconseguir l’ascens”, afirma amb un to tan positiu com convincent. Eixe objectiu no seria nou per a ell, ja que ja va viure dues promocions a Segona B en la seua etapa en el Ye Faky, el club on va desenvolupar tota la seua trajectòria abans d’enguany.

Abans de ser un dels golejadors més determinants de la categoria, Jordi va ser jugador de futbol 11. El canvi va arribar per pura necessitat. “Vaig començar en futbol 11, però per motius de compatibilitat amb els estudis em vaig passar al futbol sala fa huit temporades”, explica.

Estudiava ADE i International Business i el futbol sala li oferia horaris que encaixaven millor, encara que la transició va tindre la seua dificultat. Els moviments, la velocitat, la lectura de l’espai. Tot era distint. “La meua primera temporada la vaig utilitzar per a aprendre moviments en pista. Els veterans van tindre molta paciència amb mi”, recorda.

Eixe període d’adaptació va ser fonamental, però la seua claredat de cara a la porteria rival va accelerar el procés: “Sempre he tingut facilitat per a marcar gols. Em defineixen com a golejador, i això dona confiança a tots: a l’equip, a l’entrenador i a un mateix”, explica.

La seua arribada al Serelles té un punt quasi anecdòtic. Professor d’Economia, el curs passat va treballar a Madrid i pensava repetir experiència. Per això va comunicar al Ye Faky que no anava a continuar: “Em semblava injust seguir si no podia entrenar ni estar disponible tots els partits i entrenaments. Sentia no mereixia tots els minuts que tenia en la pista perquè no podia treballar igual que els meus companys”, assenyala.
Però pocs dies després, una crida inesperada ho va canviar tot. “Em van cridar per a treballar a Canals. Li ho vaig dir al Ye Faky, però la plantilla ja estava tancada”, explica.

Va ser llavors quan es recorda del seu vell company Pablo Pérez, actual entrenador del Serelles i peça clau sobre la pista en un Ye Faky històric del qual Alcaide també formava part. “Vaig parlar amb ell i em vaig oferir. Ell coneix la meua disciplina i va confiar en mi. Per sort em va donar un lloc. Ara mateix estic vivint un somni”, confessa amb sinceritat.

La seua ràpida adaptació s’explica també per la sintonia amb el grup. “A Cocentaina vaig coincidir amb la base de l’actual Serelles, entre ells Pablo Pérez. Eixe coneixement mutu va ser clau perquè arribara ací”, afirma. I eixa connexió es nota en la pista i en la banqueta.

Si hi ha alguna cosa que Alcaide valora del Serelles és la seua identitat. “El que més em va convéncer va ser la base de jugadors i l’entrenador. Són d’una altra categoria. Que l’equip estiga format en la seua majoria per jugadors joves i de la casa és molt important”, explica. Per a ell, l’aposta per la pedrera no és només un detall, sinó que és un pilar. “Hi ha molt de nivell en la plantilla i en la base del futbol sala d’Alcoi. El club està fent molt bé aquest treball”, destaca.

Eixa identitat, eixa sensació de pertinença, eixe sentiment d’identificació que ara viu en el Serelles li recorda a models d’èxit pròxims, com Ibi o el propi Ye Faky, equips que ara lluiten en una Segona B en la qual, confia, prompte estiga també el quadre alcoià. Equips competitius construïts a partir del talent de casa. “És clau que els jugadors se senten identificats, i això ací ho tenim”, afirma.

Els números parlen per si sols. Jordi Alcaide porta 11 gols en els 9 partits que ha pogut jugar aquest curs. Només es va perdre un, davant el líder Crevillent, per problemes físics. “He pogut integrar-me ràpid. Conéixer a la majoria dels meus companys ha sigut la clau”, reconeix. I és que, amb 27 anys, ja exerceix de veterà dins del vestuari. “A aquest equip li puc aportar experiència. A més de gols, soc el que posa caràcter. Al costat d’Iván i Nando, faig de veterà”, explica.

Eixe caràcter ha sigut decisiu en diversos partits. Com en el recent 5-4 contra Mutxamel. “Guanyem mancant nou segons. Eixos punts també donen lligues”, subratlla.

I és que eixa és la mentalitat de Alcaide i la que intenta transmetre a la resta dels seus companys. Encara que l’equip manté un discurs humil, l’ambició s’accentua en el seu discurs. “L’objectiu és quedar entre els tres primers, però no vull descartar res”, insisteix Alcaide. El Serelles competeix sense pressió econòmica, però amb una fam voraç. “Hi ha equips que tiren de talonari. Nosaltres juguem per gust, sense cobrar, i això ens fa més perillosos perquè no tenim res a perdre”, assegura. Eixa actitud naix d’un dels seus referents esportius. La seua figura ajuda a entendre l’actitud de Alcaide. “Soc molt competitiu. El meu ídol és Djokovic, tant per joc com per caràcter”.

Més enllà dels gols, el que es percep en Jordi és felicitat. “A nivell individual, estic molt content. M’ho estic passant molt bé i em tracten de meravella. Per a mi és una satisfacció enorme gaudir del dia a dia del futbol sala des de dins i fer-lo a la meua casa”, conclou. A Alcoi, Jordi Alcaide ha trobat estabilitat, proximitat, un vestuari que sent seu i un equip que vol créixer. I ell, en plena maduresa esportiva, ha recuperat la fam competitiva que ho va portar a viure uns ascensos que ara vol repetir. La combinació sembla prometedora.