Justa justícia?
La justícia, malgrat que, a nivell general, tots tenim una idea més o menys clara del que és, es tracta d’un concepte una miqueta abstracte, quant a que cadascun pot fer, i fa, la seua lliure interpretació.
Una de les definicions d’aquesta paraula és la referent a l’aplicació de les lleis, però, en quantes ocasions hem escoltat i qüestionat en primera persona si les lleis són justes? Valga la redundància.
Aquesta setmana, més de tres anys després que ocorregueren els fets, ha començat el judici en el qual es jutja a l’acusat d’assassinar a la que era la seua parella, a Alcoi, en una tràgica nit d’octubre de 2022.
Encara recorde la sensació que vaig tindre en conéixer la notícia, en viure la repulsa conjunta de tota una ciutat.
Mancant conéixer el dictamen del jurat popular –quan escric aquestes línies encara continuen en marxa les sessions en l’Audiència Provincial–, l’acusat, en el seu legítim dret a la defensa i a no declarar, va al·legar el primer dia amnèsia, alguna cosa que segurament els agradaria patir als familiars i amics de la jove a la qual se li va arrabassar la vida.
El tema de la violència cap a la dona, sembla mentida que es continue posant en dubte quan en tot just tres setmanes d’aquest acabat d’estrenar 2026 ja s’han registrat els primers assassinats.
El presumpte assassí de la jove a Alcoi és l’únic que coneix la veritat, no la justícia ni el que és just o no, si no la veritat, perquè segons sembla que van succeir els fets, l’altra persona que va ser allí eixa nit, se li va arrabassar la possibilitat de poder explicar-ho.
On vaig és, siga el que siga el resultat del judici, a unes persones els semblarà just i a unes altres no, i fins i tot dins de la pròpia justícia, es pot quantificar el que val una vida? Sí que es pot perquè és el que es fa sobre la base de les nostres lleis i d’alguna forma s’ha de procedir, però, de nou, és justa eixa vara de mesurar?
La legislació regeix nombrosos aspectes de les nostres vides, tant el cas citat abans com també un altre que ha ocorregut a Alcoi en aquests dies, que és el desnonament d’una família per impagaments.
Una vegada més, d’alguna manera s’ha de regir el sistema, però és just eixe sistema? Quants desnonaments veiem en els mitjans de comunicació de persones en absoluta situació de vulnerabilitat? Per descomptat que hi ha casos i casos, però la realitat és que l’habitatge i l’accés a ell és, sens dubte, un dels principals problemes de la societat espanyola actual. Amb preus absolutament desorbitats i havent de donar gràcies cada dia per tindre un sostre en condicions.
El mercat li diuen. L’oferta i la demanda li diuen.
SHEILA GARCÍA. Periodista