Jordi Davó revela la seua ànima poètica amb ‘Solstici d’un deliri’
L’alcoià publica el seu primer poemari amb l’objectiu de ser un refugi en els moments d’incertesa i foscor

Amb només 26 anys, l’alcoià Jordi Davó Abad, un jove apassionat pel món antic, ha trobat la manera de fusionar el seu amor pels clàssics amb una veu poètica molt personal i actual. Graduat en Filologia Clàssica i doctorand en hagiografia bizantina, Jordi s’ha obert emocionalment a través del seu primer llibre de poesia, on mostra una dimensió més íntima i sensible que connecta amb el lector des de l’autenticitat.
‘Solstici d’un deliri’, com es diu el seu poemari, és fruit d’anys d’escriptura privada. Tot i que sempre havia escrit poesia i breus reflexions, ho feia per a si mateix, guardant estos textos com un secret que gairebé ningú coneixia. Escriure era per a ell un espai íntim on no hi havia judicis, ni externs ni propis. Aquesta obra representa la primera vegada que Jordi ha reunit els seus poemes, els ha donat una estructura coherent i s’ha atrevit a compartir-los amb el món, un pas que ha significat per a ell tant il·lusió com vertigen.
‘Solstici d’un deliri’ és un recorregut profund per l’ànima, on confluïxen sentiments com l’amor, la pèrdua, la ferida i la bellesa. Jordi defineix la poesia com “una manera d’ordenar els pensaments i transformar el dolor en paraula”. El poemari no aspira a la perfecció formal, sinó a la sinceritat i a la connexió emocional amb el lector. “Cada vers naix d’una experiència vital, un viatge on la llum i la foscor es barregen i conviden a la reflexió”, explica.
La idea de publicar el llibre no va ser fruit d’una planificació, sinó d’una necessitat vital. En un moment emocionalment difícil, escriure es va convertir en un refugi, l’única manera de fer front al caos interior. Jordi confessa que compartir la seua poesia suposa, en certa manera, despullar-se emocionalment. La por al judici i a mostrar les ferides més profundes estava present, però també va descobrir que aquesta exposició podia convertir-se en un acte de resistència i en un pont per connectar amb altres.
En aquest camí, no ha estat sol: ha comptat amb el suport de la seua tatuadora i il·lustradora, Nerea Abdón, que va dissenyar la portada i va captar l’essència del poemari, així com d’Alejandra Martínez, artista alcoiana que ha ajudat en la promoció. L’editorial Talón de Aquiles ha acompanyat Jordi des del primer moment, aportant suport en la revisió, l’estructura i la maquetació.
MADURACIÓ EMOCIONAL
Els poemes que conformen el llibre són el resultat d’una maduració emocional que s’ha desenvolupat durant anys. La versió definitiva va trigar mesos a cristal·litzar, però cada estrofa recull experiències vitals i evolució interior. Jordi destaca que no cal ser un lector habitual de poesia per connectar amb els textos, ja que són directes i escrits amb sinceritat per arribar a tothom: “està pensat per a qualsevol persona que haja viscut l’amor, la pèrdua i la soledat, i que busque una veu propera i honesta”, continua. L’objectiu de l’autor és que el llibre siga un refugi i un acompanyament per a moments d’incertesa i foscor, ajudant a posar paraules a emocions difícils d’expressar.
La publicació es pot trobar a la llibreria familiar de Davó, Plantallibres, o directament a través de Jordi, que ofereix exemplars signats i amb dedicatòria personalitzada a través del seu perfil d’Instagram @jordi.davo.