Jorge Mantas pren el tron de la lliga local de futbol

En l’imparable domini del Vedruna en la lliga local de futbol, ha brillat amb força pròpia una figura que ha sabut conjugar talent, compromís i amistat. Jorge Mantas, més conegut com ‘Nanet’, ha acabat la temporada com a màxim golejador d’aquesta històrica competició, sumant 21 gols des d’una posició poc habitual per a un artiller: l’extrem dret.

Als seus 25 anys, aquest jove administratiu ha signat una campanya excepcional que ha posat el seu nom en el més alt del futbol local. I és que la dada és determinant: un terç dels gols marcats pel Vedruna aquesta temporada porten el segell de ‘Nanet’.

La seua ha sigut una aportació fonamental perquè l’equip alçara, per tercer any consecutiu,el títol de la lliga local, així com la Copa el passat cap de setmana, mancant disputar encara el torneig Relámpago i e l’Esport en 3D.

La història de Jorge amb el futbol comença com la de tants altres: en el col·legi, jugant al futbol sala amb els seus companys de classe. Amb el pas dels anys, es va unir a l’equip del seu germà major i junts van formar un conjunt de futbol 11 que va alçar diversos títols a nivell local. Aquell grup d’amics va passar pel Pista, i més tard es va integrar en l’Esides, on ja van competir en categoria regional.

Després de finalitzar la seua etapa juvenil, Jorge es va quedar en el primer equip de l’Esides, just l’any en què van aconseguir ascendir de Segona a Primera Regional. Van ser tres temporades en les quals el jove extrem va anar madurant com a jugador i com a persona.

La seua última temporada va ser especialment brillant, la qual cosa va cridar l’atenció del Contestano, equip de Preferent, club que va fitxar l’alcoià. Va ser llavors quan va fer el salt, aconseguint el sostre esportiu de la seua carrera futbolística.

No obstant això, pese al nivell competitiu aconseguit, Jorge tenia clara la seua prioritat: gaudir del futbol i dels seus amics. “Quan estava en el Contestano veia que exigien molt. Em llevava molt de temps. Em vaig dir: no viuràs d’això, gaudeix. Per això vaig decidir tornar i jugar amb els meus amics en el *Vedruna”, explica.

En el Vedruna ha trobat un equip sòlid, compromés i sobretot humà. “Enguany m’han eixit bastant bé les coses. 21 gols. Però sense ells seria impossible. Això és gràcies al treball col·lectiu. Tots som importants”, afirma, destacant també les anècdotes compartides, dins i fora del camp, i recordant també al porter Rafael Vicente, qui va patir una greu lesió a final de la pasada lliga –romp de croat i menisc–.

Malgrat tractar-se d’una lliga amateur, el Vedruna no ha deixat res a l’atzar. Al llarg de la temporada, l’equip ha entrenat amb regularitat dues vegades per setmana en el poliesportiu Francisco Laporta destacant la importància de prendre’s el treball de debò com a clau fonamental per a aconseguir els títols aconseguits. “Encara que siga lliga local, cal tindre compromís i entrenar bé per a aconseguir tot el que estem aconseguint”, revela.

Ell mateix és un exemple d’eixa actitud. Compagina el seu treball, amb els entrenaments, el gimnàs i, de tant en tant, algun partit de pàdel amb els amics.

El curiós és que Jorge mai s’ha considerat un davanter nat. De fet, durant anys ha sigut més conegut per les seues assistències que pels seus gols. “Mai he sigut de marcar tants gols, era més d’assistir. Fins al segon o tercer partit de lliga estava igualat amb un altre golejador, però després vaig agafar carrera i vaig aconseguir un bon avantatge. Així i tot, quan l’altre va començar a marcar més, em vaig motivar per a seguir”, comenta.

Entre els seus gols més recordats destaca un de falta directa al Pista, el seu equip rival per raons emocionals, ja que allí va jugar de xicotet. A més, eixe mateix dia va anotar també des de fora de l’àrea, colant la pilota per l’esquadra, concloent un dia redó enfront de l’equip de la seua infància.

Tots aquests gols li han permés prendre el testimoni de Dani Llopis, màxim golejador de la temporada passada, i proclamar-se com el nou ‘killer’ de la lliga local amb 21 gols. El seu rendiment va ser reconegut en la gala de premis ‘El Nostre Esport’, on va rebre el trofeu al màxim golejador. “Em va fer moltíssima il·lusió. És un premi molt bonic i especial a nivell local”, afirma ‘Nanet’.

Per a Jorge, la lliga local té un valor incalculable. “Ho tens ací a casa. No et suposa perdre un dia sencer com passa en altres categories. Vas amb els teus amics, t’ho passes bé i fas esport, que és el més important”, explica.

La considera una oportunitat que cal cuidar, una competició històrica que permet continuar gaudint del futbol 11 sense eixir de la ciutat. Lamentablement, reconeix que en els últims anys hi ha hagut una tendència a optar pel futbol sala, i que la lliga de futbol 11 local està “en hores baixes”. “Som pocs equips. Fa falta que s’animen més. Tant de bo l’any que ve puguem seguir amb més equips i més nivell. Així gaudirem tots més”, explica algú que gaudeix jugant en aquesta lliga.

De cara al pròxim any, Jorge manté la incertesa. “No sabem què passarà. Volem acabar bé aquesta temporada i ja veurem. L’important és que la lliga seguisca, que es mantinga i es potencie”, afirma. El seu desig és clar: que el futbol local continue sent un refugi per a tots els que, com ell, entenen que l’esport també és amistat i gaudi.