La casa que volem
M’he criat en una família que no ha tingut mai por de parlar de política. És més, han sigut militants actius en temps on no era gens fàcil ser-ho. La meua generació, malgrat no viure la guerra ni la postguerra i viure molt poc de la transició, teníem ben prop gent (avis, oncles, fins i tot pares) que ho havien patit en primera persona i, clar, la informació era directa i molt creïble. Ara, als nostres fills tot això els queda molt lluny. Contar-los el que van patir els seus avantpassats fa quatre generacions, els queda molt lluny.
Quan parlem de progrés, parlem d’una fiscalitat que sostinga serveis essencials, parlem d’uns drets que espanten el conservadorisme, parlem de treball i dignitat, parlem de la salut i de l’educació que cal tenir per a fer societats que no es conformen, parlem de models de ciutats que siguen acollidores i que no generen divisions.
La ultradreta, en canvi, parla d’enemics de la pàtria; d’un estat que només demana impostos perquè els polítics continuen vivint a costa de l’esforç de la gent treballadora; parlen de la immigració com a amenaça… Ells ofereixen una visió de la vida ben fàcil: la recerca de la felicitat sense límits; tot el que siga coartar la llibertat de fer el que et dona la gana és dictadura, la dictadura de les esquerres.
Per això és important, des de les estructures més xicotetes com els partits locals i administracions com els ajuntaments, fer política útil que ajude la ciutadania i que faça veure que les polítiques de progrés i l’estat de benestar no són el passat, sinó el present i el futur de les nostres famílies. A Alcoi hem tingut exemples ben clars i recents del que són els governs de la dreta, uns governs que no han fet gens de bé a aquesta ciutat. Per això estic decidida a continuar treballant amb energia i determinació, perquè l’alternativa dreta+ultradreta no governe la nostra ciutat.
D’ací a poc hi haurà unes eleccions per a triar rumb del futur del PSOE d’Alcoi en les quals optaré a la Secretaria General, i no hi estaré sola; en aquest viatge he pogut anar sumant gent. El fet de sumar gent és molt important per poder fer créixer els projectes, gent que té il·lusió en aportar per avançar en el progrés d’aquesta ciutat, gent preparada, amb espenta, experiència i amb ganes que el Partit Socialista escolte els diferents sectors.
Obrir el partit es escoltar, es crear una interlocució amb la societat que genere confiança en la política com a eina de canvi, parar l’orella al teixit associatiu, cultural, veïnal, sindical, empresarial, tan ric que té Alcoi i que és un autèntic motor. En definitiva, fer atractives les nostres sigles per arreplegar la veu del poble. El partit ha d’aglutinar gent que equilibre l’experiència amb noves opinions que ens facen anar de la mà. El partit socialista a Alcoi ha de tendir ponts, mai millor dit, per treballar junts, perquè en el respecte a les diferències està la clau del progrés d’aquesta societat.
Els polítics hem de ser exemple per a que els ciutadans tornen a creure en la política, eixa política que fa avançar la societat. I per això cal convicció i renovació per a treballar per aquest partit i per aquesta ciutat.
Hi ha gent que entenem i volem que la dignitat torne a la política i continuar fent de l’exemplaritat una eina que minve la desafecció social. Considere que el municipalisme és la millor escola. Els polítics de poble tenim l’obligació d’escomençar eixe moviment que pot parar l’extremisme, tan nefast per al progrés. Exemple, rigor i complir el que es promet. O, dit d’una altra manera, no prometre res que no es puga complir, erradicar la demagògia del discurs polític perquè, al capdavall, ens fa perdre a tots.
Tot açò s’aconsegueix amb treball diari i oferint-li la nostra mà, amb il·lusió, a la nostra ciutat, aquella que ens espera per a construir un futur junts.
Lorena Zamorano. Candidata a la Secretaria General del PSPV-PSOE d’Alcoi