José Antonio Llinares: “Costa molt tindre una banda i que siga una plantilla estable”
El president de la Societat Musical Nova d’Alcoi parla sobre l'entitat i demana col·laboració per a realitzar més esdeveniments
Amb seu en el barri de l’Eixample, la història de la Societat Musical Nova d’Alcoi s’escriu des de 1842 i ho fa, pràcticament sempre, des del cor de la ciutat. José Antonio Llinares, el seu president, l’explica amb naturalitat: “Hem passat per molts llocs i per moltes seus distintes. […] Sempre hem rondat pel Centre”. En els anys 70, la banda es va quedar sense local i els Salesians els van obrir les portes. “Ens van deixar durant uns anys un local per a poder assajar i continuar amb l’escola”, recorda.
L’etapa actual arriba a principis dels anys huitanta, quan “la banda es va anar ja a la seu actual, al carrer Perú”. La Societat primer va comprar el local principal i, temps després, també el del costat: “Hem fet un local més gran adaptat a les necessitats d’una banda que hui dia és molt gran”.
120 MÚSICS
Sobre el paper, la Societat Musical Nova compta amb prop de 120 músics federats. Ara bé, en el dia a dia la fotografia és distinta: “La gent que està estudiant fora o treballant no sempre pot estar”. A més, assegura que normalment en els concerts hi ha “uns 85 o 90 músics”. Llinares ho diu sense dramatismes, però amb consciència: la mobilitat laboral i els estudis superiors han canviat la relació amb les bandes.
Això reforça la idea central del seu discurs: l’escola és imprescindible. “Al final, el que ha de funcionar és l’escola. Costa molt tindre una banda i que siga una plantilla estable. Costa molt fer un músic i molt poc desfer-lo”, lamenta.
Allí, l’alumnat rep una oferta molt variada: llenguatge musical, classes individuals, experiència en la banda jove i participació en intercanvis. “Intentem que tinguen l’experiència de tocar en grup, perquè una banda és un treball de grup”, conclou. Quan parla del futur, insisteix en la importància d’estudiar: “Si acaben un grau professional o un superior, sempre és més interessant per a la banda. Pots fer coses més complexes i gaudir més musicalment”. Per això, el president assegura que sempre intenten convéncer als seus alumnes de seguir en el conservatori.
Encara que la majoria d’alcoians associen la Nova a les festes de Moros i Cristians, Llinares ho matisa: “Possiblement hi ha més activitat cultural que festera”. Formen part de la Junta de la filà Miqueros, participen en actes municipals i col·laboren puntualment en càrrecs i esquadres, però la seua activitat anual és molt més àmplia.
Mantenen una programació estable en el Calderón: concert de Festes, Santa Cecilia i un concert especial que va variant. “Sempre intentes portar alguna coseta”, diu Llinares, que reconeix que la grandària de la banda obliga a treballar quasi sempre en l’escenari del teatre.
Un dels punts en els quals Llinares es deté és la relació amb les associacions dels barris. La banda sempre ha participat en iniciatives diverses —danses, presentacions, activitats culturals diverses— i té voluntat de continuar fent-ho. Però també veu una manca generalitzada: falten espais i propostes culturals fora del centre.
El president ho diu clar: “Potser hauríem de buscar alternatives per a poder fer coses, perquè al final tot es fa en els mateixos llocs”. I apunta possibles espais: la Uixola, “zones obertes del barri” o qualsevol punt que permeta descentralitzar. No ho planteja com una crítica, sinó com una invitació: que el barri tinga també la seua part en la vida cultural de la ciutat. Així, convida a “les associacions” i al “Ajuntament” a organitzar aquests esdeveniments.