“La Font Roja és com una joia que tenim a la província d’Alacant”
Entrevista al ecòleg i nou director de l'Estació Científica Font Roja Natura, Víctor Santana
L’Estació Científica Font Roja Natura de la Universitat d’Alacant (UA) conta des de fa algunes setmanes amb un nou director. Es tracta de Víctor Manuel Santana, expert en ecologia del foc i gestió mediambiental.
Santana ha pres així el relleu al director històric, Andreu Bonet, que ha estat al capdavant de l’Estació durant més de dues dècades, des de la seua posada en marxa, en 2004.
El nou responsable, professor de la UA, parla en aquesta entrevista del càrrec, de com assumeix el projecte, així com reptes i objectius que es planteja.
– Ha sigut el triat per a dirigir l’Estació Científica Font Roja, com assumeix aquest càrrec?
– Ho assumisc amb molta responsabilitat, i més, sabent que abans estava Andreu Bonet, que ha fet una labor molt bona, tant en investigació com a organitzar activitats, transferència, divulgació…jo espere tindre una línia continuista amb tota aquesta bona acció.
– Com estan sent aquestes primeres setmanes?
– De moment estem prenent contacte, acomodant-nos a les noves labors, veient a molta gent que està involucrada en el dia a dia de la gestió i del funcionament, d’una banda del parc, i també molta gent que està interessada a continuar fent investigació al parc natural.
– Per a conéixer un poc més al detall el seu càrrec, de què s’encarrega el director?
– El càrrec ostenta diferents pilars. El primer seria, no sols realitzar investigació per part del nostre grup de l’Estació Científica si no també coordinar i ajudar a altres grups d’investigació, tant de la universitat com d’organismes de fora que puguen fer investigacions, col·laboracions o, d’alguna manera en sinergia amb l’Estació.
D’altra banda, la idea és que a tots els problemes ambientals, no sols que puga tindre la Font Roja, si no, els ecosistemes forestals mediterranis, intentar trobar-los respostes i formes de gestió a totes aquestes preguntes i reptes que tenim.
Eixa és la part d’investigació, després també tenim la part de transferència de coneixement i assessorament. Per exemple, en la gestió del parc natural, nosaltres generem coneixement i el posem a la disposició dels gestors del parc, perquè amb aquesta informació puguen actuar de manera informada i amb criteri en les seues actuacions. Som com un òrgan d’assessorament.
Finalment, es podria dir que una part important de l’Estació Científica, és que hi haja retorn a la ciutadania, que hi haja una espècie de servei públic, sobretot en el sentit que estiga oberta, promocionem la cultura científica, que la gent puga aprendre com realment es fa ciència. Farem activitats de formació, cursos, també jornades de divulgació, de tots els aspectes que anirem tractant en els projectes d’investigació.
– Ha fet al·lusió a una línia continuista, quins altres objectius es marca?
– Continuista en la manera de tot el que s’ha estat fent, i s’ha fet molt bé, evidentment s’ha de continuar, però per exemple la idea és obrir noves línies d’investigació. La meua especialitat són els incendis forestals, l’ecologia del foc i la restauració d’ecosistemes, i m’agradaria potenciar aquesta línia. De fet, aquest estiu va haver-hi un incendi a la Font roja i ja estem treballant en l’avaluació del terreny, de com s’està regenerant, intentar explorar mesures que es pogueren fer, en el cas que anaren necessàries, que no sempre és necessari.
Una altra línia seria continuar coneixent l’impacte del canvi climàtic en els nostres boscos, en aquest cas particular, a la Font Roja.
– La Font Roja és un dels grans valors mig ambientals de la zona, de quina forma es podria posar en valor?
– La Font Roja és com una joia que tenim a la província d’Alacant, i una manera de posar-la en valor seria donar-la a conéixer. Quan la gent coneix el seu valor, la seua importància, ho fa de primera mà, la seua manera d’actuar i la seua conscienciació mediambiental és major, i eixe és un dels objectius de l’Estació Científica, obrir-la i que la gent la conega.
– Se li qualifica com un gran defensor de la gestió ambiental basada en el coneixement científic, quins passos s’han de seguir per a poder aplicar aquest coneixement?
– El primer que hem de fer és avaluar la situació, conéixer quins són els factors de risc o vulnerabilitat que pot haver-hi en aquest cas en un ecosistema, el de la Font Roja i en funció d’això, una vegada que s’ha avaluat aquests riscos sí que hauríem d’aplicar mesures correctores o de restauració, sempre que estiguen avaluades i aquestes actuacions estiga comprovat que són efectives. És un poc el que mirem des de la ciència, en aquests moments en els quals les faules i les xarxes socials i tothom té opinió, jo voldria recalcar que les actuacions s’han de fer des del coneixement.
– Vosté es dedica a la docència en l’àmbit acadèmic, però fins a quin punt és important arribar a les noves generacions en el sentit de conéixer l’entorn i cuidar-lo?
– L’Estació Científica també és una eina docent important per a la UA. Algunes classes d’algun grau aprofiten l’Estació per a aquesta docència, però una part de l’activitat que s’ha estat fent, i que es continuarà, és la visita, o almenys, mostrar l’Estació Científica a instituts i col·legis de la província.
Normalment tenim programes de visites de diferents instituts en les quals volem remarcar la cultura científica i la conscienciació ambiental des de la UA, i és una activitat fonamental que volem mantindre.
– L’Estació Científica està impulsada per la Universitat d’Alacant, però estan implicats altres òrgans i administracions. Considera rellevant eixa col·laboració?
– És fonamental. Cal recalcar que està impulsada per la UA, però també hi ha col·laboració de l’Ajuntament d’Alcoi, que col·labora, cedeix les instal·lacions, i això cal agrair-ho.
També col·laborem amb la Generalitat, sobretot al parc natural, i després dins de l’activitat de l’Estació Científica, tenim desenvolupaments de projectes de tota mena. Alguns que venen finançats per Europa, altres projectes a nivell nacional, a nivell autonòmic, i també tenim algunes col·laboracions amb empreses privades, convenis. La idea és ser un catalitzador de coneixement i una eina que pose en contacte als agents socials en tots els nivells.